En menys d’un més
tres nadons morts o greument lesionats per els seus pares a l’Estat Espanyol.
Ossos trencats (els ossos dels nadons són més flexibles i difícils de trencar),
lesions internes... cremades... avui a les noticies parlaven de dues nenes a Galicia,
de 4 i 9 anys.
A Catalunya l’any
2009 (les estadístiques més recents agrupen el menors d’un any amb nens de fins
3 anys) van haver 334 notificacions de maltractaments en nens de menys d’un
any, a la major part dels països on s’ha estudiat seriosament el tema s’ha vist
que es detecten menys d’un 20% dels cassos. Des de 2009, amb la crisi ha anat
pujant el nombre de cassos de maltractament, algunes entitats parlen d’un
increment proper al 20% o més, podem dir doncs que superen (segurament de molt
llarg) els 2.000 l’any... més de 5 cada dia!!.
Tots els
empresaris dedicats a la cria de bestiar, tots els ramaders, (inclosos els que
ens crien a nosaltres els humans) saben que les condicions a les que ens
sotmeten son estressants, alienadores, que ens emmalalteixen i que ens arrasen
mental i físicament.
Els animals
engabiats presenten un munt de “patologies”, es deprimeixen, s’aprimen (beuen
molta aigua), agafen conductes maniàtiques de moviment... s’autolesionen,
s’agredeixen, practiquen el canibalisme... i maten les seves cries.
Els empresaris
criadors també saben que totes aquestes conductes es mitiguen amb espai, amb un
substrat “amigable” (terra, palla...), amb destetaments no tan precoces, amb
grups ajustats a les característiques dels animals (solitaris, de grups petits,
de grups més grans...), amb un ambient semblant al “natural”... i, si
comercialment és viable, si hi ha guanys, se’ls facilita alguna cosa semblant
(encara que llunyana) a ser lliures, que és on estarien realment sans.
Els avicultors
saben que a partir d’un espai mínim hi ha baixes per agressions i morts
sobtades.
Els avicultors
saben que administrant neurolèptics o tranquil·litzants a les gallines
disminueix l’impacte del canibalisme.
Els porcicultors
saben que si desteten els garrins més tard i que si els faciliten palla
disminueix l’agressivitat, el canibalisme i la caulofàgia.
Saben també que
els neurolèptics disminueixen 5 vegades la mortalitat dels porcs quan son
transportats en camions vers l’escorxador...
Que la conducta
de devorar la cua dels porcs companys de presidi disminueix amb tractament
químic.
I que la
resistència a l’estrès tèrmic dels porcs i gallines és major quan han estat
tractats amb neurolèptics o tranquil·litzants...
Però tot és un
càlcul de beneficis segons el tipus de criança. Si hi ha un augment de la
producció que compensa les “baixes” es pot tirar endavant amb beneficis.
Els que ens crien
a nosaltres i ens utilitzen abans de portar-nos a “l’escorxador”, també saben
totes aquestes coses... per això procuren donar-nos unes condicions (sempre que
es mantingui la rendibilitat) “sanes” i “agradables”. I si no, tenen a la seva
disposició un arsenal més complet encara que els dels empresaris “zootècnics”:
antidepressius, ansiolítics, sedants, pastilles per dormir i per despertar-se,
medicaments per la hiperactivitat... hormones per les menopàusiques, terapeutes
diversos... i en darrer terme la coerció pura i simple, la BRIMO, la presó, el
manicomi...
A l’Estat
Espanyol es van consumir 56,7 dosi diàries d’ansiolítics i hipnòtics per cada
mil habitants (humans), l’any 2011, un 46% més que el 2000, el consum va
augmentar més que a Portugal o Itàlia. Contat únicament el consum de lorazepam
i alprazolam ja van ser 36 dosis. Malgrat tot en termes absoluts a Portugal el
consum total és superior, en canvi a França, Itàlia, Noruega i Dinamarca són
menors.
Animals tots!, els
humans i els altres!...
Aquest més
calorós de juliol, un nombre important dels humans engabiats han desenvolupat
conductes infanticides, d’un canibalisme social, social perquè va aparellat amb
al patriarcat, la família nuclear i la parella binària, i perquè va lligat amb
la idea de la possessió dels fills com propietat i amb la seva transformació en
objectes de consum i de prestigi social... canibalisme que ha acabat amb la
vida de, al menys un nadó amb dies de vida i de dues nenes (igual que les
gallines engabiades que piquen els ous, o les truges allotjades sobre ciment
que devoren els garrins...) i que ha causat greus lesions a un altra.
Adults humans han
fet la vida impossible a 5 cries humanes. Be, impossible de moment solament a tres,
les de Barcelona i Galicia, els altres dos lluiten per sobreviure, el de
Madrid, reciclat en vida d’un contenidor soterrat de residus, i el de Zaragoza
intentant superar les fractures i lesions...
Pares i mares
engabiats que maten les seves cries, malalts per
dominats, malalts per l’ànsia de dominar... malalts de dominació!, malalts de
patriarcat!... però finalment dominadors!, finalment enemics de la vida
lliure!, enemics de la vida!.
Aquest humans
infanticides son tan cabrons com la gallina caníbal que pica fins la mort als
pollets... a les gallines que piquen els polls fins matar-los se les enviava
directament a l’olla. Però encara més cabró és el sistema de dominació i
domesticació que els fa aflorar, la megamàquina de la dissort que tritura als
humans, als animals i a la terra... PER UN MON LLIURE I SALVATGE.
Pots mirar també:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada