EL FALS DEBAT DE LA DIFTERIA DEL NEN D’OLOT.

Deixo a part el tema de l’eficiència o no de les vacune, l’ús del estigma “fanàtic anticientific” com a mètode d’excomunió, o els tèrbols interessos de la Indústria Farmacèutica com projectil (com si tota la indústria que hi ha al voltant de l’homeopatia, els “complements” i teràpies complementàries no fos també una activitat farmacèutica que mou milions), per no parlar dels energúmens que a través d’internet i de tertúlies demanen càstig penal o econòmic contra qui no estigui vacunat... Penso que hi ha tot un seguit de coses que cal dir (i que penso que no s’han dit prou aquests darrers dies).

1.-EL DEBAT NO HAURIA DE SER ENTRE  MEDICINA CONVENCIONAL I MEDICINA ALTERNATIVA. Deixar en mans dels “especialistes” (amb títol i sense) la nostra salut no és una decisió intel·ligent, perquè ens allunya de l’autodeterminació d’allò que ens és més necessari: el nostre cos. És igual d’estúpid acceptar cegament la cura per imposició de mans, que una teràpia hormonal contra la menopausa. Ens cal aprendre a escoltar-nos i escoltar als nostres veïns i amics i ser autosuficients sanitàriament.

2.-EN L’ACTE MÈDIC (ACTE SANITARI) HI HA SEMPRE UNA POSICIÓ DE PODER JA SIGUI D’UN METGE, D’UN INFERMER O D’UN TERAPEUTA. La posició de poder no te res a veure amb el coneixement, sinó en la expropiació del coneixement en pro d’un principi d’autoritat, aquest principi d’autoritat es basa en l’estat (per això tots volen formar col·legis oficials i crear títols i postgraus diversos) i en posicions ideològiques quasi religioses (pels dos cantons). Els dos sistemes mèdics, l’oficial i “l’alternatiu”, tenen la mateixa finalitat, i en molts aspectes ocupen el paper que ocupava l’església el segle passat, el sistema “alternatiu” serveix de vàlvula per rebaixar la pressió del sistema.

3.-LA NOSTRA SOCIETAT DESITJA UNA VIDA AMB RISC ZERO. Aquest risc zero el busquen tan els favorables a les vacunes que esperen estendre una salut global, com els desfavorables que parlen de danys derivats d’aquestes... però en Pau, el nen d’Olot s’ha contagiat d’algú que portava el bacteri, si la “societat vacunal” fos de risc zero no s’hagués pogut contagiar i si el no vacunar-se i seguir altres teràpies tingues un risc zero tampoc s’hagués contagiat, han “fallat” les dues estratègies.

4.-L’ESTAT ENSENYA LA POTETA PER SOTA DE LA VACUNACIÓ. Quan es confon intencionadament el calendari de vacunació (orientatiu) i se’l anomena de “vacunació obligatòria” s’avança vers una imposició de la que ningú diu ser partidari (NINGÚ??)... Quan es vol evitar el debat i deixar les coses en mans de Conselleries, Ministeris i Societats Científiques hi ha alguna cosa que grinyola. De fet, des de la Conselleria s’anuncia una cacera de nens no vacunats, l’historial mèdic informatitzat permet identificar-los, mitjançant les mateixes dades sanitàries que en Boi Ruiz vol vendre a les farmacèutiques.

5.-DARRERA DEL FALS DEBAT HI HA FORTS INTERESSOS ECONÒMICS. Negar això és amagar el cap sota de l’ala, el pocavergonya d’en Boi Ruiz ja parla, a rel del ca, d’estendre el calendari vacunal a tres noves malalties, entre elles la varicel·la (sobre la que no hi ha unanimitat ni tan sols entre els metges oficialistes), ja està buscant negoci per ell i per els laboratoris, mentre suposades societats científiques demanen estendre la vacunació contra el papil·loma als nois (doblar la recaptació). L’altra escola del poder sanitari, l’escola “alternativa” per anomenar-la d’alguna manera, també neda en l’abundància, per exemple el mercat de suplements nutricionals es calcula que factura uns 550.000 milions de dòlars, i el principal laboratori homeopàtic europeu, el francès Boiron el 2014 va facturar, ell sol, 687 milions de dòlars, a aquesta xifra cal afegir el negoci dels altres grans laboratoris (Heel, Dhu...), a més Boiron ven pràcticament tot a Europa, i a l’Amèrica del Nord hi ha un mercat enorme... Com es pot veure no queden massa enrere dels 700.000 milions de dòlars que es diu que facturen els laboratoris farmacèutics (que moltes vegades tenen interessos en la farmàcia “alternativa”).

L’estat corporatiu no ens vol autodeterminats, empoderats i forts, afrontant lliurament els riscos i insubmisos al poder estatal/corporatiu.

L’estat corporatiu ens vol dependents, dèbils, submisos, espantats i temorosos.

MORT A L’ESTAT I VISCA L’ANARQUIA.