Vigilància i control social a les terres de Tarragona

Amb pocs dies de diferència han sortit dues licitacions per instal·lar càmeres de videovigilància amb un finalitat semblant, una a Figueres per 15 càmeres al barri de Sant Joan, de la que ja hem parlar fa uns dies (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/05/la-videovigilancia-terres-de-girona-els.html)i  l’altra a Reus amb 10 càmeres al barri de San Josep Obrer.

Els dos barris, el de Sant Joan i el de Sant Josep, tenen una característica en comú, els dos son barris de gent pobra, amb un alt percentatge de gitanos i immigrants i amb problemes socials que no han fet més que créixer els darrers anys, el control tecnològic deles càmeres és el més econòmic i eficient que tenen a l’arsenal els poderosos.

Un objectiu semblant al que reconeixen els seus col·legues de l’ajuntament de Tarragona instal·lant 24 càmeres a la Part Baixa (la zona del port) i sobretot a les escales de baixada, ocupades, segons els veïns, per bandes de joves “llatins” i nord-africans, sense que sembli que s’hagi aixecat la més mínima veu en contra.

Altres poblacions allunyades de la zona de turisme han abraçat la videovigilància, per exemple el Vendrell, on s’ha arribat a implantar la videovigilància a una escola pública (CEIP Pau Casals), de fet ja fa uns anys es van posar tres càmeres al barri de Pisos Planes un bari on hi ha un percentatge alt de magribins, de nou el trinomi pobres/gitanos/immigrants.

A terres de Tarragona, a les poblacions del litoral sobretot, s’ha anat estenent la videovigilància com a remei per el malestar social, emmirallant-se en l’exemple (suposadament exitós) de Castell i Platja d’Aro. A platja d’Aro, diu, la empresa instal·ladora, quela “delinqüència” ha baixat entre un 25% i un 60% (?!). A aquest poble de la Costa Brava tenen un sistema de 47 càmeres de videovigilància, la majoria d’elles amb reconeixement de matrícules, amb un sistema de control centralitzat i alarmes automatitzades, les càmeres s’han col·locat en les entrades de la població i sobretot a les entrades de les urbanitzacions.

La empresa que ha gestionat el sistema de Castell/Platja d’Aro és Alphanet especialitzada en videovigilància municipal (https://vigilancia-municipal.com/es/), aquesta empresa es vanta de  donar servei  a 40 poblacions catalanes... i d’elles 10 a la costa de Tarragona (Alcarràs, Calafell, Creixell, Cubelles, Cunit, El Vendrell, L’Aldea, L’Ampolla, L’Arboç i Rodonyà).

L’èxit del sistema es basa en el control de les entrades de vehicles a les urbanitzacions, l’alarma automàtica i ràpida a la policia geoposicionada i en llistes negres (i blanques) de matrícules.A part dels municipis controlats per Alphanet, també s’han instal·lat o instal·laran càmeres aviat Cambrils i Salou (13 càmeres a Salou).

En conjunt els motius de Reus, Tarragona i el Vendrell (control de la conflictivitat social vigilant els barris de pobres, gitanos i immigrants) són els mateixos que els dels municipis costers més turístics. La motivació que es dona, per exemple a Salou i Cambrils és controlar les zones d’ossi, on turistes joves de “classe baixa” s’emborratxen i fan tota mena de destrosses o son saquejats per altres joves locals o immigrants, destrosses que son assumides per el pressupost públic i no per el dels capitalistes de l’ossi. Els preocupa que els carteristes i altres descuiders allunyin als blasmats (i explotats) turistes de borratxera. Actuacions semblants s'han donat a la ciutat de Barcelona (http://negreverd.blogspot.com.es/2017/01/la-sagrada-familia-control-social-big.html , http://negreverd.blogspot.com.es/2016/07/els-nous-aires-la-videovigilancia-la.html ).

Tots els pobles de la costa de Tarragona (com la resta de la costa 100% urbanitzada) estan plens d’urbanitzacions, des de fa anys. Però cada cop més les cases són ocupades per residents permanents, jubilats o persones que treballen a alguna ciutat (Reus, Tarragona, el Polígon Químic...), o per jubilats que han anat a viure a la segona residència i que aviat se’n penediran quan tinguin problemes per anar al metge, comprar o solucionar petits problemes.

Moltes d’aquestes urbanitzacions son molt precàries, es van construir de qualsevol manera durant una bombolla especulativa anterior a la darrera (la de la crisi). Tenen greus carències tant per el transport, com per altres serveis, escolarització, sanitat, comerç pròxim, subministrament d’aigua, clavegueram... i, a més molts dels qui es van endeutar per pagar una segona residència l’han perdut en mans dels bancs.

El resultat són milers de cases buides... milers de cases buides... i ocupables. Així molta gent expulsada dels seus llocs de residència ha trobat un lloc de “qualitat relativa” (espai, patis, jardins, horts fins i tot piscines...) en aquestes urbanitzacions ocupant les cases buides expropiades pels bancs. Aquests nous veïns xoquen amb molts dels antics residents, per els que la casa a la urbanització era un símbol d’ascens social, ascens social fracassat, i el fracàs queda evidenciat amb aquests nouvinguts.

Per controlar-los,molts  veïns de les urbanitzacions reclamen un augment de la vigilància i de la intervenció policial, en aquest sentit podem trobar declaracions de les associacions de veïns, regidors, partits polítics i policies locals. Les darreres a rel d’una explosió en una casa ocupada a Segur de Calafell fa uns dies.

Els municipis de tots els colors i matisos han trobat una resposta a l’estrès social en la videovigilància. Videovigilància per donar seguretat als benestants, per donar seguretat als comerciants i als empresaris de l’ossi nocturn, per donar seguretat i consol a aquells que han vist frustrat el seu somni de ascensió social i continuen pobres, a aquells que veuen un perill en els diferents siguin pobres (no necessàriament més que ells), gitanos, magribins o joves “estrangers turistes” amb ganes de juerga.

No és que el malestar no tingui fonaments, és que aquest malestar està fomentat i instrumentalitzat per agents diferents dels “malestants”, per agents (polítics, econòmics, socials...) que en treuen profits importants de poder i econòmics.