ECONOMIA COL·LABORATIVA, DOMINACIÓ I UBERIFICACIO... SMART VIDA?

Malgrat pot semblar que Uber ha perdut una batalla amb la prohibició judicial d’operar a Espanya no podem dir que hagi perdut la guerra.

Primer perquè nomes havia introduït un servei a l’estat, el de Uber Pop (el més rendible per ells), però encara poden introduir el de Uber Black, un servei de “gamma alta” més luxós però que necessiten conductors amb llicència VTC (vehicles amb conductor), hi ha poques llicències VTC i tenen una bona quantitat de requisits i limitacions... També pot introduir el transport de documents i paqueteria per mantenir viva la marca.

Uber porta una línia agressiva i abassegadora. Primer irromp, desprès pledeja i fa feina de loby, de fet sembla que el seu gran objectiu és que s’introdueixin canvis en la regulació a nivell europeu per permetre el seu funcionament.

El tema d’aquest escrit no és però els tripijocs d’Uber, sinó l’aparició del fenomen d’Uberificació de les relacions socials i laborals.

Mes informació (dels tecnofils uberistes....) Uberificacio, Serveis sota demanda, presentació

LA UBERIFICACIÓ DE LA SOCIETAT.

El “procés d’Uberificació” comença a ser un mantra entre els profetes de la “economia col·laborativa” de Serveis Mòbils Sota Demanda (On-demand mobile services ODMS), un mantra que ens portarà a la societat ideal “en xarxa”. El seu somni és un mon on la desregulació i opressió extra del treballador venen afavorides per la solitud i l’aïllament d’aquest. La desregulació amb que somniem nosaltres és el seu malsom, és la “desregulació” que farà desaparèixer l’estat i el capital.

El model de relacions laborals i de consum d’Uber, la Uberificació, s’està estenen a altres àmbits de serveis més enllà del transport de passatgers:

-Transport: a més d’Uber hi ha d’altres actors al sector, com Haylo o Lyft, a més les grans empreses de lloguer de cotxes com Avis o Hertz, que tenen milions de vehicles a disposició, estan valorant introduir serveis del mateix tipus on ja no caldria que el conductor diposes d’un cotxe propi, el llogaria a les empreses. També comencen haver propostes per aparcament i per l’ús de motocicletes i bicicletes...

-En el camp de les feines domèstiques de neteja i de petites reparacions. Tal com fan, per exemple, Homejoy i Handymen (que també fa manteniment i petites reparacions) que procedeixen dels USA, però que estan presents a Europa i aviat a espanya, Helpling que ve d’Alemanya però també s’ha estes i Wayook, Domesting i Familiafacil a l’Estat Espanyol.

Els preus d’aquests serveis queden per sota del 10€ hora i no te càrregues i responsabilitats socials per l’usuari... ni per l’emprenedor capitalista.

A part del preu i la comoditat, hi ha un efecte torbador en aquesta manera de contractar, i que les empreses difonen àmpliament com una gran avantatge, la llunyania amb la treballadora, la absència total de contacte, es pot encarregar tasques sense veure mai a la treballadora, es pot pretendre que ningú fa aquesta feina.

-En la cura de nens, ancians i animals (cangurs, cuidadors, passejadors de gossos, veterinaris...).

-Serveis de salut. Uber va fer una prova pilot sobre prevenció de la grip i vacunació a algunes ciutats dels EUA i s’està pensant si continua en aquesta direcció.

Està en elaboració un altra servei Medicast que permetrà demanar metges i d’altres sanitaris. En aquest cas, amb el monitoreig on-line de paràmetres de salut el ventall pot ser enorme.

De tota manera els col·legis i d’altres corporacions de professionals sanitaris poden ser la pedra en el camí de la uberificació del sector de la salut.

-Serveis “personals”:de perruqueria, fisioteràpia, entrenadors personals... Uber manté en algunes ciutats de França una estreta col·laboració amb Agències de escorts.

-Serveis de missatgeria: és una de les innovacions que està preparant Uber i potser és un dels sectors que s’enlairarà en breu.

Desprès de les lluites assemblaries dels missatgers dels 80, que van portar al reconeixement de relació laboral per sentència del suprem l’any 1986. Ara retrocediríem més enrera del “contracte comercial” d’aquells temps, per passar al “contracte col·laboratiu uberificat”.

-Allotjament i serveis turístics. Com amb Airbnb per exemple.

I tots aquells serveis i prestacions que puguin ser uberificable... Segons els amics de la “innovació” i de la “emprenduria” és necessari adaptar la legislació a aquestes noves formes d’explotació.

Perquè diem que la “uberificació” ens perjudica?, perqué diem que la “uberificació perjudica al conjunt dels treballadors i dels receptors de serveis?...

1.-Augmenta la explotació econòmica:

Podem prendre dos exemples, un de la neteja domèstica de Wayook i l’altre del transport de passatgers d’Uber.

Wayook cobra de l’usuari 8,90€ l’hora... no es coneix exactament la comissió que es queden, però oscil·larà entre el 20%, que és la comissió que cobra Homejoy i el 40% de Zolver (una empresa present a Mèxic i als EUA). Prendrem la més baixa, el 20%... això vol dir que el treballador es queda amb 7,1€, però d’aquests 7,1€ ha de descomptar la quota dels autònoms (autònoms amb incapacitat temporal 29.8%), queden 4.98€. Per arribar a ser mileurista, si tenim en conte les hores de desplaçament entre neteja i neteja, caldria una jornada de 13 hores diàries o mes, i això suposant que la empresa no es queda més del 20%...

Un periodista uberofil afirma haver fet el trajecte Barcelona Aeroport del Prat per 9€ i que la anada havia costat 28€, prendrem aquestes xifres com a bones (amb reserves). Suposem que un trajecte el fa un taxista autònom i l’altre el conductor d’Uber, l’autònom ingressa en caixa els 28€ (s’ha de descomptar les despeses) i el de Uber sols el 80% dels 9 euros, o sia 7,2€, el taxista ingressa doncs casi quatre vegades més que el conductor d’Uber.

Les despeses de combustible, amortització del vehicle i la quota dels autònoms suposem que serà la mateixa (suposant que el conductor d’Uber la pagui que com veiem no te massa marge), els impostos segur que son diferents... els taxistes autònoms treballen (legalment) fins dotze hores diàries (de 6 a 6), no conec cap taxista autònom ric... quantes hores ha de treballar un conductor d’Uber per igualar-se al sou regular d’un taxista??

2-Tenir un algoritme com a encarregat o cap de personal la màxima (?) humiliació laboral.

Difícilment pots agafar un algoritme pel coll o punxar-li les rodes del cotxe, difícilment pots negociar amb un algoritme, enganyar-lo, arribar a algun compromís o imposar els teus desigs. Estar sotmès a un algoritme et fa ser també un algoritme, et deshumanitza tan o més que estar sotmès a un artefacte mecànic, com els primers treballadors industrials a les filadores i a les sirenes de les fàbriques... Aquests treballadors al menys podien destruir-les, l’algoritme no està enlloc, és difícil de destruir.

3.-La “economia col·laborativa” ens fa desaparèixer del mapa.

Quedem allunyats tan de l’explotador (la empresa situada sovint a un altra continent), com de l’explotador secundari, el que ”contracte” els nostres serveis.

Perdem la condició de treballadors i la esperança de la revolució, perdem la nostra identitat. Ara sols som “empresaris autònoms” amb baix esperit emprenedor i d’escassa iniciativa innovadora, som els únics responsables de la explotació que patim.

Passem a ser (i és com ens volen) invisibles per a la gent a qui “prestem un servei”, invisibles com els algoritmes que s’usen per contractar..

4.-Aquestes “noves” formes de proguïr ens deixaran aïllats, totalment sols davant l’algoritme i el (llunyà) capital.

Aquestes noves formes d’organització laboral son encara més nocives que les del treball domiciliari que patien les nostres avies, pel fet de que la distància (física i també social) entre treballadores és molt més gran.

Les dones que cosien a casa estaven més properes entre elles que els conductors d’Uber a Sant Francisco, on malgrat ser centenars de treballadores i treballadors, encara no han pogut arrancar una defensa mínima contra la explotació.

Lligats únicament a través de l’App (controlada per el patró) els conductors (el mateix és vàlid per la neteja, la cura de nens i gent gran, i fins i tot de mascotes) queda aïllat i per tant vulnerable a qualsevol agressió d’algú més fort, i les empreses, per molt bon rotllisme digital que despleguin, no deixen de ser organitzacions fortes, abusadores i dotades de tots els mitjans per pressionar i sotmetre.

5.-El treball en l’entorn “uberitzat” és encara més precari.

La distribució de la feina la fa l’algoritme, i en alguns casos el preu de la tasca també es fixat per ell, pot variar segons l’hora del dia, la zona, el número de treballadors disposats a fer una tasca...

L’acomiadament desapareix, ja que, de fet, sols cal no facilitar feines a un treballador per fer-lo desaparèixer del sistema. També, si vols guanyar un mínim, has d’estar disponible a qualsevol hora, ja que a partir d’un cert nombre d’ofertes rebutjades (sovint 3) t’expulsen del sistema, per uns dies o indefinidament.

EN RESUM:

Les empreses “uberitzades” tenen un cert component de bombolla financera, Uber per exemple te un valor de 31.000 milions d’euros(més que els 25.000 de Caixa Bank i una mica menys que Iberdrola que val 35.000) i tot això tenint sols uns centenars d’empleats (front 33.000 de CaixaBank i 31.000 d’Iberdrola) i cap cotxe ni conductor contractat...

Malgrat això els fons risc d’inversions tenen fe en aquestes companyies i des de el 2009 han invertit 1.75 bilions de dòlars en elles (exclosos els 1.200 milions arreplegats per Uber). Aquesta xifra, segons l’autor és conservadora i segurament es pot multiplicar per 2 o més. Homejoy, per exmeple, ha rebut 31 milions de euros, Helpling 13, Handybook 8 i BlaBlaCar per, passar a estructura de pagament a comissió i de cobrament del servei, 100 milions...

Sembla que la “uberitació” a vingut per quedar-se i que ve a ser com un capitalisme, primitiu brutal i opressor fins el límit on el treballador esdevé (més encara) una mercaderia, un material fungible rebutjable... un algoritme més de la app. Les “start up” “emprenedores”, “innovadores” i productives, no son més que vulgars empreses capitalistes: cobdicioses, dominadores i opressores, disposades a extreure tot el possible de la terra i les persones i a deixar un rastre de runes.

Per un mon lliure i salvatge!!