La setmana
passada ha sortit als diaris la noticia de que en el barri de Sant Joan de
Figueres, l’ajuntament pensa instal·lar 15 càmeres de videovigilància per
“prevenir la delinqüència”: Amb un pressupost de 250.000 euros s’intal·laran11
dispositius abans de l’octubre d’aquest any i te la aquiescència del
Departament d’Interior (faltaria més) i
de la Comissió de Vídeo Vigilància... els altres 4 dispositius que faran pujar
el pressupost fins els 333.000 euros s’instal·laran l’any vinent.
El ple municipal
ha aprovat el Projecte executiu de la videovigilància, segurament és una mesura
cosmètica davant la impotència municipal, ja que el calendari per fer efectiu
un concurs per la instal·lació és pràcticament impossible, amb celeritat
s’instal·laran a finals d’any o a principis del que ve.
Val a dir que el
barri de Sant Joan és el barri gitano de Figueres, però cap regidor estableix
connexió amb el fet, sembla que fora d’aquest barri, a Figueres no deu haver
“delinqüència”.
De fet sempre la
videovigilància es dedica o be a controlar directament als mes pobres, o be a
controlar l’accés als bens i serveis dels més rics.
Darrerament, a
les terres de Girona, la videovigilància s’ha convertit en un tema “estrella”,
ara fa uns quants dies més va saltar el cas de l’Institut Joan Brudieu de la
Seu d’Urgell, en tornar de vacances, els alumnes i suposem que alguns
professors, van trobar en una aula una càmera instal·lada i els corresponents
cartells normatius avisant de la gravació... Aquest institut va començar fa
alguns anys controlant amb vídeo càmeres els exteriors del centre (amb molt
èxit diuen), després va passar a controlar les àrees comunes, passadissos...
però també laboratoris i sala d’informàtica (la instal·lació de càmeres fixes a
espais didàctics és més que discutible amb la seva pròpia legislació), veient
que la cosa era així de senzilla van decidir instal·lar-la dins d’una aula on
hi assisteix un grup d’alumnes conflictiu... la reacció generada a fet que,
finalment, la direcció de l’IES hagi retirat la càmera...
Tot l’embolic
videocontrolador ha servit, però, per poder saber (en boca d ela Consellera
d’Educació) que a Catalunya hi han 13 Instituts, una escola primària, una
Escola Oficial d’Idiomes i dos Serveis de la Conselleria d’Ensenyament...
Qui estigui
familiaritzat amb la vida quotidiana als centres d’ensenyament (o sigui para, o
mare, o també alumne) o amb entitats d’esplai, coneix la pila de traves que hi
ha amb les imatges dels menors, per fer una foto a una excursió cal demanar
l’autorització als pares... Quina mena de trampa o coacció s’ha fet servir per
poder gravar amb vídeo la vida quotidiana dels menors als centres
controlats?... segurament son centres de zones econòmicament desfavorides i
allà el poder coactiu de directors, conselleries, departaments.... és molt més
gran que, posem per exemple a Sarrià, a St. Gervasi o a Gràcia.
Més sobre
videovigilància centre d’educació: http://negreverd.blogspot.com.es/2016/02/nens-i-nenes-digitals.html
Tota la zona
costanera de Girona està farcida de càmeres, el procés sembla liderat per Santa
Cristina d’Aro/Castell d’Aro que amb 23 càmeres és el model seguit per Calonge
amb 8 càmeres, la Jonquera amb 14 càmeres, Tossa amb 3 càmeres i Begur amb un
encàrrec de 150.000€ per determinar la ubicació i el nombre (?).
Però no sols a la
zona turística, Girona ciutat també lidera el tema amb videovigilància i amb
lectura de matrícules amb vídeo, encara que potser el més significatiu és el
cas de Salt, on, en una fugida tecnològica cap endavant, s’agafa el recurs de
la videovigilància per solucionar conflictes socials, amb 55 càmeres. De nou la
videovigilància es centra en els més desfavorits econòmicament.
La “Associació de
Caps de la policia Local de les Comarques Gironines” preveia el 2014 que el
nombre de càmeres s’aniria duplicant més o menys cada any. Aquesta associació
(es suposa que ben informada) deia que el 2014 havia 85 càmeres i el 2015
estava previst que hi haurien (pressupostades) 130... Així que hores d’ara
estarien instal·lades ( o en procés d’instal·lació) sobre les 500... segurament
les previsions dels Caps eren molt “optimistes” (per els seus interessos), però
ens serveix per fer-nos una idea.
La
videovigilància és un tema més greu del que ens pensem, perquè ja no és el tema
de l’enregistrament d’imatges, ni la facilitat per emmagatzemar-les, ni en la
disminució del cost de l’emmagatzemament. El problema és la potencia del
tractament aplicable a aquestes imatges, la “nova videovigilància”, i
l’extensió de nous sensor vinculats a la videovigilància “clàssica” com per exemple
les càmeres tèrmiques, combinades amb les convencionals, que ha instal·lat un
municipi petit (i sense conflictes greus) com Caldes d’Estrac.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada