A
la pàgina del grup Tortuga Antimilitarista (enllaç tortuga ) d'Alacant hi ha un interessantíssim article sobre el cost del militarisme i
el control social, a nivell estatal és
clar, la broma ens costa uns 722€ per habitant. Els càlculs han estat fets per
Tortuga i Utopia Contagiosa y del Centre JM Delàs
cara a la campanya d'objecció fiscal.
En aquesta xifra estan
incloses despeses de defensa, de les diverses policies (Nacional, Guàrdia
Civil, Mossos, Ertzaines...), de les presons... inclou el deute militar, crèdits
extra pressupostaris...
És un càlcul molt bo
pels objectius marcats... però no és la despesa total en control social, hi ha
costos més enllà dels computats que caldria incloure si l'objectiu fos el
d'avaluar la intensitat i extensió d'aquest control.
És una avaluació difícil,
ja que inclou despeses privades (privades però que a la llarga o a la curta paguem
nosaltres) i moltes d'elles són de molt difícil avaluació. A més hi ha tot un
seguit de despeses públiques que caldria tenir coneixements profunds del
pressupost per poder fixar-les amb precisió, per exemple, l'informe de Tortuga
avalua la despesa I+D en defensa, caldrien molts coneixements per detectar
despeses d'aquest tipus destinades a la justícia.
No volem renunciar però
a fer-ne una avaluació, encara que quedin fora molts sectors, creiem que el
gruix de la despesa queda reflectit a les xifres que segueixen, així a més dels
números de Tortuga hem afegit les despeses de la seguretat privada (física i
informàtica) que sumen 4.694 milions d'euros i les del Ministerio de Justicia
(sense presons que ja estaven computades per Tortuga) i les de Justícia de les
Autonomies, que son de 4.279 milions.
Així ara al total hem
d'afegir 4.694+4.279=8.973 milions d'euros d'aquesta manera la despesa per
habitant puja del 721,83€/hab dels càlculs de Tortuga fins els 912€ per
habitant... si poguéssim incorporar totes les despeses reals superaríem de
llarg el 1.000€.
També
caldria arribar a un consens sobre el que és control social, per exemple tots
els registres civils, els de la propietat, els censos... per nosaltres son
control social, però en aquests moments no disposem de la informació necessària
per deduir-ne el cost. Hi ha també una bona part de la despesa imputada a
protecció civil que te un marcat biaix militar i policial (xarxes de comunicació,
protecció d'infraestructures crítiques, centres de comandament i de
control...), podríem dir que son instal·lacions de doble us. Molts projectes
d'investigació, fins i tot centres complets tenen aquest doble, i fins i tot
triple us, de control social i de control totalitari de la terra.
ENLLAÇOS AMB INFO DE BASE:
Seguridad privada, Seguretat privada europea, protecció de dades, pressupostos CCAA, memòria Ministeri de l'Interior, pressupostos de l'estat, pressupostos Generalitat
En
el cas de Catalunya, que coneixem millor podem posar alguns exemples:
L’
Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, institució dedicada a la persecució
dels treballadors de baixa per obligar a incorporar-se de nou all mon laboral és
per nosaltres una institució de control social i te un pressupost de 3,78
milions.
L'Institut
de Seguretat Publica de Catalunya, fora del pressupost d'interior i dedicat a
perfeccionar mètodes i operaris del control socials te un pressupost de 13,5
milions.
El
CIRE sinistre entitat autònoma del govern, dedicada al control parcel·lari
disposa de 37,85 milions del pressupost català.
El
CESICAT, una mena de TIA a la catalana costa 4,9 milions.
El
CTTI dedicat a subministrar TIC a d'altres àrees del govern te un pressupost de
284,5 milions, en sa major part dedicats al control social.
La
gestió del número telefònic d'emergències, el 112 costa 9,09 milions.
Només
amb els organismes esmentats sumem ja 345,5 milions d'euros, però caldria
avaluar bona part del pressupost de Servei Català d'Ocupació, dels departaments
de sanitat i benestar social, d'alguns centres d'investigació, com el de Fotònica
i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)....
I
això tan sols a Catalunya, caldria disposar de molt de temps i poder revisar el
destí final partida per partida per poder tenir un càlcul.
El
SECTOR DE LA SEGURETAT PRIVADA.
Tot
esperant a veure l'impacte de la llei de seguretat aprovada la setmana passada
podem donar un abast al que es prepara.
El
2012 la seguretat privada física va facturar 2.994M€, 1.945 en vigilància, 770
en alarmes i sistemes (entre ells la videovigilància) i 285 en transport de
valors. Aquests beneficis provenen de 379.950 contractes i 1.065.029 serveis.
En
total hi ha 82.000 vigilants en actiu (sobre 223.299 acreditats). L'Estat Espanyol
és un dels que tenen una taxa de vigilants respecte a la població més baixa, 1
per cada 525 habitants (1/525), pocs si els comparem amb el Regne Unit 1/170,
Polònia 1/190 o Noruega 1/387, una mica
més baixa que Alemanya 1/484, França 1/484 o Suècia 1/467... el que te menys
vigilants és Itàlia 1/1.260.
La
mitjana es situa sobre un vigilant per cada 350 habitants, tenim doncs un bon
marge de creixement i la llei de seguretat pública està pensada per cobrir
aquest “dèficit”, fent quatre números podem dir que a les empreses els queda
per “guanyar” 1.247 milions d'euros.
La
seguretat és un sector molt concentrat, 5 empreses acumulen el 76% de la
facturació i un percentatge semblant de treballadors (Prosegur, Securitas
Seguridad, Securitas Direct, Eulen Seguridad i Grupo Segur).
Com
indicadors la seguretat privada va atendre 413.740 alarmes, d'elles 38.731
veritables i va lliurar a la poli un total de 8.155 detinguts.
A
part d'això tenim un altra sector de la seguretat cada cop amb més pes, la
seguretat informàtica que cada any factura un bon grapat més de milions el 2012
va facturar 1.700 milions, 106 en hardware, 495 en software i 1.095 en serveis.
Queda
per avaluar les empreses de “porters” que actuen de fet com agents ligth de
seguretat, al llarg de 2012 es van detectar 22 empreses no autoritzades, però
la realitat és molt més gran.
Finalment
una bona part de la despesa en harware de seguretat no està computada al balanç
de les empreses donat que son adquirits directament per els seus usuaris
(legalitzades o no), és una gran volum d'alarmes, dispositius de videovigilància
i detectors diversos, per fer-nos una idea a tot l'estat hi ha un total de més
de 140.000 fitxers de videovigilància.
Vist
tot això el valor de 2.000€ per habitant en control social de que parlàvem més
amunt no ens sembla cap disbarat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada