Fa unes setmanes
la Vanguardia del diumenge portava encartat un conte sobre la girafa Ona i la
Barcelona Smart City, un conte a tot color de 12 pàgines, ben enquadernats, de
paper gruixut i de bona qualitat. La producció és de l’Ajuntament de Barcelona,
però a la contraportada surten els “pagans”, que són totes les empreses
concessionàries dels serveis ambientals de la ciutat, FCC, Urbaser, CESPA i
CLD. No és que siguem malpensats, però aquestes empreses és de suposar que han
dedicat a això els fons que tenen dedicats, per contracte, a difusió sobre la
recollida selectiva i, dona la casualitat, que en el pastis econòmic de la
Smart City, els majors beneficiaris, darrera de les grans empreses TIC i de
Telecomunicacions són precisament aquestes empreses. Els estem fent publicitat
a costa del pressupost de recollida d’escombraries, de la neteja, del verd
urbà?...
Estavem jugant a
modificar aquest infame conte, sense massa pressa, quan hem sabut que se’n
repartiran molts milers entre la canalla que assisteixi a la “Festa dels
Supers” de l’espai de televisió infantil “Super3”, l’hem acabat d’una manera
una mica matusera, el podeu baixar a El conte de la Smart Ona.
No és ja el
dubtós contingut de molts dels espais del Super3, especialment els dibuixos
animats (per exemple les masclistes “espies de veritat” i Doraemon) i la
publicitat que els acompanya, que es dedica a perpetuar els papers del
patriarcat (malgrat totes les autoregulacions del sector), és ja la difusió de
tot el que suposa la smart city: control social, precarietat, aïllament i
destrucció de la individualitat.
Això deixant a
part els estands muntats a la “festa dels Supers” per part de la Guardia Urbana
de Barcelona i dels Mossos d’Esquadra.
L’Ajuntament de
Barcelona no en te prou amb el Smart Parc de la Palmera a Sant Martí (http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/07/els-smart-parcs-amenacen-als-nens-i.html
)que va ser anunciat a bombo i plateret, però que encara no ha estat construït,
no en te prou amb ser la “capital mundial del mòbil” i ser la seu del Congrés
Internacional Smart Cityque sinó que ara es pretén alliçonar als nens a partir
del lleure, i de la sinistre “caixa tonta” (tonta??). Hi ha també tenebrosos
projectes sobre la Smart City per la ESO i el batxillerat.
Vistes les coses
ens hem afanyat i hem fet una paròdia del conte, potser algú el podrà passar al
veïnet, germà, nebot o fill... es una mica pobre, però l’original tampoc és
massa brillant...
Podeu obtenir més
informació sobre les smart city a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada