La extensió del telecontrol sobre el territori: municipis i videovigilància.

La videovigilància com sistema de control poc costós s’està estenent amb el recolzament del Govern i alguns ens supralocals, darrerament en un moviment coordinat de partits polítics (al govern i a la oposició) conjuntament amb Consellers, caps de policia (mossos i locals), organitzacions de botiguers… etc, amb tot aquest suport els ajuntaments s’apunten entusiasmat i, a partir del confinament, s’apuntaran amb més entusiasme encara, les càmeres amb lector de matrícules s’estan utilitzant per vigilar els desplaçaments de la població.

Des de principis de 2019 s’han pogut detectar contractes de videovigilància a 29 ens locals amb un total de més de 1.500 càmeres cobrint un total de mes de 1.300.000 persones.

Aquests municipis i ens locals són: Aigües de Reus, Badalona (ENGESTUR), Barcelona Cicle de l'Aigua, Blanes, Cornellà, Diputació de Barcelona, Figueres, Granollers, la Garriga, La Seu d'Urgell, Llavaneres, Lleida, Llinars del Vallès, Lloret, Matadepera, Mataró, Olesa de Montserrat, Reus, Sant Fruitós de Bages, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Ribes, Sant Pere de Vilamajor, Sant Quirze del Vallès, Santa Maria de Palautordera, Sentmenat, SIRESA (empresa pública de l’AMB), Tarragona, TMB (metro) i Vallromanes.

Aquests contractes son sols els que s’han de publicar per ser imports alts, a més  hi ha tots els contractes menors de 15.000€ (sense IVA) com és el cas de les càmeres instal·lades recentment a Viladecavalls, Parets i Canovelles i segur que ha desenes de municipis petits s’han fet compres d’aquest tipus (https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/11/18/interior-ha-autoritzat-ultims-tres/1014378.html).

Ja fa temps que la videovigilància ha trencat la barrera de la mida de la població i s’ha estes als municipis més petits, primer per el control de les urbanitzacions amb lectures de matricules, però cada cop més espais naturals i/o periurbans, per exemple Matadepera no sols posa algunes càmeres a les rieres, sinó també detectors de moviment en espais no urbans. Així dels municipis de la llista dels contractes detectats si mirem el nombre de càmeres per cada 10.000 habitants, les ratios més altes s’acumulen als municipis petits de menys de 10.000 habitants (Matadepera 68.6, Sentmenat 39.7, Vallromanes 31.02) i les ratios més baixes a municipis grans de més de 100.000 habitants (Reus 0.8, Mataró 1.5, Tarragona 1.6).

Tots els partits recolzen el videocontrol, amb les dades dels contractes podem pintar un quadre politic, de les 1.578 càmeres, o4 estan a municipis amb alcalde del PSC, 472 per els comuns, 185 per ERC  i 142 per JxC, s’ha de tenir, però en conte que PSC i Comuns controlen els municipis més grans de la llista.

El Consorci Català pel Desenvolupament Local, un sistema d’adquisició conjunta municipal lligat a l’Associació Catalana de Municipis (per abaratir costos), anuncia un Acord Marc per adquirir en bones condicions sistemes de videovigilància, es tracta de facilitar la implementació de la tecnologia de videovigilància (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/notice.pscp?reqCode=viewCtn&idDoc=58732547&lawType= ).

Aquesta tendència està promoguda per el Departament d’Interior de la Generalitat, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i els ens supralocals que han aconseguit un acord perquè els Mossos es facin càrrec de la gestió de càmeres i de fitxers (https://cuadernosdeseguridad.com/2019/02/los-municipios-catalanes-sin-policia-local-podran-usar-videovigilancia/ ).

D’aquesta manera els 734 municipis que no tenen Policia Local es podran acollir al suport dels mossos, val a dir que els 11.000 policies municipals cobreixen un 73% de la població catalana, però segurament en el cas de la superfície sigui a l’inrevés i el 70% o més de la superfície no disposi de cobertura de la poli municipal, es tracta de substituir la policia local als petits municipis mitjançant la videovigilància i altres tecnologies (drons, detectors diversos) i estendre la dominació per tot el territori (territori = terra controlada), per exemple a la província de Barcelona els municipis de menys de 10.000 habitants suposen el 78% de la superfície (https://www.diba.cat/hg2/menu.asp?mnid=4 ), queda clara doncs la importància d’estendre la videovigilància per fer realitat el control integral de la terra.

Per un futur lliure i salvatge, ataquem les tecnologies de vigilància i control!!