El que abans era
un negoci “marginal” de les germanetes de la caritat, per complir el seu destí
a la terra i arrambar amb sucoses herències a acabat resultant, gracies a la
demografia un dels negocis es creixement més important actualment… medicaments,
complements alimentaris, ortopèdies diverses, cures domiciliaries… i
residències assistides.
Segons l’IDESCAT
(https://www.idescat.cat/?lang=es
) el número de persones amb més de 80 anys s’ha multiplicat per 4 entre 1981 i
2019 i la centenària per 14, el percentatge sobre el total de la població a
passat de 2% al 6%… com deia un dels manaies del sector la tercera edat son “or
blanc”, tenen tota una pensió per gastar, el recolzament dels fills i tot el
suport que les administracions volen o poden aportar.
En una societat
muntada per obtenir beneficis i que, per activa o per passiva, acceptem, la
cura de la gent gran la deixem no en mans de l’estat, sinó en mans
d’especuladors privats, tal com volen que passi amb tota la sanitat, la
educació… i els serveis públics en general.
La Generalitat te
una política pròpia per la gent gran, dissenyada des de abans de l’anterior
crisi i les retallades, basades en un sector públic raquític i una
transferència de recursos a la “iniciativa privada”, una iniciativa privada
que, segons el relat de la Generalitat seria d’entitats sense afany de lucre
(??) generalment d’arrel catòlica, però el fet és que les residències gestionades
per entitats mercantils eren el 71,4% de les privades, mentre que les “socials”
sols un 28,6% (hi ha forces entitats mercantils disfressades de socials) (https://www.icps.cat/archivos/CiPdigital/cip-g37carrillo.pdf?noga=1
).
La preferència
del govern és o be concertar o establir convenis de col·laboració, en la
concertació l’administració transfereix diners a l’operador privat i
s’estableix un copagament variable segons la pensió de l’usuari, la
col·laboració consisteix que l’usuari contracta amb la empresa paga...i el
govern dona un ajut variable. Evidentment la col·laboració és el que més agrada
als governants: sense responsabilitats, sense despeses de control, ni de
gestió…
Als pressupostos
del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies (en mans d’ERC) del 2018 a
residències pròpies es va destinar 99M€, a col·laboradores 186M€ i a les
concertades 187M€, com podem veure les privades acumulen el 79% del pressupost
(https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/01departament/07memories/2018/Memoria-DTSF-2018.pdf),
el mateix passa amb els centres de dia on les privades s’emporten el 72%, en
aquest cas la col·laboració és majoritària 20M€ front 14M€ la concertació.
Segons la
patronal del sector (https://www.acra.cat/ ), s’ha passat de 2.300 milions de
beneficis el 2008 a 4.300 milions el 2017 (un increment del 187%).
Un sector tan sucós
no podia passar desapercebut per part de les organitzacions multinacionals i
així el Sanitas (integrada al grup internacional BUPA), Eulen, Domus Vi (del Intermedia Capital Group), Amavir (propietat del mateix grup que
Decatlon), CLECE (del grup ACS)...s’ha constituït un oligopoli que domina al sector,
fa xantatge als pressupostos públics, oprimeix a les treballadores i maltracta
als ancians.
Al llarg de tot
el procés de privatitzacions i retallades la situació a les residències s’ha
anat deteriorant, manca d’inversions, manca de personal, no sols en general
sinó també els de suport sanitari i augment de la cobdícia dels gestors (ara
mateix les tarifes de les residències augmentaran aquest any un 5,8%).
No sols es
transfereixen diners a l’oligopoli privat, també es transfereixen equipaments
mitjançant concursos que guanya el més econòmic, un exemple és una residència
propietat de l’ajuntament de Barcelona (l’emblema de la nova política
d’esquerres), es tracta d’un edifici modernista rehabilitat recentment (a càrrec
del municipi), es tracta de la residencia de la Lactància a la Gran Via que te
el nom de Francesc Layret, assassinat per la patronal antecessora dels qui ara
gestionen l’equipament (Domus Vir), podrien canviar-li el nom per residencia
Martinez Anido, nom molt més acord a la seva situació actual.
La situació de
les treballadores és cada cop més precària, sous baixos, o millor dit molt
baixos, jornades perllongades amb hores extres no pagades, sobrecàrrega de
treball (gran nombre de persones a càrrec d’un sol treballador)… La situació a
la resta de l’estat és calcada a la Catalana.
En aquest
escenari deteriorat, governat per la desídia i l’interès, el coronavirus ha
caigut com una bomba, en un univers de persones fràgils i desprotegides el
virus ha fet més mal del que hauria fet en un altra escenari (que de tota
manera hagués estat alt), així més del 25% de les morts s’han produït entre els
confinats a les residències.
Son morts
nostres!! víctimes d’un sistema deshumanitzat, víctimes de l’estat i el
capitalisme!!
https://negreverd.blackblogs.org/2020/04/06/residencies-de-la-tercera-edat-i-coronavirus/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada