El tema de les
pistoles elèctriques (arma "no massa" letal) al cos dels Mossos és un tema que
s’arrossega de llarg. Darrerament als mitjans de comunicació s’han exhibit les
primeres d’aquestes armes adquirides, armes que suposadament han d’evitar barbaritats
com les de Juan Andrés, com si els mitjans tecnològics fossin la “solució” a la
violència policial, aquestes armes han arribat sense la càmera de vídeo que ha
d’anar aparellada amb ella i s’estan desplegant per Girona.
El 2016, el
Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, va treure un concurs per
l’adquisició de 134 “Dispositius Conductors d’Energia” (el que la gent normal
anomena pistoles Taser o pistoles elèctriques), per dotar a la Policia de la
Generalitat-Mossos d’Esquadra. Aquest concurs tenia dos lots, un, el lot 1, el
de les pistoles (que incloïa 7.500 cartutxos i material divers de simulació). I
l’altre, el lot 2, de dispositius d’enregistrament d’imatge i so per
complementar les pistoles, podent-se emprar també independentment d’elles.
El contracte del
lot 1 va ser formalitzat el juliol de 2017, per un import de 706.473€, a la
empresa Eurodistribución de Sistemas España, SL. Aquesta empresa ha estat també
adjudicatària, anteriorment, d’un contracte de 119 llançadores de projectils
per els Mossos, amb visor de punt vermell làser (que diuen que son més
“benignes” que les pilotes de goma anteriors) per un import de 252.000€, i d’un
contracte, conjunt amb Beretta Benelli Ibèrica, de munició per un import de
880.500€.
El lot 2, va
quedar desert... i ara s’ha convocat de nou un concurs per adquirir els
enregistradors de vídeo i de so, sense els que, segons la normativa aprovada,
és imprescindible per poder emprar les pistoles Taser. Aquest contracte serà de
64.856€ i s’ha d’adjudicar en breu, si es presenten ofertes.
Els dispositius
d’enregistrament de les actuacions policials estan molt discutits en l’àmbit
dels drets de les víctimes de l’actuació policial, de fet s’està pensant en
estendre’ls, a Catalunya i a l’estat, malgrat que mesures més senzilles i
econòmiques com la identificació sense traves dels agents no es contemplin.
Les càmeres sobre
el cos dels polis, les bodycam, sembla que van aparèixer per primer cop a
Dinamarca el 2005 i que desprès es van estendre per Canadà, Àustria, Alemanya,
Holanda... i sobretot els EUA on el 41% de les Agències de policia les han
implantat, en canvi a Europa la seva extensió és més lenta i es centra sobretot
a França (2.600 càmeres) i el Regne Unit (22.000 càmeres).
L’impacte de les
càmeres està molt discutit, un estudi de la Universitat de Cambridge diu que la
seva implantació ha fet desaparèixer les denuncies per abusos, segons ells per
una part els polis es retenen en la seva brutalitat i per l’altra els “falsos
denunciants” es veuen destalentats. L’estudi de Cambridge és contradit per els
resultats als EUA, on molts cassos sols ha servit per reforçar les activitats
de la policia i perjudicar a les seves víctimes, mitjançant un us selectiu de
les imatges i els sons enregistrats.
El punt crític és
la possibilitat de gravació selectiva per part dels agents, la posada en marxa
de la càmera o la seva aturada. Als EUA s’han anat repetint fallides de
gravació en moments crítics, interposicions “oportunes” d’objectes i
persones, danys imprevistos als
fitxers... i de fet s’han anat repetint els abusos sense que apareguin gravats.
Els 134
dispositius de gravació (que segurament sols son els primers) s’introduiran
dins d’espais de privacitat, especialment domicilis, però també a espais
públics, sense cap mena de control, ni tan sols els lleus controls de la
videovigilància...
-Qui posarà en
marxa la gravació dels dispositius?.
-Qui podrà aturar
la gravació?.
-On es
descarregaran les imatges?
-Es podran
editar?
-S’informarà a
les persones presents que son gravades?
En els plecs per
l’adquisició dels dispositius per els Mossos els temes de les garanties dels
fitxers sols tenen una presència marginal, evidentment no interessen.
Les bodycam
policials son una extensió dels sistemes de videovigilància, sobretot dirigida
contra aquells que pateixen més l’acció policial, la gent que viu en barris
desfavorits, els immigrants, els pobres, els “malalts mentals”... No és
diferent a la resta de mesures de control social tecnoindustrial, però és un
pas més, intensificat i dirigit als més vulnerables.
Més info:
http://negreverd.blogspot.com.es/2017/01/finalment-els-mossos-aviat-disposaran.html
http://negreverd.blogspot.com.es/2014/08/de-ferguson-barcelona-les-armes-no.html
https://drive.google.com/file/d/0B4bHAPrRCd7UeUpwRUU0V3kzVFU/edit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada