RICS, VIRTUOSOS I CARNÍVORS.

L’elitisme de la sostenibilitat, des de la verdura orgànica a la carn ecològica.

Des de fa ja molts anys la “moda” mana sobre les dietes de les persones, no ja d’aprimament, sinó dietes “saludables”... Proximitat, slow food... complements alimentaris diversos (i carísims), des de productes exòtics fins extractes i concentrats diversos.

Durant un temps la moda va ser el vegetarianisme (abans la macrobiòtica) de diferents estils, fins i tot veganisme, de fet als EUA origen de la majoria de modes alimentàries el consum de carn ha anat disminuint els darrers anys...

Ara, els gurus de la moda alimentària, s’han canviat d’ona i els rics es volen tornar compulsivament carnívors ja que els pobres o s’han acostat al vegetarinisme o no l’havien abandonat mai, o consumeixen les carns industrials.

Així reapareixen carniceries “tradicionals”, Gourmet Shops i carnices ye-yes, són els neobutchers (els pobres compren als supermercats), es fan cursets de tallar carn i tasts per provar-les, la carn es deixa madurar durant setmanes a llocs especials i controlats, es promouen restaurants on menjar peces monstruoses de carn a preus monstruosos i es comencen a recuperar races autòctones.... Apareixen teoritzacions sobre la dieta carnívora o la paleodieta, on es fa la recreació històrica d’un passat ple de mascles caçadors de mamuts, en lloc d’una societat més intersexual, de carronyaires oportunistes, caçadors ocasionals i recol·lectors.

Que hi ha darrera de tot això...?

Deixant a part, però tenint-lo present, el tema de la dominació (link)... La carn és cada cop un aliment més tòxic i perillós per els seus consumidors (i per els animals afectats encara més es clar), el seu impacte global és enorme. Hi ha al mon un total de 64.856 milions de caps de bestiar (boví, oví, porquí avícola...), en total uns 9 per persona, els pollastres són les aus més abundants al planeta, n’hi han 8 per cada humà.

La producció de carn te un gran impacte ambiental, que no es desenvoluparà totalment en aquest text... a tall d’exemple aquest sector genera el 14,5% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i per produir una kcal de carn es necessiten 4.000 litres d’aigua, mentre que una Kcal de cereals en necessita sols 500.

I, malgrat això, el seu consum no para de créixer, la carn ha esdevingut una part important en la dieta de països on abans era pràcticament inexistent o molt baixa (la Índia, Xina, alguns llocs de l’Àfrica i Àsia...). Actualment el consum mitjà de carn al mon és de 43.1kg l’any per habitant (118 grams diaris!!) i al països desenvolupats arriba als 79.3 kg (217 g diaris!!) i va en augment encara que la crisi a fet baixar una mica el consum, per exemple els EUA havien sobrepassat els 100kg i ara estan per sobre dels 75.

A més, els països emergents, Xina, Índia i Brasil... no sols consumeixen cada cop més carn a la seva dieta, sinó que estan començant a ocupar llocs prominents en la “fabricació” mundial de carn. Per exemple la Índia és el principal productor de boví, en forma de búfals, espècie més barata de criar que les tradicionals europees i americanes.

Sembla que la carn, més enllà del seu valor alimentari, te un valor de prestigi social i que les noves classes mitjanes fan del seu consum un senyal d’estatus social, de posicionament econòmic. Per tant darrera del consum de carn hi ha una ideologia social, política, econòmica...

La producció de carn es pot considerar un cas semblant a la indústria automobilística: la producció ineficient d'uns “objectes” innecessaris, amb un gran impacte ambiental i social... Igual que l'automòbil es va introduir mitjançant la destrucció deliberada d'altres mitjans de transport (per exemple la Ford va acabar amb els tramvies de moltes ciutats), igual que la indústria automobilística ha condicionat l'urbanisme i condiciona el conjunt dels mercats, la indústria de la carn, ha destruït el sector agrícola.

Cada cop més terres productives es dediquen a ferratgeres, llegums i cereals per consum animal i a pastures (un 78% de les terres agrícoles es destinen a conrear pinsos, farratges o pastures), més de la meitat dels cereals es dediquen a la alimentació animal. El declinar del consum de llegums com la llentia i el cigró en son un indicador.

En un mon on el nombre de persones afamades o mortes per desnutrició és cada dia més gran (malgrat que en percentatge sigui més petit) l’us majoritari de la terra per la producció de carn, és, sens dubte, criminal, fins i tot des de el punt de vista capitalista.

La tendència és que les explotacions siguin cada cop més grans, als EUA ja hi han “fabriques” (seria més indicat parlar de camps de concentració) de 100.000 porcs, en aquestes condicions l'ambient és cada cop més tòxic, més insalubre, els animals estan cada cop més amuntegats. La lògica industrial imposa en aquest ambient l’ús massiu d’antibiòtics i de reguladors metabòlics i la introducció, de moment limitada a la piscicultura, d’animals transgènics.

A l’Estat Espanyol s’utilitzen 249 mg d'antibiòtics per kg de biomassa animal, però a Grècia són 408 i a Itàlia 370... els sostenibilistes alemanys 211!!...

La indústria de la carn està cada cop més concentrada en 10 empreses (4 dels EUA, 3 del Brasil, 2 d’Europa i una del japó) aquestes empreses facturen 189.000 milions de dòlars a l’any. Una concentració semblant es produeix en el cas de la genètica animal, controlada per 7 empreses (2 dels EUA, 4 d’Europa i 1 de Tailàndia). Sols 3 empreses controlen el 95% dels pollastres d’engreix (una dels EUA, una d’Europa i una de Tailàndia).

La tendència general és que la producció de carn de boví i oví es mantinguin estables i creixi la producció d’aus i porcs, que són l’origen de la carn barata que consumeix la majoria. De fet cap el 2020 es calcula que un 50% de la carn que es consumirà al mon serà de pollastre.

Els països desenvolupats subvencionen fortament la producció de carn, així les subvencions arriben als 52.000 milions de dòlars, de tot aquest diner un 35% va al boví i un 29% a la llet i un 14% al porquí, la resta es reparteix entre els ous, l’oví, la soja, les aus....

Si els pobres, ara poden menjar carn, llavors que mengen els rics?, com es pot distingir la dieta d’un ric de la d’un pobre?

L’exclusivisme d’una amplia capa de persones del mon desenvolupat i dels ricatxos del mon per desenvolupar a trobat una nova eina per distingir-se. Una eina molt millor que el vegetarianisme que no deixa de ser a l’imaginari històric una dieta de pobres.... I aquesta eina és.... LA CARN D’ALTA QUALITAT, PRODUÏDA PER ANIMALS DE BAIX RENDIMENT, ALIMENTATS AMB PASTURES EXTENSIVES, D’EDAT AVANÇADA (en comparació amb la carn del pobre), D’ANIMALS QUE HAGIN TREBALLAT I SERVITS PER “DIBOS I DIBES” DE L’ALTA CARNISSERIA... es a dir carn molt cara.

Qualsevol no pot ser un “neobutcher”, s’ha de ser megamodern, anar molt tatuat, portar barba i bigoti ben cuidat (sols els homes) i estar adscrits al corrent indi-orgànic de l’alimentació, tenir una luxosa botiga a la part bella de la ciutat i un aparador on les despulles dels animals s’exhibeixen com si fossin joies.

Per internet (segura que és més econòmic que una carnisseria d’élite ) es pot comprar filet de bou per el mòdic preu de 160€ el Kg, el bou “premium” se’n va ja cap els 200 i, si pots aconseguir un bou estil Kobe europeu cap els 500 i el kobe original japonès ja ni se sap, de fet no n’exporten. El bou de kobe, és un bou amb una dieta de birra i sessions diàries de massatge per tot el cos amb sake.

A més de posar-se al plat un menjar elitista d’alt cost, pretenen ser més virtuosos, no sols contaminen menys, no sols mengen més sa, sinó que a més donen una vida més ètica als animals... fins i tot hi ha un “neobutcher” que mata ell mateix als animals en el mateix lloc de cria, per evitar l’estrès de l’escorxador!!.

Van en el mateix sentit, de vida virtuosa i sostenible, de ricatxos exclusius, les cases saludables. Per exemple en Leonardo di Carpio s’ha comprat una casa de 7 milions d’euros, sols te dos habitacions i dos banys, però la dutxa és ecològica i vitaminada, el sòl facilita caminar amb l’esquena dreta, l’aire està purificat i filtrat amb aromateràpia i la constructora (suposo que es deu dir Cínic Corporation) afirma ser molt solidaria, doncs per cada habitatge ecològic que construeix edifica 40 cutxitrils per els haitians!!!. A també te un pàrking on posar el seu híbrid “Fishker Karma” de més de 100.000€.

O el cas del pocavergonya d’en Vargas Llosa, que recomana que tot el mon faci 2 setmanes de Qui Gong per aconseguir un mon equilibrat i en pau... segur que si a tots els habitants del planeta els donessin el cost dels 15 dies de Txi Kung a la clínica de luxe a Marbella on va cada any en Vargas, molts deixarien de tenir estrès i podrien viure be durant un any complert ben alimentats, això si, amb llegums i cereals, res de bou de kobe.

En la situació actual, per tenir un mon més just, en pau i equilibrat el millor seria devorar cada un de nosaltres a un d’aquests rics, alimentats amb carns de luxe, criats en habitatges ecològics i ben equilibrats gràcies a la pràctica del Txi Kung, segur que ells també són un aliment exclusiu i de gran qualitat!!, correu, no hi ha ric per a tots!!

Per un mon lliure i salvatge!!