barbie, la muñeca diabólica... Compra-la!!

Ja estem instal·lats a la “vorágine” de joguines del nadal, en el consum que ens autoconsumeix fins que ens exprimeix i ens deixen com una closca buida.

Com es va veient des de fa uns anys (JOGUINA ELECTRÒNICA) les joguines amb piles, amb xips, que parlen, canten, posen música, tenen llums, fan sorolls, son programables... van ocupant nous espais, ja van dirigides a tothom, des de els nadons de menys d’un any fins els galifardeus que ja han acabat la primària, alguns fa molts anys. No és ni bo ni dolent, és un senyal de per on van les coses, valorar-les és una tasca de cadascú, sigui emissor, receptor de regals o refractari. 

 

Hi ha però una novetat respecte a d’altres anys, és la eclosió de les joguines que, a més de totes les funcions electròniques, estan connectades a la xarxa. De fet no és res significativament diferent al procés de connexió generalitzat que estem vivint, ja s’anomeni Smart City, Internet de les Coses, Xarxes Socials... etc, i, com totes aquestes paraules encunyades per el sistema estatal/corporatiu (que tenen significats generalment equivalents), l’objectiu és ben clar, l’aprofundiment de la domesticació i de la dominació sobre el mon i les persones (que formen part del mon), l’extensió de la opressió i la explotació.

Pistoles connectades a videojocs com shooter, helicòpters que es controlen amb el telèfon, ninotets de plàstic que controlen videojocs, jocs de cartes amb “realitat augmentada” (o sia realitat amb publicitat), ossets i nines que parlen, i finalment tablets i smartphones adaptats o iguals que els “adults”.

Totes aquestes joguines ja fa alguns anys que corren per el mon, el que ha donat la campanada aquest any és la Barbie “intel·ligent” la nina que parla amb la usuària o usuari.

Barbi és un invent de la multinacional Mattel, Inc. que sobreviu als canvis des de 1959 i que ja en el seu primer any de producció va vendre 350.000 nines. Al llarg d’aquests 56 anys s’estima que s’han venut més de 1.000 milions de nines Barbie, la Barbie ha marcat estereotips físics i de conducta de moltes generacions de nenes.

Doncs be el monstruet ha evolucionat, ja el 2010 van llençar, amb poc èxit, una nina que gravava vídeo i so que podien ser descarregats a l’ordinador, no va tenir massa èxit, ara ataquen amb “Hello Barbie” una nina amb un micro connectat per WIFI a internet, que mitjançant un programa de reconeixement de veu i d’intel·ligència artificial (Toy Talk) pot mantenir una “conversació” amb la persona usuària, la informació s’emmagatzema per poder personalitzar “converses” posteriors (i amb finalitats de màrqueting). De fet aquesta nina no és mes que la evolució de coses com Siri, Cortana i d’altres “assistents” dels smatphones.

Hi han més joguines que parlen amb els nens (i enregistren les conversacions), la nina Cayla (amb tecnologia Google), els dinosaures de Cognitoys connectats al superordinador Watson... a part d’objectes repusius com FILIP del que parlàvem fa uns dies (FILIP) o diversos tipus d’artefactes mòbils com per exemple el DigiGO de Vtech que pot enviar missatges de text, dibuixos i fotos.

Vtech és tot un exemple d’empresa tecnojugetera (VTECH ), per una part te una catàleg amplíssim, que va des de  sonalls electrònics (Tino el Pinguino) fins una mena de tablets mig estúpides per nois (model blau) i noies (model rosa) de 3 a 8 anys, també tenen el smart pelutx “osito Nino” blau i “osita Nina” rosa... Vtech va patir recentment un atac i els van robar les dades de 5.200.000 usuaris, pares, nens i nenes... no és ja quin us donaran les empreses a totes les dades recollides (quin màrqueting utilitzaran, a qui les vendran...), sinó la pura i simple seguretat d’aquestes...

No es tracta de tornar a les joguines de fusta, sinó de tornar al joc lliure, i aquestes joguines, no sols les digitals, sinó també moltes d’altres més “analògiques”, l’únic que fan és d’intermediaris. Joc mediatitzat, aprenentatge de la submissió, submissió a la tecnologia, als rols de gènere, al consumisme...

PER UN JOC LLIURE I SALVATGE!!