La “seguretat”
dels estats i de la UE es basa sobretot en tres agències: l’EUROPOL (la
Interpol europea), FRONTEX (els ·guardians” de les fronteres exteriors) … i l’Agencia
Europea de Defensa (EDA)… acompanyades per una constel·lació d’altres
organismes com la EMCDDA, European Monitoring Centre for Drugs and Drug Addiction (drogues), la EUIPO, European Union Intellectual Property
Office (Drets
“intel·lectuals” i de marca), la European Union Agency for Network and Information Security, ENISA (seguretat de xarxes), la European Police College, CEPOL, de
formació dels cossos policials...
Les funcions
d’aquestes agències son:
EUROPOL.
-Recolzament
sobre el terreny a les operacions dels cossos i forces de seguretat.
-Central
d’intercanvis d’informació sobre activitats delictives.
-Centre de
coneixements especialitzats en matèria d’aplicacions de la llei.
FRONTEX.
-Anàlisi de riscs
sobre la seguretat de les fronteres.
-Operacions
conjuntes i resposta ràpida.
-Investigació i
intercanvi d’informació.
-Formació, normes
comunes de formació.
-Retorn conjunt
de emigrants i coordinació d’operacions de retorn.
EDA (Agencia
Europea de Defensa).
-Impulsar la
capacitació en defensa dins de la UE.
-Promoure la cooperació
en matèria d’armament.
-Consolidar la
base tecnològica i industrial de la defensa.
-Crear un mercat
europeu competitiu en matèria de defensa.
-Fomentar la
investigació per enfortir el potencial tecnològic i industrial en l’àmbit.
EURPOL es va crear
el 1995, FRONTEX es va crear el 2002 i finalment la EDA es va crear el 12 de
juny de 2004... queden clares las prioritats en cada moment i com van
apareixent.
L’Agència Europea
de defensa, des de la seva fundació el 2004, ha mantingut un perfil baix, a Europa
els temes militar basculaven i basculen sobretot al voltant de la OTAN i, no
tant, al voltant de la Unió Europea Occidental.
El tema militar,
els exercits, son un tema molt sensible “nacionalment”, els militars estan
disposats a col·laborar entre ells i participar en organismes conjunts,
intercanviar fins uns cert punt, però en absolut a estar sota l’autoritat de la
UE (els eurocrates), per això la OTAN acompleix el paper, fins un cert punt,
del quimèric exercit europeu.
Això quedava
reflectit en els pressupostos d’aquestes agències i en el nombre de personal,
que en aquest sector (la seguretat) està esbiaixat vers a tècnics altament
qualificats (analistes sobretot) més que per els buròcrates clàssics de la UE.
Així per exemple
la EDA tenia el 2016 un “modest” pressupost de 30,5 milions d’euros, mentre que
FRONTEX, supera de llarg els 254 milions i EUROPOL 102,2 milions.
EUROPOL te un
aplantilla 940 persones (més 48 enllaços, 24 d’ells d’agències USA), FRONTEX en
te 315... 315?... ens amaguen un nombre molt important d’enllaços, assessors i
agents sobre el terreny, el nombre real s’acostarà al de EUROPOL, de fet durant
2016 es parlava de duplicar el personal (sense contar la neonata Guardia de
Fronteres Europees amb 1.500 efectius... de moment) i la EDA en te sols 130...
El comodí de l’antiterrorisme
yijadisme, junt amb l’amenaça d’en Trumb de reduir els recursos destinats a la
defensa d’Europa (amenaces instrumentals i instrumentalitzades), han permès que
en el pressupost de la UE per 2017 figuri per primera vegada una partida
destinada a la investigació militar, una partida “modesta”, de 25 milions d’euros, que al llarg dels
propers 3 exercicis pujaran als 90 milions.
L’import de 90
milions és força “tímid” per correspondre a un projecte de finançament europeu.
De tota manera s’ha de tenir en conte que el sector de la defensa te una
presència molt més important del que sembla a través de programes i projectes
de doble o triple us, com és el cas del projecte de geoposicionament per
satèl·lit GALILEU, que ha necessitat la inversió de uns 5 mil milions d’euros
(!!!).
Les tres agències
EUROPOL, FRONTEX i EDA de fet estan íntimament interconnectades i bona part
dels projectes d’investigació europeus de les dos primeres son aplicables als
interessos de la EDA.
Més info:
Els plans de recerca de la UE en seguretat.
La UE ha finançat fins ara les investigacions en
política de seguretat a traves de dos instruments, el setè Programa Marc (ja
acabat) i ara mateix l’horitzó 2020 (H2020). En total una pila de milions
destinats a investigar i dinamitzar el sector de la seguretat a Europa.
El finançament a través del 7e Programa Marc.
Va ser el
principal instrument de finançament d’investigació comunitària durant el
període 2007/2013, centrat en 4 programes específics: cooperació, idees,
persones i capacitats. Va comptar amb un pressupost de 50.521 milions de €.
Prenent com a
base les dades publicades a https://ec.europa.eu/home-affairs/sites/homeaffairs/files/what-we-do/policies/industry-for-security/docs/security_research_fp7_catalogue_part1_en.pdf, podem dir que els temes de seguretat van
suposar 1.740 milions, un 3,4% del total.
D’aquests 1.740
milions, 322 es van dedicar al tema de fronteres (un 19%), mentres a a crim,
organitzat, terrorisme, cybercrim i temes diversos (sobretot comunicacions) es
van invertir 529 milions.
S’ha de tenir en
conte que en el repartiment dels ajuts hi ha un tema de proporcionalitat
territorial (han d’abastar tots els països) i de recolzament dels països
nouvinguts i que això fa que hi hagin projectes petits per repartir més, per
això és interessant separar els projectes de més de 10 milions (els pesos
pesants).
El projectes de
més de 10 milions suposen un 47% del pressupost total (els 1.740 milions),
d’aquests, a temes de fronteres, estaven destinats 247 (un 30% del pressupost
destinat a projectes de més de 10 milions).
El finançament a través de la Horitzó 2020.
L’Horitzó 2020
(H2020) és el programa de finançament de projectes d’investigació i innovació
per diverses àrees temàtiques, amb 80.000€ de pressupost per el període
2014/2020.
El programa
H2020, te, dins la línia “Reptes Socials” la temàtica de Societats Segures. Els
objectius de la temàtica son:
-Lluita contra la
delinqüència, el tràfic i el terrorisme.
-Protegir i
millorar la resilència d’infraestructures, cadenes de subministrament i de
transport.
-Enfortir la
seguretat de fronteres terrestres i marítimes.
-Millorar la
seguretat cibernètica.
-Augmentar la
resiliència front crisis i desastres.
-Garantir la
“privacitat i la llibertat”.
-Millorar
l’estandarització i la interoperatiovitat.
Val a dir que en
l’objectiu primer s’inclou “la comprensió i lluita contra les idees i creences
del terrorisme”.
El repartiment de
la pluja de milions a partir d’ara
s’estructura en 177 milions per el 2017 i 880 milions entre el 2018 i el 2020
(162,2 el 2016, 217 el 2015 i 205 el 2014). El tros de pastis més gros que
queda és el de 2017/2020, hi han línies prioritàries de finançament, centrades
en tecnologies “disruptives” i emergents:
-Seguretat de les
fronteres externes. Sistemes autònoms de control (per exemple drons de patrulla
fronterera).
-Lluita contra el
crim i contra terrorisme. Sistemes autònoms de detecció i aplicació.
-Societats
segures i resilients. Us de sistemes autònoms i intel·ligents (robots, drons,
sensors) per emprar-los en detecció i resposta.
De moment han
estat publicats els resultats de la convocatòria 2015, https://ec.europa.eu/home-affairs/sites/homeaffairs/files/what-we-do/policies/industry-for-security/docs/828s_catalogue_h2020_exe_en.pdf , dels 167 milions distribuïts la part
del lleó se l’emporta la “gestió de crisis” (68 milions el 41%), mentre que el
control de fronteres baixa, respecte al 7PM, a un “modest” 10% i un apartat que
no apareixia al 7PM, el de Agències d’Aplicació de la Llei (Forces d’Ordre
Públic), ocupa més o menys el seu lloc, amb 31 milions (19%).
Sembla que d’una
manera o una altra (amb un nom o un altra), la gestió de crisis i les diferents
Agències de Policia s’emporten de moment la major part (104,8M€, un 63% del
total) i això caldria sumar el 10% del control de fronteres.
De tota manera es
tracta de dades molt parcials que caldrà veure si es mantenen, és molt possible
que, temes com les fronteres, vegin augmentar la seva part.
Podem treure algunes conclusions de tot plegat:
1.-Cada cop
sembla que es vol avançar més vers un exercit, una indústria i un mercat de la
“defensa” europeus.
2.-En un futur
les inversions en I+D+i en “defensa” augmentaran.
3.-Les inversions
en investigació en temes militars, policials i fronterers aniran augmentant.
4.-Cada cop més,
es cerquen sistemes autònoms de vigilància i detecció, sobre el terreny i a la
xarxa.
5.-Dins l’apartat
de “detecció” pren força la vigilància d’idees i creences.
6.-El jihadisme
és una excusa de fons (si no s’inventarien un altra) que permetrà enfortir els
sistemes de control social (cada cop més automàtics i automoatitzats).
7.-El control de
les fronteres “externes” és i serà un tema prioritari.
Al mateix temps
en que el “ideal” de la unitat d’Europa pateix cops més forts a nivell
ideològic, afectiu i social, no hi ha euroescèptic que no sigui partidari de la
euroglobalització en matèria policial i de defensa. Segurament la “Europa
social” (llibertat de treball, només per els europeus, fronteres obertes, per
ciutadans europeus, igualtat de drets, per europeus és clar...) estigui
acabada, però l’Europa de policies, militars i guardes de frontera sembla més
forta que mai.
Bon dia,
ResponEliminasom tres estudiants d'Antropologia que estem fent un treball sobre la videovigilància i, com que ens han dit que heu treballat aquest tema, ens agradaria fer-vos una entrevista. Som de Barcelona i a nosaltres ens aniria bé fer-ho aquesta setmana, però és clar, ens adaptem al que calgui.
Gràcies!
P.D Si hi esteu interessades, podeu contactar amb nosaltres a través d'aquest correu: martablau98@gmail.com
Elimina