Les fronteres no solen ser límits geogràfics o naturals,
tampoc són únicament un límit jurídic administratiu, les fronteres son eines
que el poder utilitza per produir més poder o per regular l’exercici d’aquest.
El control fronterer ha anat evolucionant segons les
necessitats d’aquest poder, els antics i enutjosos peatges per regular el pas
de mercaderies s’han anat optimitzant per permetre el pas ràpid de tot allò que
genera valor, així el nombre de contenidors que mou un port, per exemple el de
Barcelona, seria impensable sense tota la capa de tecnologia d’identificació,
d’inventari i de moviment del que es disposa actualment, seria impensable que
els antics burots o duaners poguessin dur a terme aquesta tasca, no tan sols
per manca de medis materials, sinó també d’organització i de mentalitat.
Contractes del ministerio de Hacienda
Contractes del Ministerio del Interior
Contractes del ministerio de Hacienda
Contractes del Ministerio del Interior
Una de les mercaderies més costoses de regular, de moment
te iniciativa pròpia, és la mercaderia humana (productors i consumidors), així
doncs que cal regular aquests fluxos intentant reduir la “iniciativa pròpia” de
les persones.
Aquesta regulació pot anar des de el tret dels guardes de
frontera de no fa massa temps, fins els sofisticats murs de contenció (amb les
seves portes controlades) bastits a les fronteres entre els EUA i Mèxic, de
Palestina i de les fronteres de Ceuta i Melilla de l’Estat Espanyol. Els
mecanismes de control han Passat del control humà (sempre imperfecte) al inhumà
(que també inclou policies i d’altres funcionaris) sempre en perfeccionament,
sempre perfeccionables, farcint els murs de contenció de sensors, cameres,
punxes i ganivetes de diferents tipus.
D’aquesta manera s’han perfeccionat els passaports, els
més “moderns” (pràcticament tots) estan proveïts de “micro xip” d’etiqueta
RFID… i tota el parafernal d’entrada, raigs X, detectors de metalls, escàners,
torns d’accés són cada dia més perfectes. Les vises dels països Schengen
recopilen dades biomètriques dels sol·licitants (els deus dits de les mans i la
cara… de moment), els sistema de visats (VIS) connecta les ambaixades i tots
els posts fronterers dels països membres.
Però malgrat voler que els humans esdevinguem passiva
mercaderia, és un fet que disposem d’un grau major o menor d’iniciativa pròpia
i que per la nostra lliure mobilitat, si ens és necessari, prescindim dels
passos fronterers que els administradors voldrien que fossin passos únics i que
qualsevol punt de la frontera sigui per nosaltres punt de pas.
El poder (bàsicament estats I corporacions) ha aixecat
els murs, però de moment aquest murs ni cobreixen totes les fronteres (caldria
tancar totes les platges…) ni son mínimament eficaços.
Per això es desplega tot un seguit d’aparellatge
tecnològic, especialment vídeos amb filtres espectrals o sense i cada cop més
recolzats amb software de reconeixement automàtic d’esdeveniments sospitosos (videovigilància
intel·ligent http://negreverd.blogspot.com.es/2014/05/lull-de-lestat-una-mirada-cada-cop-mes_28.html).
A l’Estat Espanyol la vigilància de la frontera recau
sobretot en la Guardia Civil (GC) i també en el Servei de Vigilància Duanera
(SVA), aquests organismes disposen d’un bon arsenal de vehicles aeris, marins i
terrestres. Tenen el recolzament de sistemes de vigilància aèria I per
satèl·lit… i disposen d’una àmplia gamma de sensors de tota mena.
Entre gener de 2013 i agost de 2014, la Guardia Civil ha
invertit la suma del voltants de 6,5 milions d’euros. La major part del
pressupost s’ha destinat a càmeres tèrmiques (5,1 milions). Asensoritzar les
patrulleres de la Guardia Civil s’han destinat 0,5 milions i a aparells de
visió nocturna 0,3.
El Servei de Vigilància duanera, depenent d’Hisenda, pel
motiu que sigui no ha tingut unes despeses tan grans en gadgets tecnològics (de
fet ells es dediquen sols, bàsicament, a temes de contraban, deixant a part el
tema del flux de persones), així que sols han adquirit en el mateix període dos
sistemes “optrònics” de visió tèrmica i de visió diürna. Això si, dels cars...
un milionet. A part d’això, malgrat que ens consta que en les seves
embarcacions i helicòpters disposen de càmeres tèrmiques, sols han invertit en
el manteniment d’aparells radiològics de control fronterer (per detectar a les
malaurades “mules”) per un import de “sols” 453.000 euros. Potser els
manteniments no superen els 18.000€ sense IVA del contracte menor o be s’han
emprat sistemes de contractació per procediment negociat molt més opacs.
Els contractistes adjudicataris dels dos ministris han coincidit força amb el adjudicataris del Ministerio de
Defensa (http://negreverd.blogspot.com.es/2014/05/els-serveis-de-seguretat-de-lestat.html).
En el cas del Ministeri de l’Interior (GC) el primer ha
estat la multinacional de l’armament Thales de rel francesa, amb 930 mil euros
és la setena en volum de contractació amb el Ministeri de Defensa. La segona ha
estat Tecnobit, que s’ha emportat 865 mil euros, és el sisè adjudicatari de
defensa.
En el cas d’Hisenda (SVA) el principal ha estat la
empresa ex-estatal EADS Construcciones Aueronauticas S.A. que s’ha emportat la
contractació més important per valor d’un milió d’euros.
El camp dels partidaris de la dominació també te les
seves mitologies, no tot son fredes valoracions tècniques i polítiques.. una de
les seves mitologies és el 100% de seguretat (seguretat per ells és clar), i
aquesta seguretat esperen obtenir-la augmentant el control tecnològic i així
ens venen la prevenció front una invasió de pobres (els més pobres) que volen
consumir els recursos (escassos diuen) dels que disposem.
De fet moltes crítiques (Creu Roja, ACNUR...) es queixen
de la matusseria dels procediments de contenció, bàsicament de concertines i
bales de goma... si els mètodes fossin més nets (més tecnològics) aquestes
queixes quedarien neutralitzades i el mur no seria qüestionat.
No es sorprenent el recurs a la tecnologia per tractar
d’impermeabilitzar el que, afortunadament, és d’impermeabilitzar, al menys de
moment. Si els vopos de la difunta RDA que et fotien un tret i t’apiolaven de
sec no van aconseguir aturar la “lliure mobilitat” de les persones, segur que
tots els aparell electrònics del mon tampoc aconseguiran aquest fi.
Per un mon sense fronteres, murs ni gàbies. Per un mon lliure i salvatge!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada