Aquests darrers dies ha estat molt comentada una
fotografia colpidora, en ella es veu per una part el green d’un camp de golf
(construït amb fons de desenvolupament sostenible de la UE!!). I, per l’altre,
el mur que separa el Marroc de la “ciutat autònoma” de Melilla, com a teló de
fons d’una imatge contrastada.
Per un cantó els ricatxos locals, de fora no en venen, no
deu ser massa agradable jugar a la vista dels de l’altra cantó del mur. I per
l’altre els paries de la terra a l’espera de poder ingressar al paradís de la
ma d’obra barata.
El mur, com tants d’altres, l’Israelià a Palestina, el
que separa es dues Corees... i especialment el més gran de tots, el de la
frontera entre els EUA i Mèxic són bàsicament pura brutalitat física: murs,
reixes i tela metàl·lica cada cop més alta, filat de punxes i/o ganivetes,
cilindres de gir lliure, alguns fossars.. i patrulles, moltes patrulles...
torres de vigilància amb instruments òptics i termogràfics, drons, helicòpters,
avions... satèl·lits...
A més del mur físic tenim el mur “social”, rebuig als
“altres”, xivatos i acusadors, burocràcies demencials, CIE’s i d’altres presons
diverses. Agressions, pallisses, marginació tolerades per el poder (una eina
més de divisió i diversió pels dominats i oprimits de la terra).
A tot això cal afegir la brutalitat-TIC...
La brutalitat TIC gira al voltant de l’ús de les TIC per
el control dels accessos als països, per evitar l’entrada del paries de la
terra, en la pràctica es disfressa d’antiterrorisme, d’antimàfia, però això son
sols cortines de fum... els veritables terroristes i mafiosos són ells
mateixos!!.
Com en la majoria d’aplicacions tecnodominadores cal anar
als EUA per trobar la font principal, encara que la UE tampoc es queden massa
enrere.
A rel dels atemptats del 11S (que tans d’usos espuris han
tingut) els EUA a través del Departament de Seguretat Nacional (DHS) va endegar
un seguit de mesures per gestionar les entrades i sortides de les seves
fronteres ampliant el US-VISITOR (United States Visitor and Immigrant Status
Indicator Technology). Aquest sistema va ser modificat i adaptat el 2013, sota
el nom de OBIM (http://www.dhs.gov/obim), Oficina de Gestió Biomètrica de la Identitat, també sota el DHS.
El principal contractista de l’OBIM va ser la
multinacional de la consultoria Accenture. Accenture te la seva seu central a
Irlanda i procedeix de la extinta Artur Andersen (la de la fallida d’EON), te
aproximadament uns 250.000 treballadors i una seu a Barcelona, a prop de la
zona universitària de la Diagonal.
Accenture va guanyar un contracte del ministeri de
treball espanyol per posar en marxa un “pla de lluita contra la ocupació
irregular i el frau a la seguretat social”, per un import de sortida de 1,36
milions, amb possibilitat de pròrrogues i d’altres modificacions contractuals.
Un altra contracte força sucós guanyat per Acenture ha sigut en el “concurso
del siglo” (pràcticament 2.000 milions d’euros) de la Generalitat de Catalunya,
Accenture va guanyar un dels lots “aprovisionament i manteniment d’aplicacions”
per un import de 47,34 milions d’euros... (va ser l’octau guanyador, per
darrera de Telefònica, T-Systems, Indra, IBM, HP, Fujitsu i ITTERIA)
Doncs be la OBIM te 30.000 usuaris autoritzats de 52
agències federals, oficines de policia locals i governs estrangers (!?). El
sistema creix constantment, fa un anys podia processar 75.000 consultes
diàries... actualment OBIM identifica diàriament 5.000 visitants, deté uns 50
criminals en cerca i més de 75.000 “presumptes”, realitza més de 13.000
identificacions de empremtes dactilars latents, vigila a més de 6 milions de
persones de la “llista de terroristes” i processa unes 400.000 coincidències
d’identitat contra una base de dades de més de 160 milions d’identitats
individuals. Cada comprovació d’identitat a la frontera tarda 10 segons en
verificar la identitat d’una persona i determinar si el viatger està a la
“llista de terroristes”.
Els senat del EUA, recentment ha aprovat un pressupost
per el 2015 la OBIM de 249 milions de dòlars, 22 més que
el 2014.
A la Unió Europea també disposem d’una bona base de
dades, sobretot des de la implantació del visat de Schengen (que incorpora la biometria facial i des 10 dits de les mans) segurament
una bona part dels 150 milions d’individus de la base de OBIM procedeixen de la
de la UE.
Una bona part del esforç controlador de la UE es fa a
través de la FRONTEX (http://frontex.europa.eu/
, , http://www.iuisi.es/15_boletines/15_2009/formacion_guardia_civil_fronteras.pdf,
www.cidob.org/es/content/download/6341/63571/file/16_gil_cast.pdf
)
l’agència de
gestió de fronteres exteriors, amb seu a Varsòvia. Aquesta Agència està en
alça, el seu pressupost des de la seva creació el 2005 fins al 2013 a passat de
6 a 90 milions d’euros.
FRONTEX està molt penetrada per els lobbys de les
empreses de seguretat (INDRA, Thales, EADS, Selex, GMW...) que al mateix desenvolupen i gestionen els sofwares i les
xarxes de comunicacions dels sistemes de control, com els projectes PERSEUS
(INDRA i EADS....) 43 milions d’euros, SEABILLA (INDRA, Selex, Thales...)15
milions, TALOS (TTI Norte i la israeliana IAI) 3.9 milions i OPEMAR (Thales,
INDRA i Selex) per uns missers 669.000 euros.
FRONTEX, amb un pressupost de 244 milions sembla anar
prenent posicions per ocupar el paper de controlador de fronteres exteriors que
ara tenen els estats, especialment a través de EUROSUR (el projecte de control
de les fronteres del sud). De tota manera la estructura pressupostària de la
UE, fa molt difícil esbrinar si els recursos de FRONTEX són solament aquests
244 milions i que no disposa d’altres fons, a través de l’Agencia Europea de
Defensa, de fons dedicats a la recerca i a l’estímul econòmic o a la seguretat
interior
El control de fronteres esdevé evidentment un gran
negoci, es calcula que sols el sector biomètric en el seus usos militars i de
control de fronteres va generar el 2012 uns ingressos de 5.800 milions i es
preveuen guanys de 15.800 milions per el 2021. En el moment en que la Xina i la
Índia s’incorporin totalment a aquest mercat els beneficis poden créixer
exponencialment.
El truc està en tancar les portes per que no entrin els
de fora, les portes tenen un únic sentit. El pas posterior és no deixar sortir
tampoc els de dintre (porta tancada). El darrer controlar-nos a tots: la gàbia
dels animals domèstics.
Ni fronteres ni gàbies!!
Per un mon lliure i salvatge!!
Més info
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada