Una societat que odia als nens

Al Periódico del dilluns 18 de setembre havia a primera pàgina la següent notícia «deu denúncies pel soroll de les escoles arriben al jutjat», no es tracta de denúncies de les escoles per el soroll del carrer, sinó denúncies de veïns contra el soroll dels esbarjos escolars. Sembla ser que des de el confinament la «sensibilitat» al soroll a augmentat notablement, a augmentat d’una manera selectiva, el trànsit, els aires condicionats, els helicòpters dels diferents cossos policials...no molesten tan con els crits de les criatures.

 

Estem en una societat que està desenvolupant una paidofòbia (encara que cada dia hi han menys nens) de la que no s’acaba d’entendre la base, potser es pot lligar amb un cert odi a la joventut (odi i enveja).

Per exemple cada cop hi ha més establiments «adults only», els hotels i els restaurants en primera línia, per exemple hi ha un web https://www.hotelesparaadultos.com/  o la https://nomolesten.com/ dedicat al tema en exclusiva, i a totes les webs de reserves es pot trobar la opció «sense nens», tota classe d’hotels poden ser «enemy of children”, per exemple l’hotel Axel (hotel “LGTBIQ+ friendly”), o l’hotel Golden Costa Salau propietat de la família del president Aragonès, o l’hotel Balneari Font Vella.

 

Durant el confinament aquesta paidofòbia va arribar al màxim, sense cap prova es va considerar als nens com a «supertransmisors», una directora general de la Conselleria de salut va arribar a parlar del «petó de la mort» dels nets a les seves iaies. Els van tenir confinats injustificadament, mentre que els «polis de balco» increpaven a les mares que veien pel carrer més d’una vegada al dia, o muntaven el pollo als pares de criatures autistes que passejaven... Així que apart de una baixa tolerància al soroll, sembla que el confinament també va desenvolupar una baixa tolerància als nens, hi ha un vídeo que va ser popular en el seu moment que és molt il·lustratiu https://www.youtube.com/watch?v=gnbfkVV37dM.

 

Anem cap un mon on les relacions estan mediatitzades per les tecnologies i on la canalla ocupa un lloc proper (o potser inferior) al d’un iphone 15.