Fa unes setmanes
que pels consells escolars, els claustres i les AFA (o AMPAs, com es
prefereixi) corre, sense massa impacte, un resum de la reunió del 28 de
novembre d’una comissió d’educació del CDR de Gràcia.
És un document
anodí, gens emocionant, de dues planes que a primer cop de vista no conté res
massa rellevant, el vaig llegir per la curiositat de que deien els del CDR
sobre aquest tema.
El primer que em
va xocar va ser que s’anomena, no exactament com a participant, a l’Escola
Claret, L’Escola Claret és una enorme institució (més de 1.370 estudiants i uns
80 professors) controlada pels Claretians, és una escola privada sostinguda en
bona part per les subvencions de la Generalitat (el que en diuen una escola
concertada vaja!... jo prefereixo dir-ne privada).
El segon és que
la intenció del document sigui “garantir, com a mínim, l’educació que teníem
abans de l’1-O”...(?)
Després d’anys de
govern de Convergència i del tripartit
vàrem arribar a la crisi amb una escola
pública exhausta i desmoralitzada, sense forces per afrontar tota la
problemàtica que els queia a sobre, les retallades i els tancaments d’aules i
una deriva conservadora i classista en molts claustres.
El regnat de
l’opusiana Meritxell Ruiz consellera entre 2016 i juliol de 2017 (JuntxSi) va
deixar un seguit de tancaments d’aules, afavorint les aules de la privada, la
caiguda del finançament de la pública i manteniment financer de la privada
(180M€), la seva successora, fins el 155, Clara Ponsati no va mostrar gens de
tendència a canviar de rumb... ara ens queda per veure com serà la nova
Conselleria que ha de sortir de les eleccions del 155, no hi ha massa
esperança, donada la previsible composició del govern sortit de la victòria
ERC/JxC.
Com indicador del
que pot acabar essent tenim la distribució de vots en la petició de retirada de
les subvencions a la privada que discrimina segons sexe (30 escoles, 16
concerts, 30M€ l’any), la proposta no va tirar endavant per la unió de JxS i PP
(Ciutadans sorprenentment es va abstenir)... en la defensa de la privada JxS
s’alinea amb la dreta més espanyolista.
PERÒ QUINA ERA L’ESCOLA
QUE TENIEM ABANS DEL 1-O?.
Abans del 1-O
teníem una escola que avançava vers la privatització del servei públic sota la
ideologia neoliberal!
-Política de
tancament d’aules (fins i tot de tancament d’escoles) afavorint a la concertada
(perdó privada). La retallada d’aules afecta 3 vegades més a la pública que a
la privada. Això dona avantatges competitives a la privada en un marc de
reducció de la xifra d’alumnes.
-L’escola privada
cerca un benefici pel titular de l’activitat, potser en la majoria no és un
benefici monetari, sinó en forma d’intangibles (rellevància i control social).
-Subfinançament
de l’escola pública i manteniment de la privada, la retallada a la pública
arriba casi al 20%, mentre que a la privada es queda en el 4,5%.
Abans del 1-O teníem
una escola que discriminava per classe social!
-A la Ciutat
Vella el 100% dels centres públics de secundaria i el 81,8 de primària són
“d’alta complexitat”, a Nou Barris el 50% i el 48%, mentre que a l’Eixample, a
les Corts, a Sarrià i a Gràcia no hi ha cap d’aquests centres, això es
superposa milimetricament amb la renda familiar disponible d’aquests barris.
-Els centres
“d’alta complexitat” són socialment homogenis, està demostrat que les noies i
els nois desfavorits econòmicament milloren en centres heterogenis socialment.
Els centres “d’alta complexitat” son guetificants i perpetuen les desigualtats.
Els alumnes dels barris amb més centres “d’alta complexitat” és on els
percentatge de noies i nois que no superen les proves de competències bàsiques
és més alt.
-Cal afegir que
hi ha una barrera important per l’accés igualitari (de fet la escola privada
mai ha volgut majoritàriament, tenir un accés igualitari), són el cost de les
activitats complementàries, les “aportacions voluntàries” i els preus de
menjador.
Abans del 1-O teníem
una escola que discriminava als alumnes per l’origen:
-A Barcelona hi
ha un 13% d’alumnes estrangers, en tots els nivells d’educació l’escola pública
es fa càrrec d’un major percentatge (des del 24,2 a infantil, fins 20,6 a ESO),
amb l’agreujant de que a Barcelona l’ escola privada supera a la pública (58,6
privada, 41,4 pública). És evident que hi ha una barrera que discrimina a les
noies i els nois estrangers.
-Caldria veure
dins del percentatge de nens estrangers com es distribueixen els de la UE, EUA,
Canada i Japó (al voltant del 3%), així com la seva llengua materna.... per
poder avaluar d’una manera fina la discriminació per origen, que pot tenir una
biaix gradual segons la procedència concreta.
-La major part
dels centres concertats són de titularitat religiosa (més o menys llunyana, més
o menys evident) el pes de la religió dins del currículum és un altra factor de
discriminació.
I A GRÀCIA QUÈ
COM ERA LA ESCOLA D’ABANS DEL 1-O?.
A Gràcia la
situació és semblant a la de la resta de Barcelona (i de Catalunya): gran pes
de la privada, renda alta i discriminació classista i per origen.
Gràcia és el
quart districte per renda familiar disponible (davant te només Sarrià, les
Corts i l’Eixample). A Gràcia hi han 5.000 alumnes a la pública i 6.300 a la
privada, malgrat això les escoles públiques de Gràcia tenen el 14,5% de
l’alumnat estranger i les privades el 4,4.
A Gràcia, com a
d’altres barris hi ha diferències entre les escoles d’un mateix sector,
especialment el que es sol considerar “escoles públiques especials” cobejades
per els pares inquiets i preocupats per la formació dels seus fills, podeu
veure el tema tractat amb més detall a http://negreverd.blogspot.com.es/2017/06/la-hipocresia-dels-bonistes-i-el-volem.html.
A les taules que
segueixen tenim més dades sobre els diversos biaixos d’exclusió a les escoles
del barri:
Els alumnes del
concertat 1 tenen un perfil socioeconòmic com els de les EP 1, 2 i 3,
segurament es tracta de l’escola Marillac.
AIXI DONS...
L’escola del 1-O
empudega privatització i neoliberalisme.
L’escola del 1-O
empudega exclusió per classe.
L’escola del 1-O
empudega discriminació per origen, cultura i creences.
L’escola del 1-O
empudega discriminació per sexe.
L’escola del 1-O
converteix la “innovació” en marketing i dominació.
L’ESCOLA DEL 1-O
EMPUDEGA ABURGESAMENT I CAPITALISME.
De debò voleu
defensar-la?
@@@@@@@@@@@@
Més info:
Informe sobre la
segregació escolar a Catalunya volums I i II, Sindic de Greuges 2016.
Oportunitats
educatives a Barcelona 2016, versió actualitzada a juny de 2017, Ajuntament de
Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada