La toxicitat difusa.

Ja des dels temps de la “primavera silenciosa” de la Carson, tenim una “consciència difusa” de que hi ha un univers tòxic que ens envolta, ens emmetzina i modifica la nostra relació amb el mon.

Toxicitat difusa dels transgènics, dels aparells electrònics mòbils... toxicitat social de la crisi, del patriarca, del culte a l’estereotip en una societat competitiva...( nocivitat difusa)

Però no volem parlar de toxicitats “en debat” entre els avaluadors de toxicitats, els toxicòlegs (molts d’ells a sou dels intoxicadors), ni de toxicitats qualitatives sobre les que ningú es pot posar d’acord, ja que com la opressió i l’alienació, mai els opressor i els alienadors reconeixeran la seva existència.

Volem parlar de toxicitats “clàssiques” de toxicitats, per dir d’alguna manera, químiques, tots coneixem les històries del ddt (prohibit a partir de 1972) que apareixia al greix dels pingüins de l’Antàrtida o en la llet materna en tot el mon, però la distància i el temps ens feia oblidar, fins un cert punt, aquesta toxicitat.

Fa ja un temps ha aparegut un estudi fet en el marc europeu que ens torna a fer posar els peus a terra i enfrontar-nos de nou (encara que sempre ha estat present) a la toxicitat difusa, es tracta de l’estudi DEMOCOFES, un projecte LIFE que involucraa 17 països, entre ells l’estat Español (DEMOCOPHES)

A DEMOCOFES s’ha estudiat el contingut d’alguns contaminants en el cabell i la orina de nois i noies de 6 a 11 i les seves mares, sempre per sota dels 45 anys, en total es van aconsseguir 3.688 voluntaris. En les mostres obtingudes es va analitzar el mercuri, el cadmi (dos metalls pesats), la cotinina (un metabolit derivat de la nicotina) i diversos metabolits dels ftalats... i en alguns casos el bisfenol A.

Tots tenim clar que mercuri i cadmi són components nocius, el cas dels ftalats i del bisfenol A no son tan conegut.

Els ftalats són productes que s’usen com a plastificants (botelles d’aigua, envasos d’aliments, joguines) i en cosmètica (sabons, perfums, colònies i cremes) i en productes de neteja, cada any s’usen milers de tones a les indústries relacionades. El bisfenol A s’usa sobretot en la fabricació de plàstics des de mitjans del segle passat i és un contaminant omnipresent, sobretot en zones d’abocadors, que contamina les aigües i els aliments.

Tan els ftalats com el bisfenol A són “disruptors endocrins”, osia substàncies d’oigen artificial capaces de interrompre els processos metabòlics regulats per les hormones, o be augmentar o disminuir els seus efectes. Els disruptors endocrins efecten a l’equilibri hormonal, reducció de la fertilitat de les espècies animals, alteracions del sistema inmunitari, malformacions osies, arribant en alguns vertebrats (com el peixos) a canvis de sexe, en tots els casos provoquen modificacions serioses. Els seus efectes són majors en embrions i en animals recent nascuts o joves. La familia dels dsruptors és extensa i variada, va des de el DDT i d’altres insecticides, fins a dissolvents clorats i alguns dels primers anticonceptius.

Mentre que en el cas del mercuri i del cadmi els nivells dels fills son menors que els de la mare, en els ftalats i el bisfenol els fills presenten nivells majors, fins del doble, degut a un efecte d’acumulació durant l’embaràs.

Les mares espanyoles i portugueses són les que tenen un nivell de mercuri més alt al cabell, més de 6 vegades la mitjana. En quant als ftalats els nens espanyols tenen 6 vegades més metabolits a l’orina (181.9micrograms per litre) que la mitjana europea (34.4). El cas del bisfenol és diferent i els nivells son sols una mica més alts que els de la mitjana... Val a dir que el nivell mitjà no hi ha cap motiu per considerar-lo innocu.

Ara miro la taula on estic escrivint, un boli, un pen usb, el teclat, l’ordinador, la base de la taula, la cadira... tots tenen components plàstics i si miro més enllà en vaig trobant arreu, a la cuina, al dormitori... baixo al carrer i hi ha plàstic al mobiliari urbà, als cotxes, al transport públic... estem en una civilització del plàstic...

Ara mateix parlem dels ftalats, però podríem parlar també de molts altres substàncies nocives, de l’amiant (omnipresent a ciutats i pobles), dels derivats de la combustió dels cotxes, dels medicaments que inunden persones i ecosistemes...

Vivim en una civilització tòxica on és impossible fugir d’una toxicitat difusa que tot envaeix.

Per un mon lliure i salvatge.