22 de març 2014

EL CONTROL SOCIAL ENS COSTA A CADA UN 1.000€ L'ANY (com mínim)

A la pàgina del grup  Tortuga Antimilitarista (enllaç tortuga ) d'Alacant hi ha un interessantíssim article sobre el cost del militarisme i el  control social, a nivell estatal és clar, la broma ens costa uns 722€ per habitant. Els càlculs han estat fets per Tortuga i  Utopia Contagiosa y del Centre JM Delàs cara a la campanya d'objecció fiscal.

En aquesta xifra estan incloses despeses de defensa, de les diverses policies (Nacional, Guàrdia Civil, Mossos, Ertzaines...), de les presons... inclou el deute militar, crèdits extra pressupostaris...
És un càlcul molt bo pels objectius marcats... però no és la despesa total en control social, hi ha costos més enllà dels computats que caldria incloure si l'objectiu fos el d'avaluar la intensitat i extensió d'aquest control.

És una avaluació difícil, ja que inclou despeses privades (privades però que a la llarga o a la curta paguem nosaltres) i moltes d'elles són de molt difícil avaluació. A més hi ha tot un seguit de despeses públiques que caldria tenir coneixements profunds del pressupost per poder fixar-les amb precisió, per exemple, l'informe de Tortuga avalua la despesa I+D en defensa, caldrien molts coneixements per detectar despeses d'aquest tipus destinades a la justícia.

No volem renunciar però a fer-ne una avaluació, encara que quedin fora molts sectors, creiem que el gruix de la despesa queda reflectit a les xifres que segueixen, així a més dels números de Tortuga hem afegit les despeses de la seguretat privada (física i informàtica) que sumen 4.694 milions d'euros i les del Ministerio de Justicia (sense presons que ja estaven computades per Tortuga) i les de Justícia de les Autonomies, que son de 4.279 milions.

Així ara al total hem d'afegir 4.694+4.279=8.973 milions d'euros d'aquesta manera la despesa per habitant puja del 721,83€/hab dels càlculs de Tortuga fins els 912€ per habitant... si poguéssim incorporar totes les despeses reals superaríem de llarg el 1.000€.

També caldria arribar a un consens sobre el que és control social, per exemple tots els registres civils, els de la propietat, els censos... per nosaltres son control social, però en aquests moments no disposem de la informació necessària per deduir-ne el cost. Hi ha també una bona part de la despesa imputada a protecció civil que te un marcat biaix militar i policial (xarxes de comunicació, protecció d'infraestructures crítiques, centres de comandament i de control...), podríem dir que son instal·lacions de doble us. Molts projectes d'investigació, fins i tot centres complets tenen aquest doble, i fins i tot triple us, de control social i de control totalitari de la terra.

ENLLAÇOS AMB INFO DE BASE:

En el cas de Catalunya, que coneixem millor podem posar alguns exemples:


L’ Institut Català d'Avaluacions Mèdiques, institució dedicada a la persecució dels treballadors de baixa per obligar a incorporar-se de nou all mon laboral és per nosaltres una institució de control social i te un pressupost de 3,78 milions.

L'Institut de Seguretat Publica de Catalunya, fora del pressupost d'interior i dedicat a perfeccionar mètodes i operaris del control socials te un pressupost de 13,5 milions.

El CIRE sinistre entitat autònoma del govern, dedicada al control parcel·lari disposa de 37,85 milions del pressupost català.

El CESICAT, una mena de TIA a la catalana costa 4,9 milions.

El CTTI dedicat a subministrar TIC a d'altres àrees del govern te un pressupost de 284,5 milions, en sa major part dedicats al control social.

La gestió del número telefònic d'emergències, el 112 costa 9,09 milions.

Només amb els organismes esmentats sumem ja 345,5 milions d'euros, però caldria avaluar bona part del pressupost de Servei Català d'Ocupació, dels departaments de sanitat i benestar social, d'alguns centres d'investigació, com el de Fotònica i l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)....
I això tan sols a Catalunya, caldria disposar de molt de temps i poder revisar el destí final partida per partida per poder tenir un càlcul.

El SECTOR DE LA SEGURETAT PRIVADA.

Tot esperant a veure l'impacte de la llei de seguretat aprovada la setmana passada podem donar un abast al que es prepara.

El 2012 la seguretat privada física va facturar 2.994M€, 1.945 en vigilància, 770 en alarmes i sistemes (entre ells la videovigilància) i 285 en transport de valors. Aquests beneficis provenen de 379.950 contractes i 1.065.029 serveis.

En total hi ha 82.000 vigilants en actiu (sobre 223.299 acreditats). L'Estat Espanyol és un dels que tenen una taxa de vigilants respecte a la població més baixa, 1 per cada 525 habitants (1/525), pocs si els comparem amb el Regne Unit 1/170, Polònia 1/190 o  Noruega 1/387, una mica més baixa que Alemanya 1/484, França 1/484 o Suècia 1/467... el que te menys vigilants és Itàlia 1/1.260.

La mitjana es situa sobre un vigilant per cada 350 habitants, tenim doncs un bon marge de creixement i la llei de seguretat pública està pensada per cobrir aquest “dèficit”, fent quatre números podem dir que a les empreses els queda per “guanyar” 1.247 milions d'euros.

La seguretat és un sector molt concentrat, 5 empreses acumulen el 76% de la facturació i un percentatge semblant de treballadors (Prosegur, Securitas Seguridad, Securitas Direct, Eulen Seguridad i Grupo Segur).

Com indicadors la seguretat privada va atendre 413.740 alarmes, d'elles 38.731 veritables i va lliurar a la poli un total de 8.155 detinguts.

A part d'això tenim un altra sector de la seguretat cada cop amb més pes, la seguretat informàtica que cada any factura un bon grapat més de milions el 2012 va facturar 1.700 milions, 106 en hardware, 495 en software i 1.095 en serveis.

Queda per avaluar les empreses de “porters” que actuen de fet com agents ligth de seguretat, al llarg de 2012 es van detectar 22 empreses no autoritzades, però la realitat és molt més gran.

Finalment una bona part de la despesa en harware de seguretat no està computada al balanç de les empreses donat que son adquirits directament per els seus usuaris (legalitzades o no), és una gran volum d'alarmes, dispositius de videovigilància i detectors diversos, per fer-nos una idea a tot l'estat hi ha un total de més de 140.000 fitxers de videovigilància.

Vist tot això el valor de 2.000€ per habitant en control social de que parlàvem més amunt no ens sembla cap disbarat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada