17 de jul. 2016

ELS “NOUS AIRES” A LA VIDEOVIGILANCIA A LA CIUTAT DE BARCELONA.


A Barcelona s’han publicat, les darreres setmanes, tres contractacions publiques relacionades amb la seguretat. Una per el manteniment de les càmeres de “seguretat pública” i de la “Sala Conjunta de Comandament” (22/4/2016, 205.285 euros) link als plecs , l’altra (22/3/2016 206.569 euros) per el manteniment del Centre de Control i els 534 GPS dels vehicles de la Guardia Urbana i els Bombers i la tercera per la seguretat (Privada) de la “Sala Conjunta de Comanament” (6/2/2016, 377.458 euros) …


LES CÀMERES DE SEGURETAT PÚBLICA A BARCELONA.

A Barcelona hi han (segons l’ajuntament) 28 càmeres de videovigilància, aquestes càmeres son les que “vigilen” possibles problemes de seguretat pública, les primeres van ser les de la Plaça del Tripi (George Orwell) i les d’Escudellers/Rambla.

Les primeres càmeres es van instal·lar, el 2001, amb l’argument de la delinqüència s’arrossegava el concepte de seguretat derivat de les Olimpíades del 1992. La segona onada de càmeres es va justificar per protegir els turistes, eren les càmeres de Montcada/Princesa i les de la zona de Jaume I... El 2008 es va intentar de nou amb l’argument del terrorisme, però no van ser autoritzades... Les que es van autoritzar el 2009 (9 a Ciutat Vella i 7 a les Rambles) van ser aprovades amb l’argumentació, en aquell moment “de moda”, de l’incivisme... Des de llavors s’han instal·lat 8 càmeres més, 2 d’elles a Trinitat Vella i 4 als voltants del Parc de Bombers de Montjuic.  És de suposar que hores d’ara la justificació del terrorisme, gihadisme mediant, permetrà la instal·lació de càmeres sensemasses entrebancs de la Comissió que “garanteix” els drets a la intimitat, etc...

A més d’aquestes 28 càmeres l’ajuntament disposa de les 27 de control del transit i indirectament les més de 4.000 de TMB, les (més o menys), 300 càmeres de control perimetral d’edificis municipals, o les dels aparcaments municipals (uns 50...), els mercats municipals, instal·lacions (sobretot esportives9 concessionades i les càmeres d’altres institucions.

QUE ÉS LA SALA CONJUNTA DE COMANDAMENT.

Aquesta “Sala”, ubicada al Carrer Lleida 28 és la perla del sistema de control social de Barcelona i la fantasia panòptica de policies, regidors de seguretat i consellers d’interior, en el seu moment, el 2005, l’acondicionament de l’espai ja va costar un 2,5 milions.

Aquesta “sala” unifica l’activitat de les dues policies “locals” la Guardia Urbana i els Mossos d’Esquadra (segur que la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia també tenen entrada, però no sabem com) i, el que és més significatiu, els Bombers i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM)...

El SEM ha estat acusat algunes vegades de connivència amb els antidisturbis dels Mossos (per exemple la darrera vaga general), connivència que no ha estat demostrada, però la intimitat i companyonia que genera la “sala” fa pensar que les acusacions de “conspiranoia” potser estiguin equivocades i, realment,  la comunicació entre organitzacions (el SEM i els Mossos) sigui més fluida del que es suposa.

A la “Sala” treballen unes 300 persones entre Mossos, Guardia Urbana, Bombers i SEM en tres torns. Allà és on s’integren el sistema informàtic de la Guardia Urbana (el Midelium) amb el dels Mossos (el Fènix) mitjançant “passarel·les” informàtiques.

En el plec de condicions el “videowall” te un paper preponderant, malgrat que, no està del tot quantificada, però es considera el seu manteniment com a crític. El videowall, més enllà de la seva utilitat pràctica, te un valor simbolic del control panòptic de la ciutat, per una part intimida al ciutadà (ens estan veient) i per l’altre és el tòtem que unifica els esbirros del poder.

El videowall no és sols la part visible del control, sinó un dels instruments de control necessaris per el poder (video de la sala), la Sala de Control disposa del programari necessari per exprimir al màxim les dades rebudes (funcionament de la sala ) i caldrà esperar a veure fins on por arribar.

A més d’aquesta Sala predominantment policial hi ha també un Centre de Control del Metro semblant, també amb tres videowall impressionants i més de 300 monitors convencionals ja que el nombre de càmeres és molt més gran i un de més petit per el control dels autobusos, el Centre de Regulació i Operacions, Centre de Control del Metro.



L’ESPAI DE CONTROL I L’ESPAI POLITIC.

La videovigilància no és un tema sense importància, si prenem el cost econòmic com un indicador veiem com els 789.000€ dels tres concurs hem se sumar el manteniment de les 27 de transit i les aproximadament 300 perimetrals, mirant altres concursos de manteniment massiu de càmeres podem dir que el cost mitja de manteniment passa dels 2.500 euros per unitat, això fa un cost total estimat de més de 800.000€ això un total de més de 1.500.000€, si afegim les més de 6.000 càmeres de TMB i dels aparcaments municipals ens enfilem molt per damunt dels 15.000.000... (o més!!)

La història del videocontrol gira al voltant d’un model de ciutat que ve del model olímpic de 1992. És l’anhel tecnoburocràtic de control total, dissimulat darrera de diferents excuses que es van variant al llarg del temps, així els carteristes “olímpics”, les conseqüències de la heroïna, l’emergència del turisme com principal font d’ingressos locals, l’activitat d’ETA, l’incivisme (escusa de llarg recorregut) i, suposem, que a partir d’ara, un bon argument tornarà a ser el terrorisme, en aquest cas el gihadisme.

Es un fet, que encara que no sigui estrany, s’ha de remarcar, que la expansió de la videovigilància es va produir sota el govern local del Partit Socialista... però no ell sol, sinó en coalició amb ICV, partit que va ser en aquells moments un soci complaent, lleial i... fins i tot submís.

No és doncs d’estranyar que l’ajuntament actual, del que forma part d’una manera significativa el soci ICV, que va participar en la implantació de la videovigilància a partir del 2000 (ara dins del conglomerat amorf de Barcelona en Comú), mantingui tot el que proposen els tres concursos sobre l’aparellam tecnològic igual que està passant a Badalona ( Badalona control social.).

El control generalitzat no els és aliè, fins i tot s’hi poden trobar molt còmodes!!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada