Uber i Telefònica... taxistes, subcontractats i autònoms... la lluita contra la vella dominació..

Malgrat el mur de silenci aixecat per Telefonica  i els seus sindicats corporatius (UGT i CCOO), s'ha anat estenent el coneixement de la vaga que durant setmanes han portat i porten els treballadors d'instal·lacions de les subcontractats i autònoms contra Telefònica i Movistar.

Una vaga heroica, de les d’avanç, amb Sindicats Lliures i pistolers de la patronal, una vaga amb acció directa i solidaritat.

Unes hores després de que CCOO i UGT signessin un infame acord amb Telefònica els pistolers de la patronal detenien de nit, a casa seva a sis treballadors i després d’unes hores quatre treballadors més, tot això per sumar a tots els que ja havien estat segrestats al llarg de les setmanes de conflicte, ara tots ells, més de 25, esperen a que els fiscals acabin la feina iniciada pels sindicats corporatius.

Ha estat una vaga dura, amb esquirols i acció directa, Telefònica reconeix 40.000 avaries i milers d’usuaris sense servei, la policia parla de més de vuit centes accions de sabotatge.

Tot és la culminació d’un procès de “flexibilització” de la ma d’obra, amb tot el que la paraula flexivilitat significa en certes boques.. (Telefónica flexibilitzadora)

La vaga dels subcontractats i autònoms de Telefònica va molt més enllà del que sembla, afecta al nucli dur del que serà el treball en un futur.

LABOR/FICCIÓ

Els gurus de l’altre cantó de l’Atlàntic ja ens profetitzen un mon nou on, tenen la barra de dir-nos que, hi hauran “canvis profunds en la consideració del treball com element central de la vida y la dignitat de la persona”, segurament el que serà l’element central serà la precarització, doncs ja diuen que “malgrat estar sensiblement precaritzat respecte als estàndards que considerem acceptables, és susceptible de proporcionar no sols un ingressos a qui no els te, sinó tabé unes condicions de flexibilitat que molts veuen com a possible avantatge” (Enrique Dans dixit). O com deia un manaia de Feastly (una web de serveis gastronòmics) “la crisi ens està ajudant a nosaltres i nosaltres ajudem a la crisi, fem més petit el mon”

Així aquesta flexibilització ens “alliberarà de la nostra condició d’assalariats i serem “partners” de les plataformes de serveis, com els treballadors de Uber, que no son treballadors, sinó “conductors partners”, igual que els tècnics subcontractats i autònoms no són treballadors sinó “partners tècnics de Telefònica” . D’això als EUA en diuen “economia freelance” i, diuen, que el 34% dels “treballadors” (partners?) dels EUA són això “freelance”. (Uberificació)

Aquest model d’explotació malgrat utilitzar eines tecnològiques noves no és ni molt menys innovador, enfonsa les seves arrels en el treball domiciliari del tèxtil de les nostres mares i avies, en les agències de transport, en el treball dels teixidors a ma de Gràcia (que també posseïen telers tecnològicament avançats en propietat en el seu moment). (resistència obrera)

Es la vella dominació guarnida amb una armadura cada cop millor que recupera nivells d’explotació que havien reculat lleument.

No és cap anècdota: els milions de finançament que van a parar a aquestes noves companyies hi van per algun motiu.

NO HEM D’OBLIDAR UBER.

Malgrat que els taxistes hagin aconseguit aturar-los a l’Estat Espanyol, Uber no es rendeix, ara mateix te presencia a uns 20 països de la UE, al regne Unit mou milions de passatgers en 6 ciutats i a presentat demandes a la UE contra Espanya, Alemanya, França i Holanda per posar traves al lliure mercat.

La UE de moment es fa la boja, però te en marxa un estudi sobre el sector del taxi a nivell d’Europa que provablement acabarà en un directiva, de la que els “Operadors de servei Mòbils sota Demanda” trauran profit. El ministre d’economia espanyol ja ha advertit als taxistes que cal “adaptar-se” a la “igualtat de condicions”.

A més la negociació del tractat de lliure comerç entre Europa i els EUA (el macabre TTIP) afavoreix inexorablement els interessos d’Uber i dels qui són semblants a ell.

Uber i la resta de “noves empreses” nascudes d’internet són un lobby poderós que juga amb l’avantatge del fetitxe de la tecnologia i amb una disponibilitat de fons econòmics quasi il·limitada. Un directiu d’Uber en una badada verbal va dir que als EUA volien destinar un milió de dòlars a influir en la premsa.

Hores d’ara, desprès de la darrera ronda de finançament de 1.500 milions de $ a elevat el valor de Uber fins a 50.000 minions de $ (quasi 45.000 €), el doble del valor de Gas Natural, quatre vegades més que ACS... Uber te aproximadament 1.000 treballadors i fa uns mesos a principis de 2014 valia “només” 3.500 milions... (13 vegades més!!).

Donat l’estil fatxenda de la empresa cal prendre les dades amb moltes precaucions, però, segons Uber, tenen entre les seves urpes a un milió de treballadors en tot el mon i son el principal “ocupador” de la zona de San Francisco.

TAXISTES, VAGUISTES DE TELEFÒNICA, PRECARIS D’ARA, PRECARIS DEL FUTUR I DEL PASSAT.

Per això les lluites dels taxistes, la vaga dels subcontractats i autònoms son molt importants, primer perquè defensen la seva font d’ingressos i la seva dignitat, però també perquè ens estan obrint perspectives i preparant-nos per el que ja es veu venir.

CONTRA LA DOMINACIÓ I LA EXPLOTACIÓ, CONTRA LA MEGAMÀQUINA DE LA DISSORT!!!.