Els “xips”, de fet etiquetes RFID (tags de radiofreqüència) (http://negreverd.blogspot.com/2013/11/smart-city-smart-merda.html http://negreverd.blogspot.com/2018/10/smart-city-geolocalitzacio-i-realitat.html ) no son una cosa nova en la recollida de residus, diverses poblacions catalanes l’apliquen (el barri de Sarrià, Lleida, Berga, Riudecanyes... i més), i diversos ens de recollida estan fent concursos per adquirir-ne, el Consorci de Residus del Vallès oriental (1.098.000€), Berga (59.727€), el Consell Comarcal de la Selva posa com condició per la compra de cubells que es pugui implantar una etiqueta RFID (https://ca.wikipedia.org/wiki/RFID ).
Es tracta d’etiquetes passives (no disposen d’alimentació d’energia, la obtenen del camp que genera el lector), en sa major part del tipus UHF de 868 MHz, poden llegir a alguns metres de distància (fins 4 o 5m) i poden fer multilectures a alta velocitat i en alguns cassos el codi és reprogramable.
La única dada que tindrà la etiqueta serà l’habitatge al que correspon la bossa o el cubell (i les personals que hagi facilitat qui hagi recollit el kit de la PaP), la dada capturada s’adjunta al tipus de residu, dia, hora, i localització (amb el GPS del vehicle de recollida o del lector).
En alguns països (aquí no) el vehicle incorpora un sistema de pesada, llavors el càlcul de la producció és precís en comparació amb el que tindrem aquí, el nombre de recollides... tot això va dirigit al pagament per generació (PxG) que és l’objectiu real d’aquests sistemes, com be diu l’ajuntament a la pàgina 14 del butlletí de maig i en la 12 del de gener (https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Maig2021.pdf, https://ajuntament.barcelona.cat/ecologiaurbana/sites/default/files/PaP_bulleti_santandreu-Gener2021.pdf ).
Les dades que recull l’Ajuntament amb els xips de la PaP.
L’ajuntament, o millor dit la empresa adjudicatària del servei de recollida, disposarà en uns quants mesos d’una base de dades de la que es pot extreure valuosa informació sobre els hàbits de consum i activitats de cada habitatge controlat.
Això pot permetre avaluar el nombre d’habitants més enllà del que digui el cens o el padró, permet detectar la presència o no d’habitants en un pis, pot servir per analitzar les activitats i els períodes de més activitat, fins i tot (segons les dades de la bossa groga el tipus de consum).
Totes aquestes dades, en teoria, estan sotmeses a la LOPD (https://www.boe.es/boe/dias/2018/12/06/pdfs/BOE-A-2018-16673.pdf ), vigilar per el seu “bon us” és la funció de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (https://apdcat.gencat.cat/ca/inici ) que no es distingeix, precisament, per la seva diligència ni bel·ligerància per el compliment de les seves funcions.
Un dels resultats de fer servir bosses facilitades per el municipi és que solen ser transparents o translúcides, permetent inspeccionar la bossa sense obrir-la (i sancionar incompliments de separació i/o de calendari de recollida) ja que les inspeccions obrint bosses a generat resolucions judicials contradictòries, encara que sembla que la majoria consideren que al ser depositat al carrer deixa de ser part de la intimitat del productor de residus (https://canetdemar.cat/10179).
La PaP, durant molts anys a funcionat força be sense tecnologies digitals la seva inclusió, més que per millorar la eficiència sembla estar lligada a disciplinar als veïns i a sancionar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada