L’edició del genoma, des de la
troballa de l’eina “CRIPR Cas9” (a partir d’ara ens referim a les eines
d’edició basades en aquest mètode com CRISPR), no ha fet res més que avançar a
una velocitat que sorprèn fins i tot als seus promotors.
Es va començar amb vegetals
(xampinyons, diversos fruits...) i amb animals “model”, sobretot ratolins, però
de seguida es va passar a d’altres vertebrats, ovelles, vaques... i,
naturalment els parents més propers dels humans, el micos (http://negreverd.blogspot.com/2018/06/la-edicio-del-genoma-vers-lapropiacio.html).
Les alarmes respecta a les
noves metodologies de la edició i el seu posible impacte sobre la estructura
social humana van ser respostes amb burles per els mitjans de comunicació i la
comunitat científica, però la inversemblant possibilitat del “millorament
genètic humà” ha estat realitat abans del que tots ens pensàvem.
Pot ser útil fer, per centrar
el tema, una petita cronologia del que ha estat el procés del CRISPR en la
edició del genoma humà:
1.-Les bases en investigació
bàsica parteix de 1987 quan es van identificar seqüències repetitives en E.
Coli, encara que els mitjans de divulgació de l’Estat Espanyol, prefereixen
donar com data d’inici la identificació del procés natural CRISPR el 1993, per
Francis Mojica, investigador de la Universitat d’Alacant.
2.-Tot un seguit de troballes
també en investigació bàsica, però cada cop més “aplicada” al llarg de la
primera dècada del segle XXI, van seguir aprofundint sobre els mecanismes de
CRISPR.
3.-No és fins el 2012 en que
es preparen definitivament les bases per fer de CRISPR una eina d’edició del
genoma aplicable.
4.-El 2013 neixen els primers
micos amb genoma editat, els poders corporatius de la biotecnologia comencen a
veure el filó de l’edició del genoma humà.
5.-El 2015 científics xinesos
editen el genoma d’embrions no viables procedents de la FIV (fecundació in
vitro), els embrions editats son destruïts posteriorment... la primera edició
del genoma humà.
6.-El 2017 als EUA s’editen
embrions humans, sembla ser que amb èxit i minimitzant el problema del
mosaicisme, els embrions editats son destruits.
6.-A
finals de 2018, a un centre de Guangzhou
es va anunciar el naixement de dues nenes bessones, la Lulu i la Nana (noms suposats), víctimes
d’una edició del seu genoma (una intervenció en el més íntim de la seva
individualitat).
El naixement de Lulu i Nana va
capgirar l’agenda del mon biotech, Xina s’avançava a les estratègies dels grups
biotecnològics dels EUA i Europa. Els avançava i deixava en ridícul. Però tot
plegat sols era un episodi de la lluita entre la biotecnologia Xina (fins el
moment guanyadora) i la dels EUA, de fet un 80% de les publicacions sobre
edició del genoma humà son xineses, mentre que els EUA i el Regne Unit es
reparteixen el 20 restant.
En un principi es va dubtar si
el naixement era sols un muntatge publicitari, però això ja sembla haver estat
totalment descartat, i s’accepta que realment han nascut les “bessones
editades”, ara el debat està en si seran organismes mosaic o amb el genoma
uniforme i si no patiran els efectes d’una manipulació matussera. Això no és
intranscendent, les eines CRISPR han estat qüestionades diverses vegades des de
la seva implantació, aquestes eines han generat nombroses edicions no
desitjades (fora d’objectiu), i si be és cert que la “comunitat científica”
(pràcticament 100% conxorxada amb la industria biotech) pretén
“l’autoregulació” això no sembla haver funcionat ni tan sols llunyanament.( https://www.investigacionyciencia.es/noticias/los-errores-de-la-tcnica-crispr-16618 https://www.nature.com/articles/nmeth.4664 )
Així les declaracions de
diferents organismes “autònoms” dels centres científics dedicats als temes de
l’edició en humans han estat o be ambigues o be encoratjadores, rebutjant una
moratòria que era la alternativa dels “moderats”.
Hi ha una declaració d’un panel
de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA ,el 2017, favorable a la edició (en
determinats casos), del Nuffield Council on Bioethics del Regne Unit (el 2018),
fins i tot de l’Organització Mundial del comerç (“estrany” oi?)... sens dubte
el més important va ser la cimera de Hong Kong del novembre 2018 sobre la
edició, amb la presència d’Acadèmies i Organismes dels EUA, Xina, Japó i
Europa, aquesta cimera va ser posterior a l’anunci de la edició de Lulu i Nana,
i l’única recomanació seriosa va ser demanar precaució amb la edició genètica
en humans.
La “comunitat científica
internacional” es va “esquinçar les vestimentes” davant la gosadia del
bio-empresari científic xines, però científics representants d’empreses dels
EUA i europees ronden els laboratoris i les clíniques de FIV (fecundació in
vitro) xineses que actualment son les punteres en el tema, o les de països
subalterns, per exemple els EUA sobre Mèxic.En aquests països las normatives
son més laxes i es poden fer coses que en altres llocs serien impossibles
El propietari de les patents
de CRISPR, l’Institut Broad, va concessionar al centre xines per emprar-les, i
diferents científics de prestigiosos centres dels EUA i alguns europeus (algun Nobel
i professors de Stanford entre d’altres) van ser consultats i estaven informats
del projecte de fer una edició viable humana.
La edició de Lulu i Nana tenia
com finalitat reconeguda aconseguir la immunitat (parcial) al VIH (la SIDA)
mitjançant la inactivació del gen CCR5, malgrat no ser la “correcció” d’un gen
portador d’una malaltia (el que es considerava “bioèticament” acceptable), la
incidència del VIH a Xina és baixa, afecta a menys del 0,1% de la població (baixa
en comparació a d’altres països) el seu sentit terapèutic és doncs més que
dubtós, sembla que l’experiment manipulatiu amb Nana i Lulu va en un altre
sentit...
El que és “bioèticament
acceptable” te un component de segregació fortament esgarrifós: d’una manera
“senzilla” utilitzant la FIV i el diagnòstic pre-implantacional es poden
descartar els embrions de “baixa qualitat”. En el cas de Lulu i Nana no era una
“descart”, suposadament es tractava de prevenir una malaltia provable, però
recentment s’han conegut altres propietats del gen CCR5 que donen al cas una
nova perspectiva.
Segons investigacions no
publicades (però conegudes i comunicades) abans de l’experiment del part de les
dues nenes, la supressió del gen CCR5 estaria lligat a millores en aspectes
cognitius, especialment a la memòria... és força improbable que les
institucions i corporacions implicades en la edició, no coneguessin aquest
aspecte de la seva operació, ens trobem doncs davant del primer cas de nadons
“a la carta” en fase experimental.
Lulu i Nana, en breu, patiran
diverses actuacions per avaluar l’èxit d’aquesta operació, abans de l’any de
vida poden començar a ser sotmeses a tests cognitius i, ves a saber, a quines proves
clíniques, les expectatives de negoci no tindran pietat amb elles.
Els genetistes diuen que han
vinculat entre 500 i 1.000 gens amb la “intel·ligència” tenen doncs un camp
d’operacions força ampli. Amb l’experiment de les pobres Lulú i Nana se’ls obre
un horitzó de negoci molt important, el nadó a la carta ja no és una hipòtesi
és una realitat. Les bessones del CRISPR són doncs les primeres criatures a la
carta (https://revistageneticamedica.com/2018/08/10/genes-y-nivel-educativo/ ).
Si els tests i anàlisis van en
el sentit de les esperances dels gerents de les empreses implicades, ja tenim
el mon dividit en dues noves classes (a afegir a les divisions per sexe, raça i
situació econòmica), els genèticament “millorats” i els genèticament
inferiors... el somni dels eugenistes fet realitat.
PER UN MON LLIURE I SALVAGE
CONTRA TOTA NOCIVITAT
FORA LES URPES CORPORATIVES DE
LULU I NANA!!
Més informació:
http://www.dni.gov/files/documents/SASC_Unclassified_2016_ATA_SFR_FINAL.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada