La mesura del temps i la història de la dominació

La civilització i la dominació han avançant basant-se entre d’altres coses en la estandardització mediatitzada de la mesura de les coses, ja sigui dividint l’any mitjançant els calendaris (CALENDARI) o dels pesos i les longituds (SISTEMA METRIC), en tots els casos la estandardització i la mediatització estava en mans dels dominadors, en mans del xaman, en mans del rei (de qui es prenien els patrons de longitud), en mans dels governs estatals i de les acadèmies científiques... podríem dir que la màxima dels civilitzadors seria “tot el que es pot mesurar es pot dominar, el que no es pot mesurar no es pot dominar”.

Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.

Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.

Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.

Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.

Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)

La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

Tragèdia mallorquina, o com acaben els dominats rebels...

Fa uns dies a Mallorca hi ha hagut una mena de xou (un xou per els humans i una tragèdia per els primats), al voltant de 2 malaurats ximpanzés. Més enllà de totes les crítiques antiespecistes que mereixen zoos, circs i d’altres institucions paracarcelàries, la fuga de n’Adam i n’Eva és tota una al·legoria del que en bona part vivim els humans.

LA HISTÒRIA D'EN LLUÏSET. UNA ALTRA MIRADA SOBRE LA COMUNA DE PUIGCERDA, MES ENLLÀ DEL “COIX DE MALAGA”

Era el 1980 i a la paradeta que muntàvem els de l'Ateneu Llibertari del Poblet a la plaça Sagrada Família s'acostaven persones, per nosaltres “grans” (més grans que nosaltres), a veure que teníem. Ens compraven la Soli i algun llibre, alguns ens deixaven donatius ja que recollíem per obrir local. N’hi havia que explicaven les seves batalletes (verídiques o exagerades) i d'altres ens parlaven amb gran timidesa i pudor, donant ànims sense posar-se medalles.

Entre aquests darrers hi havia un home relativament jove, molt callat, poc lector de la Soli, que ens comprava sobretot coses “especials”, la “carta al general Franco” de l'Arrabal (abans de la seva conversió a la fe mariana), fulletonets de Kropotkin, i, sobretot coses més “literàries”, una antologia de contes que es deia “dinamita cerebral”, coses d'en Zola... era dels tímids, que no parlava mai d'ell, sempre explicava com li havia agradat el darrer llibre. També ens comprava enganxines, penso que quan no tenia diners per llibres, i procurava deixar alguna cosa al pot dels presos. 

Enllaç al text en forma de fulletó imprimible "en Lluiset a la comuna de Puigcerdà" 

ANARQUIA A KATMANDU???

Ara aquests dies tots parlem del Nepal, encara que els mitjans de comunicació es dediquen casi en exclusiva al tema dels ciutadans de l’estat espanyol atrapats mentre feien turisme... això, i el nombre total de morts, l’arribada dels ajuts internacionals i el seu import, semblen ser l’únic que interessa.

A partir de tot això he rellegit el document del 2005 “anarquía en Nueva Orleans” de quan el Katrina va arrasar les costes atlàntiques dels EUA (i Mèxic) i penso que una bona part del que es diu allà es pot aplicar aquí. (anarquia en Nueva Orleans)

Dades sanitàries, tràfic i dominació?

La Sanitat Pública catalana (y la de la resta de l’estat) marxa a gran velocitat vers l’abisme, mentre que l’esquarteren i la lliuren a preu de saldo als interessos privats, cada cop ens ha de quedar més clar que allò de l’estat del benestar, l’estat socialdemòcrata paternal (no hem d’oblidar però que els pares també maltracten i violen a filles i fills), el de la salut i l’educació de qualitat per a tots, la de la protecció als aturats i el de la somniada renda bàsica era sols un miratge.

Alguns links: el nous document d'identitat, cossos de seguretat