1-Català.
2-Castellano
Singapur, la
“petita” ciutat/esta, un dels 4 tigres asiàtics, es el tercer centre financer
del mon, el segon port per activitat i el primer per moviment de contenidors...
és el setè país per Producte Interior Brut per càpita (Espanya és el 49)...
Te uns 6 milions
d’habitants, casi la meitat son estrangers, és una societat multicultural i multireligiosa, que, encara que
majoritàriament d’origen xines, te també proporcions molt altes de malais i tàmils,
te 4 llengües oficials (anglès, xines,
malai i tàmil)...
El nivell de vida
és alt, la qualitat dels serveis (sanitat, educació, zones naturals o
naturalitzades...) és també alta... (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ).
El miratge de
societat ideal s’enterboleix en quant mirem la gestió estatal, des de la
independència governa el mateix partit amb majoria absoluta (i la mateixa
família), no es tolera la discrepància i les llibertats d’expressió i
d’associació estan perseguides, es tracta d’un estat parlamentari autoritari i
despòtic.
El control social
s’exerceix més enllà de l’espai públic i penetra en la vida domestica, el
sistema (des de la independència) imposa patrons de conducta, d’higiene i
d’interacció social molt estrictes.
Singapur és un
Smart State, un territori farcit de càmeres de vigilància i de sensors de tota
mena, de fet en tots els rankings de les smart city del mon sempre ocupa els
primers llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas-inteligente-del-mundo/ ).
Curiosament,
malgrat tenir bona part del territori urbanitzat, Singapur ocupa també una
posició molt alta en el ranking de ciutats “sostenibles” (https://ciudadesostenibles.es/panoramica/singapur,
https://www.arcadis.com/media/1/D/5/%7B1D5AE7E2-A348-4B6E-B1D7-6D94FA7D7567%7DSustainable_Cities_Index_2018_Arcadis.pdf
), compensant la seva
dependència energètica amb una gestió “eficient” de l’aigua, els residus i la
mobilitat, i la pressió urbanística amb una política de verd urbà i periurbà
destinada a “verdejar” la ciutat mitjançant parcs, arbrat, sostres verds....
també, sorprenentment, disposa de parcs naturals relativament extensos amb
retalls de selva.
Singapur és doncs
un model per el eco-liberalisme i també per els eco-socialistes (la demanda
d’una gestió científica i dels experts, el despotisme il·lustrat, és comuna a les dos tendències del
capitalisme), en alguns fòrums Singapur esdevé un exemple de capitalisme verd i
circular.
Amb la pandèmia
del COVID Singapur s’ha posat com exemple de gestió eficient, especialment per
les seves eines informàtiques de rastreig dels contactes (https://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html
) i vol ser imitat per altres estats, entre ells l’Espanyol i Europa.
Un cop “interioritzat”
el rastreig de contactes a través del telèfon (voluntari), s’està implantant un
rastreig de contactes a través de l’activitat diària (obligatori).
A partir de dimarts 12
de maig serà obligatòria la instal·lació a tots els establiments comercials, administratius,
centres de salut i d’ensenyament... d’un dispositiu, el SafeEntry (https://www.safeentry.gov.sg/deployment,
https://www.channelnewsasia.com/news/singapore/covid-19-safe-entry-digital-checkin-deployed-16000-venues-12717392
). Aquest dispositiu interactua amb el mòbil registra la hora d’entrada i de sortida i
dades personals nom, numero, d’identitat, número de telèfon… i els puja al núvol
de l’aplicació per ser emprats per “les autoritats sanitàries”. Les empreses
que no l’instal·lin s’enfrontaran a fortes multes, i les persones que es neguin
a oferir la informació se’ls denegarà la entrada, això vol dir que sense un
telèfon mòbil es passa a ser un paria social.
En la modèlica smart
city de Singapur no tot és traçabilitat de contactes, la smart city es preocupa
també per el benestar físic i mental dels seus “usuaris”. El govern de Singapur
a adjudicat un contracte a la empresa FITBIT a través d’un concurs al que es
van presentar altres empreses (com per exemple Apple) per monitoritzar amb els
seus dispositius als ciutadans (https://www.fitbit.com/es/inspire
).
Es tracta de que
d’arribar a monitoritzar, a partir d’octubre, a un milió de ciutadans (un 18%
de la població), mitjançant el wearable
Fitbit Inspire, una polsera amb sensors que, combinada amb una app, servirà per
recol·lectar dades dels seus usuaris, a aquest milió de ciutadans se’ls
“demanarà autorització” per el tractament de les dades.
Les polseres
mesuraran automàticament dades sobre l’activitat (nombre de passos caminant,
distancia recorreguda, calories cremades) del ritme cardíac, de la qualitat del
son (durada, hores d’inici i de
despertada...) i, si l’usuari col·labora, dades sobre l’aigua que es veu i la
alimentació (las han de introduir manualment).
La excusa del
govern és l’augment de les malalties coronaries i de la diabetis a Singapur,
però ningú sap quines seran les conseqüències, serà socialment reprovable fer
menys de 7.000 passes al dia?, tindrà impacte sobre l’accés a determinats
serveis sanitaris?, afectarà el sedentarisme a les assegurances de salut i de
vida?...
Si Singapur és un
model de Smart City i de ciutat verda i sostenible, si ens encaminem cap això,
ja cal que ens preparem, tenim el
despotisme bondadós (bonista) i ecofriendly a les portes!! ...
Arrepentiu-vos o prepareu-vos a resistir!!
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - -
La evolución de la Smart City versus
Smart confinamiento, el caso de Singapur.
Singapur, la “pequeña” ciudad/estado, uno
de los 4 tigres asiáticos, es el tercer centro financiero del mundo, el segundo
puerto por actividad y el primero por numero de contenedores… es el séptimo
país por Producto Interior Bruto per cápita (España es el 49)…
Tiene unos 6 millones de habitantes
(contando los marginados inmigrantes temporeros), casi la mitad son
extranjeros, es una sociedad multicultural y multireligiosa, que aunque és
mayoritariamente de origen chino, tiene también proporciones muy altas de
malayos y tamiles, tiene 4 lenguas oficiales (ingles, chino, malayo y tamil).
El nivel de vida es alto, la calidad de
los servicios (sanidad, educación, zonas naturales o naturalizadas…) es también
alta (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ).
El espejismo de Sociedad ideal se
enturbia cuando miramos la gestión estatal, desde la independencia gobierna el
mismo partido con mayoría absoluta (y la misma familia), no se tolera la
discrepancia y las libertades de expresión y de asociación están limitadas y
perseguidas, se trata de un estado parlamentario autoritario y despótico.
El control social se ejerce más allá del
espacio público y penetra en la vida domestica. El sistema, desde la
independencia, impone patrones de conducta, de higiene y de interacción social
muy estrictos.
Singapur es una Smart city, un territorio
saturad de cámaras de vigilancia y
sensores de todo tipo, de hecho en todos los rankings de les Smart Cities del
mon sempre ocupa els primers (o el primer) llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas-inteligente-del-mundo/ ).
Curiosamente, a pesar de tener buena
parte del territorio urbanizado, Singapur ocupa también una posición muy alta
en el ranking de ciudades “sostenibles”,
(https://ciudadesostenibles.es/panoramica/singapur,
https://www.arcadis.com/media/1/D/5/%7B1D5AE7E2-A348-4B6E-B1D7-6D94FA7D7567%7DSustainable_Cities_Index_2018_Arcadis.pdf
) compensando su dependencia energética con una gestión “eficiente” del agua,
los residuos y la movilidad, y la presión urbanística mediante una política de
verde urbano y periurbano destinada a enverdecer la ciudad mediante parques,
arbolado, tejados verdes… también, sorprendentemente, dispone de parques
naturales relativamente extensos con fragmentos de selva.
Singapur es pues un modelo para el
eco-liberalismo y también para los eco-socialistas (la demanda permanente de
una gestión científica y de los expertos, el despotismo ilustrado, es común a
las dos tendencias del capitalismo), en algunos foros Singapur es un ejemplo de
capitalismo verde y circular.
Con la pandemia del COVID Singapur se
pone como ejemplo de gestión eficiente, especialmente por sus herramientas
informáticas de rastreo de contactos (https://negreverd.blogspot.com/2020/04/passaports-dimmunitat-rastreig-de.html
) y quiere ser imitado por otros estados, entre ellos el espanyol y Europa.
Una vez “interiorizado” el rastreo de
contactos a través del telefono (voluntario), se està implantando un rastreo de
contactos a través de la actividad diària (obligatorio).
A partir del martes dia 12 de mayo será
obligatoria la instalación en todos los establecimientos comerciales,
administrativos, centros de salud y de enseñanza… de un dispositivo, el
SafeEntry (https://www.safeentry.gov.sg/deployment,
https://www.channelnewsasia.com/news/singapore/covid-19-safe-entry-digital-checkin-deployed-16000-venues-12717392
). Este dispositivo interactua con el móvil y registra la hora de entrada y de
salida y datos personales como el nombre, el número de identidad i del
teléfono… y los sube a la nube de la aplicación para ser utilizado por las “autoridades
sanitarias”. Las empresas que no lo instalen se enfrentan a fuertes multas y a
las personas que se nieguen a ofrecer la información se les denegará la
entrada, esto significa que sin un móvil se pasa a ser un paria social.
En la modélica Smart City de Singapur no
todo es trazabilidad de contactos, la Smart city se preocupa también por el
bienestar físico y mental de sus “usuarios”. El gobierno de Singapur a
adjudicado un contrato a la empresa FITBIT a través de un concurso al que se
presentaron varias empresas (como por ejemplo Apple) para monitorizar con sus
dispositivos a los ciudadanos (https://www.fitbit.com/es/inspire
).
Se trata de llegar a monitorizar, a
partir de octubre, a un millón de ciudadanos (un 18% de la población), mediante
el wearable Fitbit Inspire, una pulsera con sensores que, combinada con una
app, servirá para recoger datos de los usuarios, a este millón de usuarios se
les pedirá la autorización para tratar estos datos.
Las pulseras mesuraran automáticamente
datos sobre la actividad (número de pasos, distancia recorrida, calorías
quemadas…), del ritmo cardiaco, de la calidad del sueño (duración, hora de
inicio y de despertarse…) y, si el usuario colabora, datos sobre el consumo de
agua y la alimentación (las han de introducir manualmente).
La escusa del gobierno es el aumento de
enfermedades coronarias y de la diabetes, pero nadie sabe cuales serán las
consecuencias, será socialmente reprobable andar menos de 7.000 pasos al día?,
tendrá algún impacto sobre el acceso a determinados servicios sanitarios?,
afectará el sedentarismo a los seguros de salud y vida?...
Si Singapur es un modelo de smart city y
de ciudad verde y sostenible, si nos estamos encaminando hacia esto… ya es
necesario que nos preparemos, tenemos el despotismo bondadoso (buenista) y
ecofriendly a las puertas…
Arrepentíos
o preparaos a resistir!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada