La funesta mania de la geolocalització

Aquest dies s’ha fet públic un “experiment” realitzat per un grup de treball del Supercomputing Center de Barcelona (SCB) que va analitzar els moviments dels telèfons mòbils dels 100.000 assistents al Sonar mitjançant el rastreig de les adreces MAC (que és una adreça MAC )dels seus aparells si tenien la wi-fi activada (http://www.bsc.es/viz/whatyoudid/press/presspack_whatyoudid.pdf ).

La màquina que va devorar a Xu Lizhi. El monstre que ens proveeix d’electrònica.

Un cargol va caure a terra

Un cargol va caure a terra

en la seva nit d’hores extres

Va caure vertical i tentinejant

però na va atreure l’atenció de ningú

igual que aquella darrera vegada

en una nit com aquesta,

en que algú es va llençar al vuit.

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Xu Lizhi va ser en una xerrada sobre smartphones del Col·lectiu les Hienes a l’Entrebanc, van recitar el seu poema “habitació llogada” i van causar un impacte inesperat, tots esprem números i dades tècniques, els sentiments semblen quedar fora del tema.

A rel de la publicació recent de traduccions als castellà d’algunes poesies de Xu Lizhi, m’he animat a traduir alguna cosa al català... podeu baixar-vos un recull a l’adreça tragué una luna de hierro , una altra traducció està disponible a obituario de un cacahuete

EL GOS MESELL

Quan es parla la possible realitat futura d’una societat anàrquica (sense dominació, sense estat, sense autoritat...), o, rebaixant, fins i tot en una mon amb jerarquies i autoritats atenuades no arribant a l’anarquia, sovint s’utilitza com argument en contra la naturalesa humana... som com som (o com ens pinten ells) i no hi ha res a fer, no hi ha res a fer?... existeix una “naturalesa humana”?.

Rares vegades es considera els efectes de mil·lennis de domesticitat i de dominació, des de una posició que també és especista, es considera que els humans no han estat domesticats, que sols son domesticadors...