Vivim
temps de catàstrofes, no només perquè això diuen la premsa, els
polítics i l'acadèmia, sinó perquè la catàstrofe la vivim
quotidianament els dominats.
Incendis
a Austràlia, a l'Amazònia, a Califòrnia, tempestes diverses,
tifons, augment del nivell del mar, riuades… etc i ara una
epidèmia, enrere queda la grip aviar, la grip A, l’Ebola i ara la
COVID-19 o Coronavirus.
Era
raonable desprès de l’especulació farmacèutica amb el medicament
Tamiflú per les grips aviars o l’abandonament dels afectats
africans per l’Ebola que es contemplés amb escepticisme aquesta
«nova plaga», l’escepticisme ha vingut acompanyat de noticies
falses i les repetitives teories conspiratives de diferents signes.
Tot
el desplegament de directives sobre el control de la població, sobre
els seus moviments,
la seva feina i la seva salut són efectivament un instrument de
control social i un assaig per el futur que ens espera, el Grup
Especial de la Guàrdia Civil estrenant vestits especials per
notificar el confinament als veïns d’Haro
(https://www.lasprovincias.es/sociedad/guardia-civil-despliega-20200307201003-nt.html?ref=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F),
el protagonisme de la Unitat Militar d’Emergències, el
desplegament de militars i policies diversos per tot el territori
sota un comandament centralitzat.
Sembla
que, al marge dels fets mèdics/epidemiològics, s’està aprofitant
la situació per assajar fins on estem disposats a suportar en nom de
la «seguretat» retallades a les nostres mínimes llibertats, les
millors maneres d’establir mesures de control, la cadena de
comandament més eficient i l’estructura òptima per posar en marxa
una cosa com aquesta. No es tracta d’una conspiració, és evident
que unes maniobres «reals» son millors que qualsevol simulacre i
que seria una total ineptitud no aprofitar-les.
Així
que al marge de tot el dit: epidemiologia, interessos econòmics
farmacèutics, conspiracions, maniobres mili/policials... volem
parlar-ne des de la experiència històrica de Barcelona, ciutat que,
malgrat no recordar, ja ha passat per situacions com les que estem
vivint, encara que més letals.
La
febre groga a Barcelona:
Barcelona
a patit diverses «pandèmies» des de la pesta al segle XIV, fins
les repetides del còlera (1834,
amb
100.000
morts
a
Catalunya
i
3.300
a
Barcelona
i
les
posteriors
de
1854,
1865...),
el tifus endèmic a la ciutat o els diferents episodis de grip, entre
ells el de la grip russa de 1889 o la de 1918, la grip «espanyola»...
malgrat que en tots els cassos van morir majoritàriament el pobres,
i que es van fer confinaments i exclusions hi ha un cas que és el
més «exemplar» el de la febre groga
(https://medlineplus.gov/spanish/ency/article/001365.htm
)
a Barcelona.
Sembla
que va ser al mes d’agost de 1821, en que, per via marítima, va
arribar la febra groga a Barcelona, els primers cassos es van produir
a la Barceloneta a
principis de setembre
i, malgrat els esforços de les autoritats per aïllar-los, es va
estendre per la resta de la ciutat i rodalies.
La
Barceloneta era segurament el barri més pobre de la ciutat, ocupat
per una població marginalitzada, per l’ofici, treballadors del mar
o per la raça, com els gitanos o d’altres migrants i va ser la
zona on van haver més víctimes, dels 8.846 morts un 14% eren
habitants de la Barceloneta, en
el pic de la epidèmia van arribar a morir 60 persones diàries.
La
Barceloneta i la zona del port van ser clausurades i incomunicades,
al llarg de tota la epidèmia la Barceloneta va restar tancada per
l’exercit i la milícia, malgrat això, diverses vegades el seus
habitants van tractar de trencar el bloqueig no quedant clar si van
haver víctimes entre els fuguistes.
Mentre
tant la burgesia i els benestants van fugir de la ciutat, tancant
fàbriques i comerços deixant als obrers i artesans en l’atur i
sense recursos econòmics.
Barcelona
va ser encerclada per un “cinturó sanitari”, format per soldats
i “ciutadans honrats” armats, que sota pena de mort impedien la
sortida de la ciutat. Cinturó que els rics i acomodats van eludir
tranquil·lament.
Davant
la misèria i la manca d’aliments (que van pujar de preu) la xusma,
sense feina ni diners, recorria la ciutat exigint als rics que
quedaven, diners i aliments i assaltant les cases benestants buides.
Un fet força significatiu fou la crema popular, a les Rambles, d'un
ninot de palla i draps figurant un metge en representació d’una
classe mèdica inepte empantanegada en el debat entre contagionistes
i anticontagionistes.
Curiosament
els anticontagionistes, metges més centrats en la higiene i
l’ambient i que son vistos com poc moderns tenien raó en aquest
cas (la transmeten els mosquits no de persona a persona), igual que
en el cas del còlera en que la transmissió sol ser per l’aigua
contaminada.
Per
allunyar a la gent del port, que es suposava que era el focus, les
autoritats van crear un campament, el «Campamento Constitución», a
la falda de Montjuïc per allotjar als més pobres, 400 barracons que
van ocupar unes 4.000 persones, també es distribuïa sopa entre els
necessitats.
A
finals d’octubre Barcelona és una olla a pressió, les
manifestacions i assalts no paren i les forces de l’ordre també
comencen a tenir baixes per la febre, els governants amplien la zona
d’exclusió a tot el pla de Barcelona... per aquells que podien
pagar 20 rals!!.
El 2
de desembre es va donar per acabada l'epidèmia amb un «Te Deum» a
la catedral, per el camí van morir gairebé 9.000 persones, encara
que algunes fonts pugen fins les 20.000 víctimes. La major part de
les víctimes van ser entre la població amb menys defenses i que no
va poder sortir de la ciutat i allunyar-se dels mosquits
transmissors.
Durant
l’epidèmia l’estat francès va anar acumulant tropes a la
frontera, amb la excusa d’aturar la emigració de malalts, aquestes
tropes van mantenir-se a la frontera i van anar acumulant forces i
interferint políticament, armant als insurrectes absolutistes...
A
petició del rei, Ferran VII,la Santa Aliança (tractat reaccionari
en el que participaven les potències del moment) va autoritzar la
“intervenció humanitària” d’un exercit francès per acabar
amb el govern liberal. Els cent mil fills de Sant Lluís van entrar
el 7 d’abril de 1823, i van trobar una resistència escassa per
part de la desencisada població i una rebuda entusiasta per part
dels reialistes, la caiguda de Barcelona, darrer focus de
resistència, el 4 de novembre va suposar la fi del trienni liberal i
l’inici de nou de l’absolutisme.
La
Santa Aliança va intervenir contra brots liberals a altres llocs, a
Nàpols, a Sicília al Piemont...
Quina
serà la SANTA ALIANÇA que ens envairà?, i, sobretot QUINA MENA
D’ABSOLUTISME ENS IMPOSARÀ?
Més info a:
Més info a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada