El Congrés dels Mòbils (El Congrés) va més enllà d’allò que anomenàvem mòbils fa uns anys, ja no es tracta de telèfons
ni de “comunicació” persona a persona, sinó de tot un ventall d’opcions
d’interconnexió i sobretot relacions màquina/màquina (M2M) que en conjunt
tendeixen a augmentar la dominació.
MOT
|
Vegades que apareix el mot
|
En el títol d’una sessió
|
Altres
|
Internet
de les coses
|
31
|
3 sessions
|
1 pavelló
|
Seguretat
informàtica
|
19
|
1 sessió
|
1 fòrum
|
Comerç
|
18
|
2 sessions
|
2 seminaris
|
Salut
|
18
|
1 sessió
|
|
Pagaments
(incloent NFC)
|
18
|
2 sessió
|
1 seminari
|
Wearables
(tecno vestibles)
|
11
|
1 sessió
|
|
Identitat
|
10
|
2 sessions
|
|
Jocs
|
8
|
1 sessió
|
Indubtablement els pagaments i el comerç més
enllà del pagament, son un tema important en el congrés. Les tècniques NFC (Near
Field Comunication) no acaben d’enlairar-se i no generen suficients
transaccions (o no generen tantes com les que desitjaven). Malgrat les grans
esperances que els mercaders havien posat en elles i encara que en els primers
3 dies de que Apple engegués Apple Pay (amb NFC a través del iPhone) un milió
de targetes de crèdit s’activessin en aquesta plataforma.
Tot i que, per impulsar el seu us per “pagar”,
la NFC s’ha volgut imposar com identificació per accessos i per l’ús del
transport públic... i recentment ha estat inclosa en la nova versió del DNI
digital, no sembla que els usuaris de targetes de crèdit tinguin la suficient
confiança en el sistema com per adoptar el telèfon com a medi de pagament.
L’INTERNET
DE LES COSES (IoT) UNA NOVA/VELLA FORMA D’EXPLOTAR A LA GENT I A LA NATURALESA.
Els usos mercantils del mòbil son força
atractius (per ells), però con veiem a la taula el que sembla moure’s ara
mateix és l’internet de les coses (l'internet de les coses),
o el que és el mateix el mon de l’internet industrial i de la economia de
plataformes (en diuen economia col·laborativa per despistar) .
En resum les màquines que es parlen entre elles sense intermediari humà i les
plataformes a l’estil de UBER (economía col·laborativa).
La economia digital va en una direcció i en ella
tenen cada cop un pes més gran els dispositius mòbils, autònoms i connectats al
núvol, es parla de que l’internet de les coses (IoT) s’expandirà fins assolir
milers de milions de dispositius connectats. Hi ha prediccions per a tots els
gustos, però, sense creure’ns al peu de la lletra les seves prediccions
(segurament inflades), CISCO ens diu que actualment hi ha més aparells
connectats que habitants al planeta, 25.000 milions (3,5 per habitant) i el
2020 seran 50.000 milion (6,6 per habitant).
Els tecno-optimistes ens han venut la economia
digital com un futur de descentralització i de “democràcia emprenedora”, però
el que es veu en realitat és un present d’una gran centralització i una relació
cada cop més dominada per grans empreses, on les petites son irrellevants.
Centralització que arriba sovint al monopoli
(Google, Facebook, Twiter... Uber, Airbnb...), i a oligopolis restringits en
pràcticament la totalitat de sectors. Els “treballadors” de les plataformes
d’internet (workers on tap)
esdevenen “usuaris/consumidors” del lliure mercat, “lo tomas o lo dejas”. Retrocedim
més endarrere del primer capitalisme depredador dels segles XVII i XIX!!.
De fet mai amb tants pocs treballadors
s’havien generat tants beneficis, sols cal veure l’adquisició de WhatsApp per
part de Facebook... 22.000 milions de dòlars per una empresa amb 55
treballadors!! (a 400 milions per treballador!!!, això si que és una bona
plusvàlua empresarial!!), o les rondes de finançament d’UBER (els taxistes, uber i net ludd)
desenes de milions per finançar una empresa amb poc més d’un centenar de
treballadors.
La nova economia, l’anomenada tercera o quarta
revolució industrial (o serà la cinquena?) marxa camí a limitar dràsticament el
nombre d’ocupats. De fet els economistes del capital pensen que es poden
destruir entre 20 i 30 milions de llocs de treball en els propers anys (canvis al mercat laboral,
the future of employment)
La idea pretesament consoladora de que la
tecnologia recupera amb escreix els llocs de treball que destrueix és una
mentida mal intencionada que no es sustenta en la realitat, cada nova evolució
tecnològica ha suposat una disminució de la ocupació en el sector afectat, per
exemple, la producció d’acer als EUA entre 1982 i 2002 va créixer en un 60%, mentre
que la ocupació en el sector va disminuir en un 74%.
La automatització, basada en els dispositius
mòbils connectats, l’internet de les coses, la “intel·ligència artificial”, la
nova robòtica de la “industria 4.0”... amenaça al 50% dels oficis actuals (la larga marcha de los robots),
els oficis amenaçats son majoritàriament del sector terciari (telemarketing, operadors
telefònics, recepcionistes, venedors de segurs, xofers...) però també del
sector industrial (ensambladors de material electrònic, instal·ladors...) i
oficis qualificats, prestigiosos i fins fa poc intocables (comptable, auditor,
arxiver, bibliotecaris, assessors financers, programador informàtics,
economista..).
Es podria pensar que això és una tendència per
els països del “primer mon”, però no, aquests països segurament han perdut ja
el tren (excepte els EUA que tenen l’exercit més poderós del mon, al menys de
moment), la revolució de la IoT s’està produint sobretot als països emergents,
especialment a la Xina i en menor grau a la Índia.
El capitalisme xinés a desenvolupat les eines
necessàries per liderar aquesta suposada tercera o quarta revolució. La Xina és
el país líder en internet de les coses aplicades a quelcom més que el control
de l’ambient de cases luxoses i domotitzades. El 27% de les connexions M2M (de
màquina a màquina, de dispositiu a servidor...) estan a a la Xina, el 40% de les connexions M2M del
mon estan a l’Asia... de moment Àfrica queda fora de tot i caldrà veure quin
camí segueix Sud-Amèrica...
I no estem parlant de l’abolició del treball
ni de la societat de l’oci, ni per suposat de l’anarquia, sinó de la societat
de la exclusió i de l’increment de la desigualtat social i econòmica, parellada
al sotmetiment i a la dominació. Per descomptat que no volem tornar a inexistents
paradisos de la “plena ocupació” o del suposat “estat de benestar” anterior a la
globalització, o a quimèriques sobiranies econòmiques, ni inaugurar taxes Tobin
o Rendes de Garantia Social.
Àmplies capes de la població es mantindran al
marge (per apartheid educatiu, social o pel país de naixement) de la societat
tecnològica i opulenta, es veuran sotmesos a treballs precaris i marginals o a
una vida subsidiada allà on les condicions ho permetin. Desposseïts fins i tot
de la condició de treballadors serem, això si, consumidors, consumidors
insatisfets emmirallats en un mon al que no tindrem accés i “usuaris” de les
plataformes d’economia col·laborativa o sota demanda.
Viurem sotmesos a un nou feudalisme que ja
s’albira. Feudalisme amb castells (hospitals, barris, urbanitzacions,
escoles... per la noblesa i els seus servidors i hospicis, guetos,
escoles/contenidors... per els plebeus i els miserables), un feudalisme amb mesnades
dels senyors i pena de presó revisable per els plebeus (companyies privades de
seguretat).
No es veu massa clar el camí que em de seguir,
no estem segurs de quin és el “bon camí” (segurament hi ha pluralitat de “bons
camins”), però si volem tenir clar on anem, no volem l’actual destí laboral, ni
el del futur, ni qualsevol altre, ja sigui com treballador de les corporacions
o com “usuaris” de plataformes, no volem ser domesticats i dominats, no volem
capitalisme, ni estats, ni patriarcat... el que volem és molt simple, VOLEM L’ANARQUIA!.
Per un
mon lliure i salvatge!!
Més info negreverd
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada