28 de maig 2014

L’ull de l’estat. Una mirada cada cop més tecnològica. Els nous camins de la videovigilància

Aquest text completa, tractant el tema de la videovigilancia, la anterior entrada a negreverd (la vigilància de l'estat),  sobre els esforços de l'estat i les corporacions per acumular totes les dades possibles i dotar-se d'instruments de control... el que anomenen Big Data. Així com els seu usos policials i corporatius.

La omnipresent videovigilància clàssica està quedant-li petita al sistema... ja no en te prou. De fet l'afany controlador de l'estat i les corporacions necessita alguna cosa més que la proliferació de cameres arreu, i guardar imatges per el moment en que les necessiti... Necessita saber on anem, per on passem, que fem... i molt més!, vol saber el nostre estat d'ànim, que fem i que portem (literalment) a les mans.

La excusa, com passa casi sempre, és la seguretat. Per exemple, el fet de que els atemptats del 11-S a Londres fossin “possibles”, demostra, per els ideòlegs i propagadors de la por, que no és suficient la quantitat (es diu, exageradament, que Londres te el 20% de les cameres de videovigilància del mon), sinó la qualitat d'aquest sistema de control.


Ja no interessa el nombre (encara que cada cop n’hi haurà més) sinó altres coses, el control automatitzat sense operador humà, la detecció d’objectes, de situacions, d’actituds i estats d’anim, el reconeixement d’escenaris... Es tracta d'obtenir sistemes que en temps real detectin objectes abandonats, identifiquin persones, identifiquin els objectes que porten, actituds “sospitoses”, sentiments que permetin prevenir i preveure situacions de “risc” (brots violents, formació de concentracions...).

Al mateix temps que es busca l'anàlisi en temps real es busca també l’accés ràpid a les enormes llibreries de vídeo que generen els sistemes de vigilància, els medis de comunicació i les xarxes socials, la baixa velocitat d’accés i la necessitat  de molta ma d’obra humana (per visionat o per etiquetar escenes) han estat fins ara un dels esculls més importants per l’us massiu de la informació registrada en video.

Poder fer la recerca i seguiment d'un individu a les gravacions de les videocameres de un carrer comercial durant un llarg període de temps o d'escanejar una xarxa social buscant-lo és una possibilitat massa temptadora perquè qualsevol controlador (poli, governant, estudis dels mercats...) pugui defugir-la.

A l'anterior post de negreverd ja es parlava de l’interès dels serveis d'intel·ligència de l'estat en la nostra vida, interès lligat a l’encàrrec de les corporacions de tenir un control estès i quotidià. Amb finançament públic enginyeries, universitats, empreses de seguretat i d'armament de tot el mon estan esmolats les eines per la propera collita.

En l'informe “Big Data en los entornos de defensa y seguridad” editat per l’Instituto Español de Estudios Estratégicos (IEEE) (consultar el document) es marquen entre d'altres usos per les metodologies Big Data les següents lligades amb el videocntrol i les imatges: Anàlisi de vídeo en temps real / recerca i recuperació ràpida en llibreries de vídeo i intel·ligència visual en màquines. De fet ja hi ha al mercat programes amb aquestes funcionalitats escanejats d’arxius a 150fps (desenes de vegades més ràpid que el convencional) i localitzacions en vases de dades de 500.000 items en menys d’un segon (video 1 i video 2)

L’Estat Espanyol, especialment a través del seu Ministeri de Defensa, però també per mitjà d’Universitats, gestors d’infrastructures i el sector privat participa en el desenvolupament d’aquestes eines.

Avaluar les despeses en I+D en aquest sector és complicat, però ens podem fer una idea a través dels projectes de seguretat dels Fons del Programa VII. Espanya participa en, al menys, 14 projectes per un import total de més de 60 milions d’euros, com es pot veure una quantitat important de recursos, i això només en el programa VII, a part hi ha d’altres fons de finançament per industries, universitats... i els fons d’investigació dels ministeris militars... en el cas d’Espanya la  “Subdireccion de Tecnologia e Innovacion (SDG TECIN) de la Direccion General de Armamento y Material” (link de tecnologia y defensa).

El projecte més publicitat ha estat el INDECT (projecte INDECT )de quasi 15 milions (participa la Universidad Carlos III i la empresa APIF Moviquity) el projecte ha estat titllat com a “gran germà” per els defensors de la intimitat (video 3 i video 4). Un altra projecte important és el projecte SAVASA de xarxes de videovigilància intel·ligents, majoritàriament participat per entitats espanyoles IKUSI, RENFE, DGT..., en total sis de deu participants,  el pressupost és de 6,5 milions (projecte SAVASA).

A part dels ministeris de defensa un dels sectors més interessats és el dels transports, especialment ferroviari i aeroports i el control fronterer. De fet les companyies de ferrocarrils deuen ser un dels principals posseidor de cameres de videovigilància, i els aeroports segurament els van darrera.

A l’Estat Espanyol participen RENFE i la DGT, per un total de 10,6 milions (projectes ADPRIV  www.addpriv.eu i SAVASA  www.savasa.eu). Els ministerios de defensa i interior participa en tres projectes, dos d'ells a través del ISDEFE (empresa depenent del Ministerio de Defensa) per un valor de  10,8 milions (ADVICE www.advice-project.eu, VIDEOSENSE www.videosense.eu i SAVASA).   

A part d'això hi ha una altra via de desenvolupament d'eines de visió artificial per el control, però que és ensara més opaca, es tracta de la divisió cinetifico-tècnica de la OTAN, la “Science and Technology Organization” (STO http://www.cso.nato.int ). Aquesta organització te una divisió de tecnologies de la informació la IST que va organitzar l'any passat dos grans seminaris sobre el tema, el IST-116 “Visula Analytics” (info IST-116 i IST-117), és impossible (o molt dificil) saber si han asistit representats de l’estat o empreses espanyoles.....


Projectes de videovigilància amb finançament europeu i socis espanyols.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada