Hi ha una nota prèvia, aquí parlarem de la degradació e l’atenció sanitària en el marc de la tecnomedicina actualment dominant, segurament s’hauria de discutir abans que considerem salut i quines coses considerem saludables, però aquest escrit tracta de la m-saluta (M-salut vol dir mòbil-salut, no merda-salut, http://www.ticsalut.cat/media/upload//arxius/innovacio/PlamHealth.pdf) i aquest debat l’hem de posposar. Igual que el debat sobre si és sensat deixar la teva salut en mans dels metges i no prendre tu mateix les regnes.
El mercat de la m-health està en expansió, l’any passat el conjunt dels sector va aconseguir un finançament de més de 3.500 milions de dòlars, i en l’interval 2008/2013 el finançament va rondar els 10.200 milions.
La m-health no és res diferent de la tecnomedicina que patim actualment, en mans d’especialistes llunyans. Però dona una volta més de rosca a la despersonalització i a la diferenciació classista, establint nous nivells d’atenció on els menys atesos són els més vulnerables.
La salut de tots és cada cop més un negoci més sucós, per això ha estat “necessari” (necessari per els especuladors amb la sanitat) carregar-se el sistema públic que, malgrat totes les acusacions d’ineficiència és, inevitablement, més econòmic per els usuaris i menys profitós per a tota la capa empresarial associada... és més econòmic sempre i quan els diferents actors, i molt especialment els responsables de les contractacions no juguen a favor del camp contrari.
El camí a seguir és el de la sanitat a dos nivells, una, completa i segurament excessiva, per els qui puguin pagar factures (directament o a través de segurs sanitaris) i l’altra cada cop més esquelètic, centrat en atencions per mantenir el malestar a nivells tolerables i la capacitat laboral en condicions properes a “l’òptim”.
Per poder fer això cal alleugerir al màxim les atencions que son més costoses, o que no repercuteixen sobre el benestar de “clients” (client=a qui pot pagar). Quins són aquests punts “costosos” “improductius” i “rebutjables”.
-Tots els malalts crònics, el malalt crònic “tan sols genera despesa” i no hi ha perspectives de reincorporar-lo al sistema productiu normal (MPOC, Asma, Diabetis, ICC, Càncer, Demències, Trastorns Mentals Greus i Profunds, Depressió, Nefropatia, Dolor Crònic i Malalties de l’Aparell Locomotor).
-Els anomenats “malalts mentals” que de fet casi sempre es cronifiquen.
-El consum de medicaments, els sistemes sanitaris es queixen de que gran part de les “pastilles” s’envan per l’aigüera, el nombre d’oblits i d’abandonaments de la medicació és un cost que ja han calculat en molts milers d’euros, també l’acte de la prescripció mateixa és ja de per si “costos”
-Finalment atendre a les persones “presencialment” és també una despesa important que sembla que sols es mereixen els qui paguen.
La m-health a Ctalunya està promocionada per la Fundació Barcelona Capital del Mòbil (un apèndix del WMC) i Tic Salut (un organisme el departament de salut) aquestes dues institucions desenvolupen eines mòbils per asa nostra (http://www.ticsalut.cat/media/upload//arxius/innovacio/PlamHealth.pdf) malgrat que hi ha una invasió d’eines procedents d’arreu (per exemple en el marc de les prescripcions de medicaments hi ha 13.600 app).
Entre les eines que ens estan preparant els “gestors de la nostra sanitat” hi ha un sistema de seguiment mòbil per els crònics, un de “mobile pharma” per el seguiment de la medicació i la prescripció, un avisador del calendari de vacunes el “eVVaccination Schedule” iun sinistre sistema de “seguiment i accés” per la “salut mental”.
Però la part més llaminera del pastis és el dels historials mèdics, està en marxa la implantació d’un sistema que permetrà la consulta des de qualsevol aparell mòbil dels historials propi i dels “pacients”, l’anomenada “carpeta personal de salut”, que ens farà encara més transparents a ulls del sistema tecnosanitari... o potser del sistema, sense tecno. Els historials mèdics són una mercaderia com demostra el projecta (amb nombrosos clients ja compromesos) de vendre’ls massivament per a finalitats “d’investigació” a la farmaindustria o als grups d’investigadors al seu servei.
En un termini més llarg, està l’atenció despresencialitzada, l’atenció a distància per tècnics sanitaris precaris (teleoperadors sanitaris). Amb el desplegament de sensors personals (ja sigui en wearables o no) que poden mesurar la tensió, nivells de sucre... i d’altres paràmetres s’intenta expulsar un bon nombre de persones dels ambulatoris... per exemple una empresa dels EUA vol vendre un sistema remot d’atenció mèdica analitzant la tos a través de mòbil... manca tan sols millorar els sensors i desenvolupar les apps necessàries... a la figura que adjuntem hi ha una imatge de l’aclaparador mon que ens ofereixen.
Un altra “servei” que oferirà la m-salut és el d’empreses tipus UBER, “d’atenció sota demanda”, ja sigui de serveis sanitaris menors (fisioteràpia, practicants, atenció domiciliària...) o de metges propiament dits, com és el cas de Doctoralia a Espanya o Medicast als EUA però en expansió, Better...
Dins del WMC també es celebra el “Health and Wellness @ Mobile World Congress 2015” els dies 3 I 4 de marc, organitzat per EchAlliance (http://www.echalliance-hw2015-mwc.com), una associació de promoció de la m-health, amb la col·laboració de la Fundació Capital del Mòbil, TICsalut i FENIN (organització de fabricants d’aparellatge d’us “sanitari”) que estarà molt centrada en els “models de negoci”.
També en el marc del WMC és presentara la pàgina www.mobilehealthglobal.com, on, entre d’altres coses, podreu disfrutar d’un cercador d’apps sanitàries.
No volem tecnomedicina!, volem prendre els nostres cossos i la nostra salut en les nostres mans!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada