El que ens venien pronosticant, i no s’acabava de produir, la extensió de la robotització i de la intel·ligència artificial en l’àmbit laboral comença ja a ser un fet.
El sector que més s’havia robotitzat va ser el de l’automòbil, la intensitat de robotització (nombre de robots per cada 10.000 treballadors) és entre 4 i 5 vegades més alta que en el conjunt industrial (1.196 contra 281). La robotització s’estén a d’altres sectors, així que el procés de destrucció de llocs de treball que ha patit el sector de l’automòbil, amb milers d’acomiadaments a tot el mon, s’estendrà a d’altres sectors així com les condicions de treball que generen també, la expulsió dels treballadors menys qualificats cap a feines més marginals i precàries (més dades a https://ifr.org/ ) .
Mentre el software d’intel·ligència artificial augmenta el control sobre els treballadors i empitjora el seu medi social, aïllant-lo i lligant-lo més curt, com està passant amb algunes aplicacions del teletreball.
La robotització i la Intel·ligència artificial s’aplica d’una manera molt especial a tasques “poc considerades”, tenen un risc d’automatització superior al 50% la preparació de menjar, la construcció, la neteja, la conducció de vehicles, l’agricultura, la confecció i els serveis personal, mentre que els alts comanaments i els polítics estan per sota del 30%.
La demagògia del capitalisme pretén que aquest desplaçament vers els marges i l’atur és “una oportunitat” per fer el “que tu vulguis” i per “formar-te” (o millor dit deformar-te) en un miratge de meritocràcia dels self-made-mens, mentre que l’esquerra de l’estat i el capital afegeix una renda bàsica que ens permetrà “cultivar-nos” (al respecte pot ser interessant, a partir del minut 20, mirar les opinions que una colla d’idiotes donen al vídeo de https://www.enriquedans.com/2021/04/el-futuro-del-trabajo-un-documental-interesante.html ) .
El procés és molt complex i la informació no està disponible en sa major part, així que ens centrarem en alguns cassos que pensem que poden ser prou significatius i dels que (creiem) que disposem de prou informació com per fer-nos una idea.
Aquest cassos son Foxconn (https://www.foxconn.com/en-us/ ) en el cas de la robotització i Amazon (te 36 filials cada una amb el seu web) en el de la intel·ligència artificial, amb algunes altres dades sobre els repartidors i els de la banca.
FOXCONN el monstre de l’electrònica.
Foxconn, en realitat “Hon Hai Precision Industry Co Ltd” és una companyia de matriu taiwanesa que fabrica la major part d’aparells electrònics del mon, de fet ven més que la suma dels seus 10 principals competidors.
El seu principal client és Apple, però treballa també per Alphabet (Google), Amazon, BlackBerry, Cisco, Dell, Fujitsu, GE, HP, IBM, Intel, LG, Microsoft, Nintendo, Panasonic, Philips, Samsung, Sony, Toshiba, Lenovo, Huawei, ZTE y Xiaomi...
Les condicions de treball a Foxconn eren, i son, horroroses, jornades de 12 hores, de dos a 4 dies lliures al més...
A les seves factories van haver diversos suïcidis de treballadors que no van poder resistir les condicions laborals, això va generar protestes a occident i Apple sensible a la imatge que d’ells tenen els seus clients, va “pressionar” Foxconn per fer canvis. La “humanització” de Foxconn era una rentada de cara per Apple, de fet eren ells qui fixava (i continua fixant) les condicions de treball amb les seves exigències de preus i de terminis, on els competidors de Foxconn estan disposat a acceptar el que faci falta .
Una de les “solucions” proposades va ser la robotització, cap el 2010 els executius de la empresa parlaven de “substituir” un milió dels seus 1,2 milions d’empleats, s’especulava amb que això seria realitat el 2015, però les coses no van tan ràpides, a part de problemes tècnics, com és la precisió de les tasques dels “foxbots”, que han de estar sobre els 0,02 mil·límetres.
De fet ja han implementat 100.000 robots i una de les factories de “Foxcomm City” a Shenzhen és ja una “fàbrica fosca” (no cal il·luminar-la ja que no hi ha humans) però es dedica a fabricar carcasses... la microelectrònica necessita si més no la col·laboració d’humans (“treballadors híbrids” en diuen els explotadors).
Actualment Foxconn te 873.000 treballadors, si hem de creure la xifra inicial de 1.200.000, s’haurien perdut per el camí de la robotització (i potser de la subcontractació deslocalitzada) 327.000 persones.
Quina és ara la situació dels acomiadats i dels que conserven els seus llocs de treball?, de cap manera és la utopia d’un mon de persones dedicades a les seves aficions o formant-se, no estem davant de l’abolició del treball. La misèria del treball a les cadenes d’assemblatge es manté i s’eixampla i s‘uneix a la misèria de la desocupació que, a Xina, pot fer que t’expulsin de la ciutat i et tornin al teu poble d’origen.
Els “treballadors híbrids” (“col·laboració” home/màquina) és ma d’obra barata i flexible, pot canviar de tasca i de torn i, finalment es pot acomiadar... aquesta “hibridació” posa al treballador per sota la màquina, la màquina marca el ritme.
Les revoltes que van esclatar el 2012 i el 2014, en que es va aturar la producció en moments claus de lliurament d’encàrrecs, sembla que es van esmorteir, encara que el bloqueig informatiu fa que no arribin totes les notícies, hores d’ara després de l’aturada per el COVID, el govern i la empresa volen reactivar la producció i es pressiona per treballar més ràpid.
https://www.youtube.com/watch?v=V3YFGixp9Jw&t=388s
AMAZON la fabrica de bitllets de l’home més ric del mon.
Amazon és un altra model, realment no massa diferent de FOXCONN, aquí els robots també marquen el ritme dels empaquetadors (https://www.youtube.com/watch?v=wgBi1XDzI30 ), però en aquest cas ens interessa més l’ús que vol fer de la intel·ligència artificial (AI).
Amazon està desenvolupat un algoritme per organitzar el treball, per fer rotar tasques, torns... segons diuen per evitar moviments repetitius i protegir la salut dels treballadors (com si treballar a Amazon no fos tòxic per se).
Amazon ha construït tota una xarxa de recol·lecció de dades a través dels seus dispositius, sobretot Alexa, però també Echo i els seus serveis al núvol AWS, dades que posteriorment es monetarizen vol confiar tota la atenció al client a una IA que vagi més enllà de l’arbre de decisions que acaba en un humà. Amazon investiga en reconeixement de la veu, traduccions, cerques, de visió per computador... de fet el pressupost per I+D d’Amazon és més gran que tots els fons d’investigació de l’Estat Espanyol (públics i privats).
Tota aquesta recerca afecta als seus treballadors i als treballadors d’altres empreses a través de la venda de solucions IA per el control. Aquest és el cas de AWS Panorama Appliance y AWS Panorama SDK (AWS és el servei d’Amazon per el núvol), la primera és el hardware i la segona el softhware que permeten convertir una càmera de videovigilància en una càmera intel·ligent que permet detectar grups de persones, la distància entre ells, si porten mascareta o casc, trencament de les normes de seguretat o.... perquè no reunions ràpides i trobades entre els treballadors. Amazon persegueix els grups de treballadors que tracten d’organitzar-se i els vigila a través dels algoritmes i, on no arriben, mitjançant empreses de seguretat (Pinketon).
Casi totes les àrees d’estudi d’Amazon no sols tenen aplicació comercial per vendes i organització pròpia, també tenen una funció de control que combinada amb la robòtica fa més inhòspit l’ambient carcerari de les modernes fàbriques.
La IA seleccionadora de personal.
Ja fa temps que es parla del biaix (de gènere, de raça...) que tenen algunes IA a l’hora de treballar en la selecció de personal. Les empreses han vist una oportunitat de blanquejar el seu negoci i s’esforcen, si mes no en publicitat, per eliminar els biaixos i ara mateix diuen que les IA son més imparcials que els humans.
Potser si o potser no...
En el supòsit, improbable, de que això sigui significativament cert hi han altres aplicacions potencialment perilloses per els treballadors. Per exemple el desenvolupament de models d’aprenentatge automàtic per predir la probabilitat de que un treballador “aixequi el vol” o sia que canviï de treball. També s’analitza la personalitat per predir aquells que és més provable que demanin augment de sou, o els que tenen més probabilitats de ser organitzadors associatius.
El parany del teletreball i les IA.
El teletreball ha generat molt de soroll, generalment favorable, ens diuen que el teletreball és el futur post-COVID, ningú sembla tenir en conte el seu caràcter classista, el 61% dels teletreballadors tenen estudis universitaris, i el 28% batxillerat, ni la sobreexplotació que suposa amb un augment de la disponibilitat, de les hores extres...
Però hi ha una altra qüestió, el control del treballador. Moltes empreses obliguen als treballadors a instal·lar software de seguiment o a treballar a través d’escriptoris virtuals. Aquestes aplicacions de la IA registren l’ús del teclat, graven la pantalla, el moviment del ratolí i fins i tot prenen imatges amb la càmera per comprovar que el treballador està davant de l’ordinador, també poden analitzar les interaccions entre treballadors per descobrir els “més col·laboradors”.
Finalment un cop es tenen suficients dades del treballador és pot quantificar la productivitat independentment de les tasques.
Quan l’IA planifica el treball i l’avalua.
Un dels usos més generalitzats dels algoritmes és la planificació de rutes en el transport i el repartiment i l’avaluació d’aquestes. UPS, Delivero, Glovo... etc son bàsicament capital algorítmic, no tenen vehicles, pocs locals i pocs treballadors directes.
Els algoritmes de les plataformes trien al repartidor que minimitzi els costos i augmenti els beneficis, es fa el repartiment de les hores en que poden treballar (les millors les nits de cap de semana), premia a aquells que obtenen més puntuació i fan més serveis i per contra penalitza als qui rebutgen serveis.
Tenir un algoritme com a cap pot ser una cosa terrible, com el cas dels repartidors australians que van ser sancionats per el sistema perquè no seguien la ruta més curta, era a l’estiu, els repartidors seguien la ruta amb més ombra... a l’estiu austral la temperatura pot superar (per bastant) els 40 graus.
S’ha detectat que els pilots cada cop tendeixen més a fer el que diu l’algoritme dels sistema de vol, cedeix la seva autonomia a la màquina en una mena d’embrutiment digital.
El sector del transport de mercaderies tipus repartiment és un sector dur i por ser la pista de proves per la implantació de sistemes semblants a d’altres sectors.
L’acord dels riders i el conveni de la banca.
A mitjans d’abril s’hauria d’haver publicat la “llei rider”, la que laboralitza als falsos autònoms de les plataformes de repartiment i el 30/3/21 es va publicar el nou conveni col·lectiu de la banca, els dos acords (el primer entre Govern, CCOO, UGT, CEOE i CEPYME, el segon entre CCOO, UGT, el sindicat independent FINE i la patronal AEB) tenen una cosa en comú, introdueix clàusules sobre la Intel·ligència artificial (https://www.boe.es/eli/es/res/2021/03/17/(1) ).
Això si, en un sector que està reestructurant la força laboral (amb milers d’acomiadats) i on la IA per la gestió dels “RRHH” ja ve de fa temps, la clàusula referent a la IA és molt pobre i de fet sembla posada per donar més poder als RLT (representantes legales de los trabajadores), el text és:
“Derecho ante la inteligencia artificial.
Las nuevas herramientas basadas en algoritmos pueden aportar valor hacia una gestión más eficiente de las Empresas, ofreciendo mejoras en sus sistemas de gestión.
Sin embargo, el desarrollo creciente de la aportación de la tecnología requiere de una implantación cuidadosa cuando se aplica en el ámbito de las personas. Por ello, las personas trabajadoras tienen derecho a no ser objeto de decisiones basadas única y exclusivamente en variables automatizadas, salvo en aquellos supuestos previstos por la Ley, así como derecho a la no discriminación en relación con las decisiones y procesos, cuando ambos estén basados únicamente en algoritmos, pudiendo solicitar, en estos supuestos, el concurso e intervención de las personas designadas a tal efecto por la Empresa, en caso de discrepancia.
Las Empresas informarán a la RLT sobre el uso de la analítica de datos o los sistemas de inteligencia artificial cuando los procesos de toma de decisiones en materia de recursos humanos y relaciones laborales se basen, exclusivamente en modelos digitales sin intervención humana. Dicha información, como mínimo, abarcará los datos que nutren los algoritmos, la lógica de funcionamiento y la evaluación de los resultados.”
Essent el dret a la intimitat un dret individual, no s’entén com es mediatitza tan el tema a través dels “RLT”.
Al parlament europeu s’està preparant una reglamentació sobre la IA, de fet ja han publicat el 2020 un llibre blanc (https://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/PDF/?uri=CELEX:52020DC0065&from=ES) també ja hi ha un informe publicat el gener d’aquest any (https://www.europarl.europa.eu/doceo/document/A-9-2021-0001_ES.pdf ), de tota manera sembla que el que més els interessa és la responsabilitat civil i en la propietat intel·lectual que per els altres temes.
Resumim i acabem.
Els efectes de la digitalització del treball son diversos i, en sa majoria funestos.
El primer efecte és un control extrem més enllà del primitiu control de l’ull de l’encarregat o el rellotge de fitxar, es tracta ja d’un control “en temps real”, no ja d’hora en hora o de minut a minut, ara es tracta de control milisegon a milisegon... això fa que el patró (encara que ara sembli un terme obsolet, tots tenim un patró, encara que sigui l’algoritme d’una corporació) sàpiga que fem en tot moment durant la jornada laboral.
El resultat del control, i segon efecte, és una “optimització del temps” per part de la empresa, els ritmes de treball s’acceleren i els terminis s’escurcen. Per exemple el nombre de lliuraments de mercaderies d’un treballador de UPS, la longitud de l’itinerari d’un treballador de neteja viària, el nombre d’expedients en una setmana l’oficinista...
El tercer efecte és un augment de la precarització del treball. Per una part l’efecte del control genera acomiadaments, i per l’altra el control extrem permet monitoritzar i tutelar el treball de manera que en cada moment el treballador fa el que “ha de fer”... el que desitja la empresa.
El quart efecte, efecte global, és que la dominació extrema a la que ens porta la digitalització de les nostres vides ataca la nostra identitat individual i te efectes sobre la nostra llibertat, la qualitat de la vida i la salut, enfontsant-nos en la misèria, la humiliació i la dominació. Ens porta a una negació de nosaltres mateixos i una afirmació dels nostres dominadors.
En aquest marc de precarització, de deslocalització, d’aïllament, de mediació de les burocràcies sindicals, s’obre una possibilitat d’endegar noves lluites des de una perspectiva d’acció directa i d’autonomia superant vells costums i tradicions a partir de solidaritats horitzontals més enllà del marc de les empreses i de les legalitats dels estats i del capital.
CONTRA LA MÀQUINA DE LA DISORT!!
CONTRA TOT EL QUE ENS FA ESCLAUS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada