Fa unes setmanes
parlàvem de la edició genètica i més concretament de la tècnica CRISPR/CAS9
(d’ara en endavant CRISPR) i de les repercussions en la domesticació dels
humans, dels altres animals, dels vegetals, microorganismes... domesticació
extrema de la terra LA EDICIO GENÈTICA DOMESTICACIO EXTREMA
El més de juliol
s’ha fet públic un experiment desenvolupat per la Universitat d’Oregó (article
publicat el 2 d’agost a Nature), en que diuen haver corregit en embrions humans
una malaltia hereditària del cor lligada a un sol gen, i aquests embrions
(procedents “d’excedents” de fecundació in vitro), es tractava d’embrions
viables que es van desenvolupar normalment (sense modificacions no desitjades
ni mosaicisme) i que van ser destruïts en acabar l’experiment.
La malaltia
corregida és una cardiopatia hereditària causant de la major part de les morts
sobtades en esportistes joves, és un tret dominant, o sia que s’expressa encara
que nomes es tingui un dels dos gens.
L’experiment
anterior amb embrions humans es va realitzar a la Xina, amb embrions no viables
i no va tenir tants bons resultats (van presentar mosaic, embrions amb
cèl·lules modificades i cèl·lules sense modificar).
Xina i els EUA
encapçalen la cursa per la explotació del CRIPR, tan en embrions com en la
edició de cèl·lules (limfòcits) per modificar-ne l’acció immunitària. Als dos
països s’han autoritzat experiments amb humans per diferents tipus de càncer,
és sols qüestió de temps que un d’aquests embrions editats sigui implantat en
un femella humana (ja es fa en altres animals, la limitació no és tècnica).
Xina i els EUA
encapçalen la cursa, però darrera seu venen altres països, com Corea del Sud,
al Regne Unit ja hi ha almenys una autorització per editar embrions
“excedents”...
De la velocitat
que ha adquirit la edició gènica ens dona idea que en els escassos 3 anys
d’existència s’ha aplicat a porcs, gossos, vaques, ratolins... xampinyó,
pomelo, tomàquet, tabac, blat, arròs, ordi, bròquil, pollancres... llevats, més
aplicacions per any que en aquest temps que en tota la història de la
biotecnologia clàssica.
Queda lluny encara
el “millorament de la raça humana” o els “fills a la carta”, de moment la
tècnica sols es pot emprar en malalties i trets que depenen d’un sol gen
(monogèniques), i la major part dels tres desitjables per el “milloradors”
(l’alçada, la intel·ligència, la força, altres trets “racials”...) depenen de
centenars sinó milers de gens i de complexos mecanismes lligats a l’ambient. De
tota manera la velocitat que ha pres la biotecnologia aquests tres darrers anys
fa pensar que “aviat” es podrà començar a pensar en la realitat d’alguna
d’aquestes millores.
La llunyania de la
manipulació en humans queda posada en dubte per l’anomenat dopatge gènic (una
variant de la teràpia gènica), del que es va parlar seriosament, en els
ambients de les agències antidopatge, quan les metodologies d’enginyeria
genètica eren summament matusseres i, que amb el CRISPR, es podrien tornar a
posar sobre la taula. Concretament es
parla dels gens de eritropoyetina (la famosa EPO), el factor-1 de creixement
(IGF-1), la hormona del creixement (GH), els Hypoxia-inductors (HIFs) i els
receptors activats per la proliferació dels peroxisomes (PPARα), el truc
consisteix en editar cèl·lules somàtiques clonades del mateix individu per
produir efectes de millora del rendiment.
Porcs lliures de
virus per xenotransplantaments d’òrgans, vaques amb més massa muscular, atletes
“millorats” en la producció d’EPO: DOMINACIÓ I DOMESTICACIÓ EXTREMES DELS
ANIMALS, LES PLANTES I LA TERRA!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada