SOROLL I CIVILITZACIÓ

Fa unes nits els mossos d’esquadra van utilitzar pels carrers del casc antic de Barcelona una arma relativament nova, de fet no hi ha noticies del seu us a Europa, el LRAD o emissor de soroll d’alta freqüència a alt volum, sembla que amb èxit... http://disopress.com/media.details.php?mediaID=NzAyNTEzMWU2ZjI5Nzc. 

LA CIVILITZACIÓ ÉS SOROLL.

Si hi ha algun paràmetre físic que defineixi la civilització aquest és el SOROLL. En un mon salvatge el soroll ambiental rarament superaria el 30/35 decibels (dB=decibel, dBA decibel ponderat per la oïda humana), de fet en un ambient de camp amb ocells cantant no es supera els 10dBA i la remo del vent entre les fulles dels arbres els 20dBA, un grup de nens especialment escandalosos jugant no superen (puntualment) els 50dBA. Així que el mon, el mon actiu, és silenciós, d'on surt doncs el soroll?. EL SOROLL PROCEDEIX EN SA MAJOR PART DE LA CIVILITZACIÓ.

La civilització produeix dos tipus de soroll, un és un residu de la seva activitat i l'altre forma part dels seus mecanismes de dominació directa.

El soroll com residu és el que genera el transit (el trànsit és el major focus, amb un 86% de la exposició) de vehicles a motor , trens, avions... en menor percentatge tenim la industria (el 10%) i desprès la resta de focus, obres públiques, oci, domèstics.

El soroll es produeix doncs, en sa major part, per la ineficiència energètica de les màquines, en el seu funcionament dissipen una part de la energia que consumeixen en forma de vibracions, aquest soroll és un efecte indesitjat del progrés i, encara que se'l considera un mal menor, es treballa molt per reduir-lo (per interès econòmic, és clar). Per reduir-lo els "nous" vehicles elèctrics son "tan silenciosos"  que son un perill per els peatons i els altres conductors, fins el punt que s'està pensant en dotar-los d'algun tipus de so "de fàbrica".

Un ambient de 50dBA diurn és ja molest, als 55 la molèstia ja és forta, els nivells nocturns han de ser 10dBA més baixos (40, 45).

Tot això dins l'espectre humanament audible, queden fora els infrasons i els ultrasons amb efectes diversos i no massa estudiats.

EL SOROLL ENS FA EMMALALTIR.

El soroll ens fa emmalaltir, pertorba el son i el descans, dificulta la comprensió de la paraula, te efectes sobre l’equilibri hormonal i sobre el cor i el sistema circulatori (hipertensió, infart, ictus...), interfereix la comunicació, redueix el rendiment cognitiu, produeix molèsties i estrès i, a nivells molt alts, danya la oïda i pot produir sordesa.

L’estat espanyol és el segon del mon en exposició al soroll (desprès del Japó), prop de 9 milions de persones suporten nivells per sobre dels 65dBA, casi un 20% de la població. A més el 65% dels habitants de les ciutats de més de 250.000 habitants pateixen més de 55.

Tenim l’exemple d’un efecte “moderat”, una conversació normal emet 50/55dBA, es considera que per fer-la intel·ligible la paraula ha de ser emeses a 15dBA per sobre del soroll de fons, a 55dBA s’ha de parlar a crits a 70dBA. Per tant aquests 9 milions de persones han de conversar a 80dBA, per fer-nos una idea seria el soroll que emet un electrodomèstic (rentadora, aspiradors...) o un carrer amb trànsit intens.

Una exposició de 8 hores a 30dB altera el som i per sobre dels 60 comencen els efectes fisiològics, depenent de la sensibilitat i del tipus d’exposició. Hi ha persones més sensibles que altres a l’efecte del soroll, els grups de risc són els nens, els ancians, malalts, persones amb dificultats auditives o de la visió i els fetus.

LA CIVILITZACIÓ ENS IMPOSA ELS SEUS MISATGES SONORS.

A més del soroll procedent dels motors i les activitats hi ha un soroll codificat, un allau de missatges que se’ns dirigeixen des de milers de focus, megafonies, aeroports, ambients musicals de les estacions de tren, de metro... missatges sonors de sistemes d’accés, trucades telefòniques, la màquina de fitxar en el treball...

Estem rodejats d’altaveus que transmeten contínuament missatges, alguns explícits (no passi sense validar el vostre bitllet!!) i altres més implícits (qualsevol cançó de les llistes d’èxits), tots ells (o quasi tots) formen d’una manera o altra part del discurs del poder controlador, ja siguin missatges polititzats o comercials.. o les dues coses a la vegada.

Si sumem ràdios, televisions, videoporters, telèfons fixes i mòbils, aparells d’alta fidelitat, reproductors de MP·, videoconsoles, ordinadors de diferents tipus... en l’estat espanyol estaríem per sobre dels 200 milions d’aparells, una estimació conservadora suposaria més de 300 milions d’altaveus transmetent-nos soroll (més de 6 per càpita!!). Certs que a través d’uns pocs s’expressa la nostra pròpia veu, però cada cop més fluixeta, la civilització s’expressa a crits i nosaltres amb murmuris.

EL SOROLL ENS ACALLA, ENS ATURA I ENS FORAGITA.

Les forces de l’ordre ens fan callar, amb el soroll de l’helicòpter, de les sirenes, ens intimiden amb els missatges de megafonia (desallotgin la plaça!! S’ha complert l’horari de la festa!! Com a Gràcia cada Agost)... La seva simple imposició sonora és suficient per trencar el nostre ànim, per dispersar-nos. Fins dins de les manifestacions, una altra policia, ens fa callar amb camions carregats de megafonia des de on ens dicten el que em de dir, o, casi pitjor, quan és un “sound System”, llavors ja no queda més que escoltar.

El soroll ens foragita, esta molt estudiat que determinat tipus de música desagraden i fan desaparèixer a pidolaires i skaters i que altres ens entumeixen la cognició i faciliten la venda de coses que no necessitem.

Fa uns anys es va posar a la venda al Regne Unit un artefacte, el “mosquito”, que emetia a una alta freqüència sols audible per les persones joves (entre 95 i 108dBA a una freqüència de 17KHz), la UE no ha vist res perseguible en un artefacte malgrat anar dirigit a una població summament sensible, els nens i els nadons. No sembla haver notícies sobre la extensió del seu us actual, però la empresa te un web actiu i renovat on explica les novetats i que els nous models poden seleccionar freqüències més baixes (audibles per els adults) i així, a més de prevenir el “comportament antisocial” dels adolescents, poden dissuadir a les persones sense sostre de dormir prop de la sacrosanta propietat.

EL SOROLL ÉS UNA ARMA.

El soroll s’ha incorporat a l’arsenal de tots els exercits, no son ja els avions israelians trencant la barrera del so sobre els camps de refugiats palestins o els elements de detecció (sònars i radars), es tracta ja d’armes pensades per incapacitar directament als enemics.

Entre el conegut i documentat el més estès son les armes del tipus LRAD (Dispositiu Acústic d’Alt Rang en anglès). Aquests dispositius poden emetre missatges des de un micro, soroll gravat (CD, MP3...) o soroll d’alta freqüència entre 1 i 2,5KHz a un volum de 152dB (el soroll d’un avió al enlairar-se, just en el llindar del dolor). Aquestes altes freqüències son altament direccionals i tenen un rang d’acció de més de 300 metres, produint una reacció de protecció de les oïdes o la fugida, en tot cas invalidant a les persones per defensar-se.

El LRAD han estat efectius per desallotjar carrers i teulades, i pe neutralitzar franc tiradors, que després poden ser eliminats per mètodes més “tradicionals”. Van ser extensament emprats en la guerra d’Iraq. Però també s’han usat en situacions no bèl·liques als EUA (Pittsburgh, contra l’Ocupy Wall Stret, contra l’Occupy Oakland...), a Geòrgia, Tailàndia, Hondures i la setmana passada als carrers de Barcelona. També l’han emprat els pesquers japonesos contra Sea Shepherd, el grup d’acció directa per la vida marina... de tota manera Sea Shepherd ha anunciat que també estan preparant un de similar per contraatacar.

S’han fet servir per controlar manifestacions, bloquejos de piquets, sentades i per desallotjar edificis ocupats.

EL SOROLL COM INSTRUMENT DE TORTURA.

Pot semblar un contrasentit, però segurament la primera utilització sistemàtica va ser la de privació sensorial, el silenci, privar al detingut de sensacions: solitud, foscor total, immobilitat i... silenci, està documentat l’ús de càmeres anecoiques per destruir la psique dels detinguts. La privació sensorial produeix comportaments supersticiosos, desig de relació amb qualsevol esser viu (inclòs el torturador), impressió de que els objectes inanimats estan vius, desorientació, al·lucinacions i il·lusions.

Per el contrari amb l’accés a les tecnologies sorolloses s’ha anat imposant l’ús contrari el del soroll continu (o també alternat amb el silenci absolut), a més de soroll estricte (soroll blanc, agut, infrasons) s’ha estes l’ús de la música.

La música te dues vessants per una part la sònica i per l’altre la cultural i social. Per una part estan les guitarres elèctriques amb distorsions que van de l’alta a la baixa freqüència, per l’altra les baixes freqüències i els infrasons de la música disco.

En el pla cultural hi ha dues vessants, una des de el domini, imposant un model cultural que és estrany o oposat al torturat, per l’alta el reforç del dominador imposant la seva cultura sobre un dominat indefens.

La elecció dels tipus de música varia segons els gustos musicals del torturador, de la seva experiència i del que considera que pot ser més efectiu. Pot anar des de ACDC o Britney Spears a Nancy Sinatra o la música de Barrio Sésamo... tot trufat amb riallades de cinema de terror i sorolls diversos. L’important i eficient sembla ser la repetició 24 hores de 24 i un volum alt. Passats varis dies el pensament s’alenteixi i confon, la voluntat es debilita... és el moment en que entren els interrogadors “humans”.

La reacció dels musics escollits ha anat des de la indignació a la reclamació dels drets d’autor per part d’alguns... el cantant de Metallica va declarar “per mi aquests fragments son una forma d’expressió, una llibertat d’expressar la meva bogeria. Si els iraquians no estan acostumats a la llibertat, llavors estic content d’ajudar-los a descobrir-la”. El soroll com tortura és d’us universal, des de Cuba als EUA, des de Russa a les dictadures del Golf.

LA TRAMPA DE LA LLUITA CONTRA EL SOROLL.

Hem vist com més de 80% de les exposicions a sorolls intolerables es vinculen al trànsit (de vehicles privats, de FFCC i d’avions) i, malgrat això aquest focus és tractat amb suma tolerància. De fet sols sembla tenir-se en compte quan afecta als rics, pe exemple l’aeroport del Prat fa decennis que pertorba al barri humil de Sant Cosme, a l’altra extrem de l’aeroport es va instal·lar la urbanització de rics de Gavà Mar i això fou suficient per variar la logística de vols.

Mai s’ataca la rel del problema, el cotxe, i es prefereix emprendre grans i costoses obres per enterrar-lo en vies soterrades o semicobertes.

A l’Alemanya, on la reglamentació sobre soroll(excepte del transit) és de les més estrictes fou necessari fer marxa enrere i reconèixer reglamentàriament el fet de que els nens i nadons poden fer puntualment un cert soroll, sense que això hagi de derivar en multes i expulsions de l’habitatge. De fet la majoria de denuncies corresponien a soroll fet per nens i animals domèstics.

PER ACABAR AMB EL SOROLL.

Donat que el soroll ens emmalalteix, ens confina, ens atonta, ens foragita, ens dissuadeix, ens desorienta, ens mata, ens tortura, ens incomunica, ens conté, ens controla, ens acalla, ens pertorba, ens estressa, ens danya, ens domina... PAREM EL SOROLL!!. Parar el soroll vol dir parar el cotxe. És precís parar la megamàquina de la dissort , és precís acabar amb la dominació i la civilització.