Totes las
organitzacions del capitalisme son bàsicament malvades, però n’hi ha que sembla
que s’esforcin per ser-o especialment, son les que es dediquen a una de les
tasques més importants per el manteniment del sistema (n’hi ha d’altres) que és
la de mantenir-nos en el nostre lloc, les que no et deixen entrar i les que no
et deixen sortir... Comprenen tecnologies diverses, tecnologies tan diferents
com els sistemes d’accés als llocs de treball o al transport (torns, rellotges
de fitxar...), fins a satèl·lits espia de vigilància, passant per humils
tanques de fusta.
Però ara i aquí ens
volem centrar en les empreses que produeixen sistemes de control perimetral, ja
siguin d’infraestructures, presons o fronteres, recintes esportius o habitatges
de ricatxos.
Són unes empreses
que ens semblen especialment repulsives, com que n’hi ha moltes les hem dividir
en dos blocs, el primer destinat a les de contenció física, la seguretat passiva
(tanques, murs, filats....) i la segona a les que es dediquen més a la
sensòrica, el softwre i al harware més sofisticat. Encara que en el primer
grup, evidentment també intervenen sensors, sovint integrats en la tanca.
La seguretat passiva
no sols aïlla recintes, i fronteres, també esquartera el territori suposadament
unitari. Les infraestructures longitudinals, els ferrocarrils (sobretot l’alta
velocitat), les autopistes i autovies, els gasoductes i oleoductes, estan
dotades, al llarg de milers de kilòmetres, de tanques que aïllen i controlen
l’espai fora de les zones urbanes.
LA POESIA MACABRA DEL FILAT ESPINÓS: LES CONCERTINES.
Dins la seva
categoria potser te el premi d’or la empresa “European Security Fencing” (http://concertina.es/ ) radicada a Màlaga, fabricant de la variant
especialment lesiva del filat espinós anomenat “concertina”, les concertines
reals (no les d’ESF) son Instruments musicals de la família de l'acordió, de
forma hexagonal (és poesia, macabra, però poesia, la metàfora entre un
instrument de dominació i de mort i un instrument musical popular especialment
alegre).
És una companyia
jove, fundada el 2003, però que forma part d’un grup empresarial més antic, el
Grupo Mora Salazar fundat el 1975. Afirma fabricar el 100% de la concertina
europea i ven els seus infames productes a 16 països europeus (tots els del
front balcànic per exemple), 3 americans, 5 asiàtics i 6 africans, entre ells
el Marroc, que disposa del mur del Sàhara contra la RASD.
Aquesta empresa
fabrica fins a 11 varietats de filats dotats de ganivetes esmolades de
diferents tipus, sense contar les sensoritzades i les electrificades, també
fabrica el filat espinós tradicionals, tan lligat a la historia més fosca del
mon (historia política del alambre de espino), també fabrica diversos complements, entre
ells rotors antiescalada.
Parlen dels seus
productes amb un gran “desparpajo”, per exemple de la concertina Super H diuen:
“pertenece al grupo de los modelos más agresivos de concertinas, con un espacio
entre cuchillas de 100 mm y con 12 puntas en cada cuchilla creando un efecto de
anzuelo”, d’aquests engendres n’hi han d’instal·lats a fronteres i presons, dos
dels espais prioritaris per la contenció passiva.
Conscients de les
responsabilitats socials de tota corporació, expliquen que les concertines
formen part de la “economia circular i verda”, ja que per instal·lar-les
pràcticament no generen residus (hi ha poca obra), son reciclables al 100% i
tenen una vida llarga, 10 anys mínim les d’acer galvanitzat i més de 30 anys
les d’acer inoxidable (notablement més cares). La empresa EPS vol ser una
empresa “ecològica” per això disposa de la certificació ISO14.000 de protecció
del medi ambient (!!).
Qualsevol diria que
els usuaris d’aquest instruments han de ser per força militars, policies,
carcellers o guardes de fronteres, però no, la concertina es va estenent com a
seguretat passiva arreu, a fàbriques, instal·lacions municipals, cotxeres,
infraestructures energètiques o ferroviàries.... en el sector de la
ramaderia... i en habitatges privats de més o menys luxe (al catàleg de la
empresa surten fotos de concertines amagades entre matolls de clavellina).
Donada aquesta
extensió de l’ús quotidià i domèstic fora d’infrastructures crítiques i de
dominació és la gran quantitat de distribuïdors de concertines per tot el país:
ALGUNS DISTRIBUIDORS DE
CONCERTINES:
|
La presencia de
concertines en espais naturals o naturalitzats, cada cop més freqüents, per
separar propietats, zones de pastures i vedats de cassa, fan que cada cop més
sovint, animals salvatges morin atrapats en aquests paranys, animals tan
salvatges com les persones immigrants, no disposades a acatar les fronteres de
la domesticació, sigui a Ceuta o Melilla, Sigui a Bulgària o a Hongria, sigui
en qualsevol dels tecnomurs del planeta.
ESF va guanyar
700.000€ a la tanca de Ceuta i 450.000 a la de Melilla (manteniment a part, es
suposa que factura entre 12 i 30 milions només amb concertines. Clients seus
son els Ministeris de Defensa i de l’Interior Espanyols, la SIEP, ADIF, REPSOL,
AENA i la NATO.
Vídeo corporatiu
interessant per calibrar-ne la calanya:
ELS INVENTORS DE LA TERENYINA ANTI-INMIGRANTS.
Al voltant dels
escàndols de les concertines, la empresa PROYTECSA (http://www.proytecsa.net/ ), del Grupo Sallen, a Binèfar (Osca), es va
inventar la “sirga” que es suposava que era una alternativa “no cruenta”.
La Sirga consistia
en una trama tridimensional de cables entre tanca i tanca que havia de
dificultar i alentir el pas dels immigrants, el sistema va ser testat amb
alpinistes professionals que tardaven més de 15 minuts en travessar-la, va
crear molta expectativa, diuen que els EUA es van interessar en ella per al seu
mur amb Mèxic... La Sirga enfrontada amb la realitat ha acabat resultant
inútil, en els salts del 2013 els saltadors sols tardaven uns segons,
generalment menys d’un minut en franquejar-la.
PROYTESA va començar
a créixer els amb arcs de detecció de metalls i sistemes d’accés que encara son
una important part del seu negoci. També fabrica un exitós robot per desactivar
explosius estès per tot el mon.
Però un producte que
els va impulsar especialment, va ser el de les tanques metal·liques per milers
de kilòmetres de vies de ferrocarril d’ADIF, sobretot AVE, en els seus trams
“sensibles”, entrades de túnels, ponts, sub-estacions elèctriques...
Actualment un dels
seus productes amb més expansió és l’anomenat “the wall” de tanques intel·ligents,
amb sensor de tall mimetitzats dins de la mateixa malla, sensors de salt
camuflat i preparat per suportar videovigilància. Estructura de mallat d’acer
electrosoldat, dissenyat per dificultar la escalada... al seu vídeo corporatiu https://www.youtube.com/watch?v=BfUlOlW07GM explica bastant clar com funciona.
PROYTECSA te com
clients de les seves tanques la Policia Nacional i la Guardia Civil, ADIF,
ENAGAS, TELEFONICA, RENFE, BBVA, Red Elèctrica, INDRA... el 2013 va facturar
uns 20 milions d’euros. Vénen la seva tecnologia de tanques a més de 12 països,
entre ells Rússia, Turquia, Emirats Àrabs...
RIVISA, ELS HISTORICS.
François Rivière va
ser l’introductor del trefilatge (fabricació de filferro) a l’Estat Espanyol
(1854), desprès de passar per Madrid i Bilbao s’establi definitivament a
Barcelona el 1876, la empresa va anar creixen i va ser força important.
Va ser un important focus
d’agitació obrera, Rivière va tenir un paper protagonista en la vaga del metall
de 1910, durant els enfrontaments amb els esquirols van ser ferits greument,
per arma de foc, 3 escrivents de la empresa, també va ser protagonista en les
vagues dels 70 durant el franquisme.
Desprès d’un seguit
de fusions i absorcions Rivière va acabar en el grup CELSA, fora del control de
la família, aquesta va conservar però, la part de tanques i va canviar de nom a
RIVISA, amb seu central a Lliçà de Vall i fàbrica a Sta. Margarida de Montbui.
Actualment és la primera fabricant de tancaments metàl·lics reixes i tanques.
El 2010 va crear
Sistemas Electrónicos de Seguridad per desenvolupar tanques intel·ligents,
sensoritzades amb cables microfònics, disposa d’alguns filferros vuits per on
passa el cablejat dels sensor i de transmissió de xarxa IP. El cable microfònic
converteix la tanca en un gran sensor (una mena de micròfon) i converteix
vibracions, impactes, ruptures i talls en senyals detectables i diferenciables,
a més dels cables microfònics també hi han sensors piezoelèctrics i de fibra
òptica amb un funcionament similar.
RIVISA ha treballat per
AENA en el tancament dels aeroports del Prat, de València, de Menorca, de
Navarra... i per presons a Murcia, Figueres, La Roca del Vallès, Can Brians, el
centre de menors de l’Alzina de la Generalitat... del tram de l’AVE Zaragoza
Terol, de la Torre Collserola....
UNS ESPAVILATS “AMICS” DE TRUMP.
Quan Trump va
resultar escollit va rebre una felicitació sorprenent, d’una empresa espanyola
“QuickFence” (http://www.quickfence.com/ ), el missatge deia “felicitats, Sr. Trump, aquí te
el pressupost”. Una mica histriònics, però, malgrat això, segons la premsa
econòmica espanyola tenen possibilitats d’emportar-se un bocí del
supercontracte (20.000M$)del nou mur entre Mèxic i els EUA, ja anteriorment ha
participat en altres projectes de blindatge de fronteres als EUA.
Hi han 600 empreses
més en la competició, moltes d’elles israelianes molt experimentades, com
MAGAL, una de les constructores del Mur de Cisjordània i d’altres
instal·lacions frontereres de l’Estat Israelià.
“QuickFence” està
ubicada a Madrid, amb fàbrica a Toledo, al seu lloc web no consten encàrrecs o
projectes ja acabats o en construcció, te una subsidiària QuickCableTray (http://quickcabletray.com ) que ofereix tota mena de filats incloses
les de ganivetes, o sia les concertines (que segons ESF només fabriquen ells).
A part d’això la oferta és semblant a les de REVISA i PROYTESA, tanques
metàl·liques antiescalada i sensoritzades.
Quick Fence també,
igual que les altres, assegura ser totalment verda, de produir materials
reciclables, de tenir plaques fotovoltaiques i, fins i tot, d’animar als seus
treballadors a anar amb bici a la feina.
Al vídeo https://www.youtube.com/watch?v=3WAKae9w7P0 podem veure imatges de a seva robotitzada
factoria, encara que no aporta massa informació (o cap).
ENDERROCAN LES TANQUES, DEMOLIN LES MURALLES.
No cal dir que enderrocar
tanques, murs i filats és una aspiració antiga, des de els pagesos escocesos
expulsats de la seva terra per les “enclosure acts” a principis de la
industrialització, o l’afany a Sud-Amèrica expressat en la cançó “a
desalambrar”, lluites antimilitaristes diverses, com les ruptures, per part de
dones activistes, de les tanques de bases militars de Greenham Common, la lluita a l’Estat d’Israel de “Anarquistes contra
el Mur” (http://www.rebeldemule.org/foro/documental/tema69.html).... moltes de les recents lluites a Grècia,
a Itàlia... però els murs son alts i ben construïts i a més estan vigilades per
humans “maquinitzats”. Caldrà molta imaginació i molta valentia per
enderrocar-les, i sols es podran enderrocar, realment, si es fa conjuntament
amb l’enderroc de la maquina de la dissort que és el sistema de dominació.
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!
Més info relacionada:
http://negreverd.blogspot.com.es/2016/10/muralles-murs-tanques-i-fronteres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada