Fa uns dies l’administració alimentària dels EUA, la FDA,
ha autoritzat la comercialització per el consum humà del salmó transgènic
popularment conegut com frankensfish i comercialment anomenat “AquAdvantage Salmon”, ha estat un procés llarg, el nom comercial va ser registrat el 1996,
però sembla que els ha valgut la pena.
Tenim un nou organisme, una combinació de salmó atlàntic,
de salmó pacífic (que aporta els gens de la hormona del creixement) i d’un peix
àrtic (que aporta els gens d’una proteïna anticongelant que permet mantenir-se
actiu a baixa temperatura).
Per una vegada ningú s’ha dedicat a anunciar que el
frankensfish ajudarà a acabar amb la gana del mon, encara que estan venent el
desenvolupament piscícola de Panamà com resultat... Panamà??... llavors quin
motiu hi ha perquè el salmó tingui gens de resistència al fred?... segurament
es tracta d’un país de trànsit (un govern baix en escrúpols que fa el que
d’altres no farien) i d’una zona “escassa” en salmons salvatges. El destí
natural (i futur) del frankensfish és el Canadà, Xile, el Nord d’Europa... on
ara mateix es concentren les piscifactories de salmó.
El “AquAdvantage Salmon” serà un peix que es vendrà estèril i monosexual per a la seva cria, o
sia, serà patentat i impossible de criar al marge del sistema financer, es
tracta d’un nou cas d’apropiació corporativa d’un ésser viu, d’un animal, que
passa a ser un actiu financer de la corporació “inventora”, una volta de cargol
en els processos de dominació d’animals.
L’esforç en desenvolupar els mapes genètics d’espècies de
peixos està motivat per la possibilitat de, posteriorment obtenir beneficis, ja
sigui desenvolupant biofactories transgèniques o organismes OGM per el consum
humà-
Així doncs els salmons transgènics creixen més de 2
vegades més despresa, amb menys aliments i durant tot l’any, fins i tot en
hivern, així que si s’escapessin serien una competència imparable front las
poblacions salvatges i podrien envair zones fredes que no entraven en la seva àrea
de distribució natural. La experiència demostra que tot lloc de cria d’animals
acaba essent porós i sempre hi ha un nombre més o menys gran que es fugen i el
resultat sol ser destructor en els ecosistemes salvatges, sols cal recordar el
resultat de la fuga/introducció de la perca del Nil a la zona dels grans llacs.
El salmó de nova creació ha estat força “amable” la
hormona del creixement és d’un altra salmó i no d’una espècie allunyada, però
ja fa temps que s’està experimentant amb introduir ens d’espècies allunyades
(humans, d’insectes, d’altres mamífers...) i sols és qüestió de temps que
s’intentin comercialitzar, de tota manera introduir gens humans per el consum
humà no sembla comercialment viable. Ara mateix s’investiga en una bona
quantitat d’espècies, en turbot, en llenguado, peixos plans asiàtics, en tilàpia,
en carpa, en llobarro, en gambes i llagostins...
Els objectius de la transgènia poden ser diversos, encara
que el més cercat fins el moment és el del creixement ràpid, seguit per la resistència
a les malalties i al fred, també busquen modificacions en l’aparell digestiu
que permeti un ventall major de pinsos més engreixants... i hores d’ara la
major esperança de xenotransplantament (transplantar òrgans animals en humans)
està en tilàpies transgèniques.
Les tilàpies transgèniques expressen “insulina
humanitzada” als “corpuscles de Brockman”. La idea és emprar aquests
corpluscles per el xenotransplantament, en lloc d’illots del pàncreas humans,
de porc o d’altres mamífers, sembla que hi ha tot un seguit d’avantatges
lligades sobretot al rebuig, de moment sols s’ha provat (diuen que amb èxit) en
ratolins diabètics (també transgènics).
PER UNS MARS, RIUS I LLACS LLIURES I SALVATGES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada