De
nou s’ha produït una història trista, com tantes que es donen entre els
habitants de la megamàquina de la dissort... una història de dominació i
domesticació que a nosaltres, els mamífers domesticadors i domesticats,
dominador i dominats ens pot servir per fer-nos pensar en quins són els papers
que representem en aquest teatre de misèria i de dolor que és el mon actual.
Els
fets guarden una certa semblança amb els de principis de maig a Mallorca
(Mallorca), encara que en aquest cas les forces repressives humanes han estat molt
més expeditives.
El
dia 26 de juny tres ximpanzés, un mascle i dues femelles: King, Cheeta y Felipa
van aconseguir escapar-se de les seves gàbies i intentar una fuga a la
desesperada, aquest cop no van aconseguir sortir del recinte de la seva presó,
el zoo turístic del “Oasis Park de La Lajita” (fuerteventuraoasispark) de l’illa de Fuerteventura,
a Canàries, curiosament també una illa...
King
i Cheeta van ser abatuts a trets per la Guardia Civil i la Policia Local i
Cheeta, ferida de bala, va “entrar per el seu propi peu” a la gàbia. La pobra Cheeta
va haver de reconèixer la humiliant derrota d’ella i dels seus companys de
revolta: tornar a la gàbia per ser drogada i mantinguda en estat de
semiconciència, igual que es fa amb els presos del FIES.
Abans
de ser derrotats davant d’un enemic superior en nombre i en armament els
ximpanzés van tenir forces per ferir a tres dels seus carcellers, el matrimoni
propietari del “Oasis” i un treballador corrent que va necessitar un
intervenció quirúrgica.
King
i Cheeta portaven uns 30 anys de confinament al parc de Fuerteventura, abans
formaven part de l’atracció d’un fotògraf ambulant, Felipa sols uns 25 i era
més jove que els altres dos.
Fa
uns anys, el 2008, a un altra zoo Canari que, casualitats de la vida, també es
diu Oasis, però que està a Tenerife, al municipi de l’Orotava es va registrar
la fuga d’uns altres dos ximpanzés, una mare i el seu fill, en aquest cas van
ser reduïts i reconduïts a la seva presó, segurament el vincle filial i que el
petit fos capturat primer va facilitar la dominació final.
L’any
passat el zoo de Sevilla va acceptar fer-se càrrec d’una ximpanzé la Motse que
portava 22 anys tancada en una petita gàbia a Castelló. La Montse va intentar
fugir, però no va poder arribar al carrer, la van narcotitzar dins del mateix
habitatge. A partir de la fuga fracassada va començar a mantenir protestes
colpejant els barrots de la gàbia i autolesionant-se repetidament, tal com
faria un pres humà desesperat com ella.
Sovint
sorgeixen noticies de revoltes de ximpanzés engabiats que, segons els especialistes,
no poden ser reintegrats al que hauria estat el seu hàbitat perquè les
condicions de la seva vida entre els homes els ha privat de l’aprenentatge
necessari i els ha mutilat física i psíquicament.
N’Eva
i N’Adam, Cheeta i King morts per la màquina de la dominació... Felipa, Montse
i els dos de l’Orotava engolits de nou per les gàbies... dominats i domesticats,
com nosaltres...
Mentre
acotes el cap i et deixes posar el collar, la corretja i el morrió et permeten
viure, et donen un tracte “humanitari” i, més o menys, satisfan les teves
“necessitats”. Si trenques els barrots, si no acotes el cap, si no acceptes
corretges, morrions o collars... o et “sarifiquen” a trets o amb la “eutanàsia”
o et mantenen pres mitjançant la química...
PER UN MON LLIURE I SALVATGE!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada