El control social/mèdic a l’escola.
Ja se que qui titlla algú de nazi a internet, es fa
mereixedor una bona coça al cul. també se que no s’han de citar els noms dels
genocides (començant per el Hitler) en va… però és que la nostra cristiana
consellera d’ensenyament fa molts mèrits per que la comparació amb una de les
versions de la maldat més o menys absoluta (catolicisme, estalinisme,
l’esclavisme colonialista… el nazisme…) sigui tan sols una exageració,
criticable, però no una banalització del mal.
.jpg)
Però el nostre sistema escolar és exel·lent en un altra
aspecte. L’aspecte de funcionar com trencaones del malestar dels jove (els
pobres docents posen la cara front al temporal perquè se la trenquin!).
Determinades escoles (en barris determinats, encara que n’hi ha a tots), no
tenen la funció general d’aprenentatge, malgrat els esforços i èxits d’un
sector “subversiu” dels docents, que estimen i recolzen als estudiants.
La funció d’aquests “centres educatius” és
d’emmagatzemament de nois i noies, de contenció de conflictes i de treballar en
la seva assumpció del paper de subaltern/consumidor al que estan destinats en
el sistema capitalista actual.
Un marc on aprendre que, si ets una merda, només pots
esperar resultats de merda... una vida de merda.
Tot això s’ha bastit mitjançant un apartheid social per
barris i per escoles, empoderant als directors front els seus suposats companys
i establint un marc de favors i càstigs a la resta del professorat, que esdevé
cada cop més alienat (tendint a la conformitat amb el sistema), malgrat la
heroica resistència d’aquells que no volen acabar essent un híbrid entre els
“mestres” de mitjans del segle XX i els funcionaris de presons del segle XXII.
L’hospital a l’àula... i la consulta del psicòleg... i la
farmàcia... la medicalització de l’escola.
Des de els orígens de l’escola obligatòria i amb una
arrel higienista va haver l’aspiració de que la educació “integral” inclogués
la salut dels cos.
Per una part l’higienisme més o menys àcrata que buscava
el sol, la llum natural, l’exercici físic i l’alimentació equilibrada i per
l’altra els inicis del control mèdic escolar, d’arrel “lambrosiana”, cercant
els orígens patològics de les desigualtats socials.
En la pugna entre els dos camps, sembla que, darrerament,
els neolambrosianos, tot oferint-nos una cara amable, que amaga la seva cara
dura, porten les de guanyar. Els neolambrosians, al menys de moment, no
defensen la lobotomia, però defensen la contenció química dels inadaptats.
En aquest sentit la etiqueta més popular per senyalar als
nens i nenes més o menys conflictius... o molestos és el “dèficit d’atenció
amb o sense hiperactivitat”. El famós TDAH que tanta dissort a portat a
milers de noies i nois a tot el mon, especialment el desenvolupat, víctimes no
sols de la etiqueta, sinó de la campanya comercial per el consum de química
endegada per les companyies farmacèutiques, del Rubifen, del Ritalin, de
Concerta i de Stratera. Malgrat tot hi ha molts que neguen l’existència del
TDAH (critica des de la medicina del TDAH).
Nois i noies sotmesos al substitut químic de la sabatilla
de la mare, la corretja del pare i la vara del mestre. El darrer objectiu és la
submissió dels nois inquiets, de les
noies amb malestar, dels mal adaptats... sota la cortina de fum de l’acció “benvolent”
de les drogues comercials.
En aquest sentit la Conselleria va presentar l’any passat
a bombo i platerets una guia perquè els mestres facin la funció de policies de
la química, una guia per a la detecció del TDAH (Guia per detectar el TDAH) No sols
de la detecció s’han de fer càrrec els mestres, les associacions de pares de
nens diagnosticats i tractats per TDAH exigeixen que es subministrin (a través
dels mestres és clar) les pastilles durant l’horari escolar.
Les pastilles ja formen part de la cultura popular. Així
a alguns patis s’usen com insult “au!!, pren la pastilla i calla!!”, “no has de
deixar la medicació home!! que sinó només dius tonteries!!”...
A les entrades dels centres educatius els pares i mares
es comuniquen els uns als altres les bondats de la contenció química i de
l’automedicació dels seus fills... Alguns tutors recomanen la visita al metge
(un cop diagnosticat per l’escola) i animen a la medicació, per desactivar la
resistència d’alguns pares...
Però aquest any la Conselleria i la Consellera s’han
lluït (nota de premsa de la conselleria), ... Com
que estan convençuts que els pobres son pobres per mèrit propi i no per les
condicions socials volen fer un examen mèdic a tots els nens dels “barris de
màxima complexitat”, en total 7.000 nens i nenes de 2 i 3 anys, examen per
“detectar”, en paraules de la consellera “els
factors biològics de risc, el desenvolupament psicomotor i els dèficits visuals
i auditius” “es
tracta d'un pas més en la prevenció dels trastorns de l'aprenentatge”...i
tot això amb l’aval d’una tenebrosa Societat Catalana de Pediatria.
Davant de les queixes de la FAPAC i alguns
parlamentaris, en el màxim del cinisme la Conselleria ha ampliat en 3.000
alumnes més el requeriment de l’informe mèdic (nota de premsa ampliant els informes mèdics), qui son aquestes 3.000 noves víctimes?... els alumnes de les escoles
rurals (!!) i els de les 43 escoles que participen en el plans de la fundació
SEH (especialitzada en problemes cardíacs?!).
CONTRA LA NOCIVITAT MÈDICA!!
DEIXEM-LOS CRÉIXER LLIURES I SALVATGES!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada