Pocs espais hi ha, actualment, tan carregat de
simbolismes com l’automòbil, a pocs objectes, segurament cap, es dediquen
tantes hores, treballant per pagar-los, a més de les que gastem per
utilitzar-lo, sobretot per anar a treballar, de congestió de trànsit en
congestió de trànsit.
El pitjor cas seria el dels conductors professionals
autònoms, circular treballant per pagar-lo, per arribar a treballar i per
amortitzar-lo, per adquirir-ne un de nou, per seguir treballant, per seguir
amortitzant...
Pels conductors, especialment els homes (encara que cada
cop més també les dones), és una prolongació del propi cos, els mèrits del
vehicle son mèrits propis (i no de l’artefacte mecànic). El conductor sovint es
transforma dalt del seu vehicle canvia el seu caràcter i, generalment, es torna
més agressiu i territorial.
El vehicle, quan no és una eina de treball, és un
marcador d’estatus, de potència i velocitat (habilitat de conductor com els
“idols” de les carreres) o nivell econòmic (de fet son molt cars).
Les discriminacions socials d’altres èpoques,
discriminacions entre peons i cavallers, entre els “peatons” i els aristòcrates
que anaven en carruatge sembla que van calar molt profundament. Ara mateix, el
complex de peó i de “peató” s’atenua amb una pretesa carrossa a motor, una
carrossa a motor que tothom pot posseir, que consumeix molts recursos i que fa
més rics als descendents dels cavallers i dels aristòcrates que continuen
vivint en un nivell molt diferent del nostre, segurament més separat que el dels
peons i els cavallers.
Hi han més de 1.000 milions de cotxes al planeta, i, en
un mercat tan extens i amb tantes possibilitats, és natural que hagin aparegut
noves formes d’ostentació, ja no sols de “potencia”, sinó de tecnologia, el
cotxe dels “poderosos” ara és un cotxe d’alta tecnologia, ple de sensors i
gadgets i, naturalment, connectat.
El cotxe connectat ha arribat per quedar-se, els
complements marquen la diferència. El nombre de pantalles per veure
pel·lícules, jocs... per navegar per internet dona idea del potencial del
propietari, una per cada un dels passatgers, per el conductor tenim la pantalla
del GPS i de control del vehicle i la música?... la música digital per connexió
internet... i la seguretat, qui pot pagar te radars i xivatos de proximitat,
alguns tenen un sistema de gravació de vídeo en diferents angles que ja ha
estat emprat en judicis per accidents de trànsit, sistemes d’aparcament
automàtics, navegació assistida amb informació a temps real del trànsit... (vehipol )
Hi ha però aplicacions del cotxe connectat directament
lligades a abusos de les corporacions i els estats.
Les assegurances
assistides per GPS.
De moment van directament dirigides als conductors joves,
es tracta que, per aconseguir asegurar el vehicle a un preu més baix, el client
accepta la instal·lació al seu vehicle d’un aparell transmisor de dades, dotat
de GPS, que permet enregistrar la velocitat, la regularitat de la conducció, la
duració... i transmetre-la a la asseguradora.
La coartada és premiar als bons conductors i penalitzar
als dolents, però a més queden enregistrades (ells asseguren que és una dada
protegida per la confidencialitat) possibles infraccions (de velocitat, de
respecte a senyals, de no conduir sota l’influx de drogues...) i dels
itineraris diaris dels clients, és un nou pas en l’acceptació de la
transparència.
Diverses asseguradores tenen ja assegurances vinculades a
dispositius de GPS i emissió de dades, per exemple Mapfre, en el seu producte
per joves YCAR en el paquet Mapfre Familia (asseguraça YCAR), altres
companyies com Generali i Zurich també l’estan començant a aplicar.
L’aparell emmagatzema dades (hores de conducció, dia o
nit, velocitat, regularitat, durada dels trajectes...) per crear un perfil de
conductor, aquest perfil és el que serveix per fixar les quotes de
l’assegurança.
En el cas de Mapfre s’envien les dades a la companyia
cada 100km recorreguts i no queda clar si es guarda l’històric de les dades, de
tota manera és evident de que malgrat totes les proteccions de la LOPD seran
uns fitxers molt sol·licitats per jutges i policies.
Segons la publicitat de les empreses cada període
(suposem que un any) es reevaluarà el cost en funció del perfil actualitzat.
Aquest tipus d’assegurança te un gran èxit per el control
de flotes corporatives als països on el sistema fa temps que s’aplica, com és
el cas d’Itàlia. Els aparells de control tenen el “valor afegit” de disminuir
“l’ús indegut” dels vehicles, reduir el consum, millorar el manteniment i la
seguretat.
La implantació
del “eCall”.
L’eCall és un dispositiu semblant al que instal·len les
asseguradores, però obligatori, de fet la Unió Europea ens està amenaçant amb
ell des de fa temps, així havia d’estar
en aplicació el 2014, desprès el 2015, el 2016, ara sembla que va seriosament i
s’ha dictat un Reglament UE, el 2015/758 de 29 d’abril (reglament eCall) on es
dictamina que s’ha de començar a instal·lar a partir del 31 de març de 2018, en
els cotxes nous, en els vells serà “voluntària”.
L’eCall emmagatzemarà dades sobre la posició del vehicle,
sobre el sentit de la marxa, el nombre de passatgers i sembla que el
combustible, però sols emetrà dades en el moment que hi hagi un accident
(disposarà de sensors semblants als dels airbacks) o en el moment en que el
conductor premi un botó d’emergència.
En el moment en que es produeixi un accident el eCall farà
una trucada al 112 i enviarà un paquet amb les dues darreres dades recollides
per tal de poder determinar el punt i la direcció de marxa de l’accident,
l’operador del eCall es podrà posar en comunicació per veu amb els ocupants vehicle,
segons la UE això evitarà unes 2.500 morts anuals.
Serà compatible amb els dispositius de les asseguradores
i contribuirà a la extensió del control en mans privades amb l’esquer de rebaixes
en les assegurances.
De moment sols serà obligatori per els turismes i els
vehicles industrials lleugers, però s’ha de tenir en conte que a l’estat es van
matricular el 2014 un total de 890.125 turismes, si sumem els comercials
lleugers sobrepassaríem de llarg el milió de vehicles, en 5 anys entre els
obligatoris, els voluntaris i els forçats pel cost de les assegurances tindrem
casi la totalitat del parc mòbil connectat.
Portar instal·lat un eCall suposa anar acompanyat sempre
per un GPS, malgrat que les dades en principi estan protegides (dades personals
íntimes) podrien ,la nova llei de seguretat Pública, amb una simple ordre
policial, com de fet ja passa amb la videovigilància.
Quan el control
en el lloc de treball esdevé una ratera.
Tan eCall com les assegurances lligades a GPS s’han
demostrat allà on s’apliquen extensament com unes immillorables eines de
control laboral (“inempitjorables” per els treballadors).
La empresa coneix els itineraris fet per el treballador,
el temps que ha dedicat a cada tram de l’itinerari, el temps de les aturades,
la velocitat, la regularitat de la conducció... i tot això, documentat, pot ser
motiu raonat d’acomiadament sempre que el treballador hagi signat que coneix
aquesta possibilitat.
El vehicle connectat te d’altres aspectes asfixiants, com
la instal·lació de càmeres de vídeo en diverses parts del vehicle (videovigilància vehicles).
Estar permanentment localitzable pot ser un bon negoci
per les asseguradores, per els jutges i policies i per els patrons, però no
està gen clar que ho sigui per tots nosaltres (viure i sobreviure en una smartcity ).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada