26 d’ag. 2014

de la corrupció a la regeneració o com perpetuar l'estat de coses actual.

Vivim en una “boragine” de noticies de corrupció?, n'hi ha més ara que 20 anys enrera?, i que 40 anys enrera?... en Matas, en Camps, en Griñan, en Chavez ... en Pujol, els sobres en negre del PP, que afecten a Rajoy, la Xarxa Gurtel, el cas Palau, els ERE d'Andalusia, la formació dels aturats arreu.... CDC, PP, PSOE, CCOO, UGT, UDC...
Sincerament no crec que ara mateix hi hagi més corrupció que fa una anys, el fet de que una simple rotonda d'una carretera local valgui centenars de milers d'euros i la proliferació d'aquestes fa pensar que la cosa ja porta anys... i si no recordem MATESA, Rendondela, Filesa... etc, etc...

Podríem dir que el capitalisme és corrupció, però segurament els partidaris d'un capitalisme calvinista ens diran que això no és cert... i segurament tenen raó, la pitjor corrupció del capitalisme és la que està en la seva base, la expropiació de la major part de la plus vàlua generada per el treball, l’ús casi gratuït de recursos naturals (no sols les matèries primeres, també l'aire, el clima...) i el fet de basar-se en la dissort de tots els que estem sota les seves urpes.
La pregunta que ens fem és senzilla: si estiguéssim governats sota un capitalisme virtuós i complidor de totes les lleis (fins i tot les lleis més progres que ens puguem imaginar), que acomplís la seva “responsabilitat social corporativa” fins el darrer punt... acceptaríem aquest capitalisme?, o encara més, seriem significativament més feliços sota aquest règim?... penso que no...  societats més “honrades”, seguidores de la “societat del benestar” no són menys explotadores ni més felices...
La corrupció és un recurs de denúncia que, sense massa recursos ni esforços ens permet connectar amb la major part de la societat, sentir la impressió de que som majoria... sens dubte és molt temptador, però és realment efectiu a llarg o fins i tot a mitjà termini?, quins poden ser els efectes de centrar-nos en aquest tema?...
L'anticorrupció te una conseqüència directa, el regeneracionisme. De regeneracionismes ja n'hem patit un quants, entre ells el primer govern del PSOE... el regeneracionisme és autònom i en el seu nucli és part fonamental el sistema... ens proposen un sistema bo, un sistema honrat, un sistema virtuós, amb serveis públics de qualitat i rendes ciutadanes d’inserció... però el fonamentalment el mateix sistema... fins i tot podríem dir que el mateix sistema, però perfeccionat.
Llavors, a que ens oposem?
A un sistema capitalista corrupte?, a unes institucions corruptes o còmplices de la corrupció?, a un estat corrupte?...
O ens oposem al capitalisme, les seves institucions i a l'estat...
Naturalment que preferim viure en una societat on no hi hagi desnutrició, atur, amb llibertat generalitzada... però és possible tot això sota el capitalisme?...
Sense obviar la corrupció, hauríem d’esforçar-nos en evitar que la nostra activitat serveixi per avançar vers un capitalisme “virtuós”, entre d'altres coses perquè no hi ha capitalisme virtuós. El capitalisme és opressió, dominació, submissió, dolor, manipulació i dissort.


Per un mon lliure i salvatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada