Olimpíades de RIO, repressió, exclusió i destrucció de la terra.

Ja estan en marxa el jocs Olímpics, les corporacions esportives esmolen les urpes, les industries farmacèutiques (del dòping) preparen els estocs, els operadors turístics fan ofertes, els policies de tot el mon preparen porres, manilles i calabossos... i els països, poden participar en la tómbola olímpica allunyada del joc físic i de la competició entre similars, fent onejar banderes i ressuscitat orgulls patris.

Un cop feta la inauguració totes les protestes semblen haver callat, la vigorosa mobilització dels dies immediatament anteriors ha quedat muda? S’ha establert una mena de “pau olímpica” com, diuen que passava, en els vells d’Olímpia?... es la treva olímpica?... no, és sols la necessitat de preservar l’espectacle, la guerra continua amb el mateix acarnissament allà on ni ‘h havia, al Proper Orient, al Centre de l’Àfrica, a l’Àsia... i de silenciar tot conflicte s’encarreguen el COI, els organismes de seguretat i els mitjans de comunicació.

Dins del mateix Brasil, continua la gresca interna de la corruptocracia partidista sembla haver-se aturat la lluita al carrer, malgrat que ara, superat, en part, el parasitisme dilmista, seria possible una acció més espontània, per exemple les accions d’apagar la torxa del foc olímpic (  http://acracia.org/tag/movimiento-anarquista/ https://noticiasanarquistas.noblogs.org/post/2016/07/15/apagar-a-tocha/).

En aquest aspecte els dos projectes suposadament antagònics, el dels bandolers neoliberals de l’actual govern i la socialdemocràcia cleptòmana del PT lul·lista, semblen haver signat una treva al carrer (no al parlament ni als tribunals). Val a dir que les Olimpíades de Rio van ser un projecte del Partit dels Treballadors, encara que ara en treguin fruit, relatiu, els conservadors.

La violència estatal.

Durant tot el procés de desnonaments, desallotjaments i trasllats forçosos per construir les instal·lacions olímpiques governava Dilma Roussef. Les xifres més conservadores (favorables als governants) parlen de unes 75.000 persones, d’altres fonts parlen de més de 65.000 famílies (cosa que donaria més de 200.000 desplaçats), les protestes contra tot aquest maltracta i menyspreu van ser brutalment reprimides i ignorades per els masmerda locals i internacionals.

L’exercit i la policia han adquirit per aquestes “celebracions” molt material (potser algun fabricat a l’Estat Espanyol), 18.000 bales de goma, 4.500 granades de percussió, 4.500 pots de gasos lacrimògens, 1.000 esprais  de gas...

Els plans de militarització de la societat brasilera es desenvolupen des de fa anys, abans de la Copa del Mon de futbol, però amb l’olimpisme ha arribat a extrems notables i el procés de “pacificació” de les faveles les ha amarat de sang... no hi ha masses dades, però el primer semestre de 2015 la Policia Militar va assassinar a més de 400 persones a Rio (un augment del 20% respecte l’any anterior). A la presencia aclaparadora de policies i militars quotidiana s’afegeixen 20.000 militars extres a RIO durant els jocs i 18.000 més a les ciutats que son seu d’alguna disciplina.

L’antiterrorisme, aquesta recepta tan útil dins la moderna panòplia de la repressió i el control social, ha farcit de motius al dispositiu organitzat, fins i tot amb la detenció d’una fantasmagòrica cèl·lula jigadista  carioca, sense armes, sense explosius...

La llei antiterrorista va ser aprovada  a proposta del PT parteix de les protestes contra la Copa del Mon de 2014. Com totes les lleis d’aquesta mena redueix les garanties del detinguts, però sobretot facilita la intercepció de les comunicacions.

Des de mitjans de 2013 el paper d’intermediari del PT desapareix, ja no creu ningú en les seves trampes... i apareixen moviments molt vigorosos, al voltant dels increments de costos del transport o de les retallades en sanitat i en educació. Especialment interessant és la versió autòctona del Black Blok, especialment a Rio. Tot el moviment iniciat a partir de 2013, i que ha tingut una continuïtat, ha generat nombrosos detinguts presos i condemnat, una vintena d’ells “esperen” condemna.

El primers dels condemnats Rafael Braga Vieira un jove negre i sense-sostre, acusat de preparar molotov amb botelles de plàstic (?!). Un jove, negre i pobre, el mateix perfil que les desenes de morts per la policia a les neteges de les faveles, o del “hostes” de les presons, el seu alliberament (i el dels altres presos) és una de les reivindicacions permanents durant les protestes antiolímpiques http://www.glad-madrid.org/la-democradura-muestra-su-rostro/.

Tot aquest dispositiu a vingut per quedar-se, passaran els jocs, però els polis es quedaran.

Lluites autònomes contra RIO 2016.

Les darreres setmanes hi ha agut nombroses ocupacions de hisendes latifundistes per milers de famílies del MST i protestes al carrer parasitades per els paridaris de Dilma Roussef, ara fa uns dies, el divendres 12 d’agost el “Movemento Libertário AntiAusteridades” i la “Rede de Informaçoes Anarquistas” (RIA) convocaven una acte d’oposició antiolímpica (https://noticiasanarquistas.noblogs.org/post/2016/08/01/rio-de-janeiro-rj-chamada-desabertura-oficial-das-olimpiadas-da-exclusao-rio-2016/ )  an estat detinguts desenes de joves (més de 30) la major part estudiants de secundaria.

Però hi ha dues mobilitzacions que tenen quelcom especial, la dels pescadors de la badia de Guanabara i la oposició al camp de golf de Marapendi..

A la premsa, al menys la europea, sembla que al Brasil sols hi havia dos problemes, i els dos afectaven als atletes: el zika (una malaltia de pobres), com si no hi haguessin més de 200 milions de persones vivint allà (i moltes més als països propers), totes possibles afectades i moltes vulnerables. L’altra és l’estat ambiental de la badia de Guanabara, on s’han de fer les proves de vela.

La badia de Guanabara ha estat sotmesa a una contaminació salvatge per part de la industria petroliera (un dels motors de la corrupció) i per l’abocament d’aigües residuals de les ciutats i poblacions de les rodalies, o directament residus sòlids que troben en el mar un abocador inesgotable. De res han servit les protestes dels pescadors (fa uns anys 20.000) per la desaparició del seu medi de vida, o dels ecologistes per la pèrdua de diversitat, la desaparició dels dofins o dels crancs als manglars.

Tota la preocupació de la premsa, els organitzadors i dels participants  està en la possibilitat de que un esportista superalimentat, morenet i musculat caigui a les aigües tòxiques infestades de virus i bacteris i agafi una intoxicació o una hepatitis... sembla una burla als milers de persones que viuen als voltants de la badia!!.

L’estat brasiler va prometre que en arribar els jocs estaria netejada un 80% de la badia, però la realitat és que ni tan sols la zona destinada als regatistes, propera a la boca de la badia i la menys contaminada, està en condicions. Malgrat que en programes de descontaminació i de depuració dels efluents s’han gastat milers de milions que han anat a parar directament a les butxaques de contractistes, intermediaris i polítics.

Els pescadors han fet tota mena d’accions, sense massa ressò al menys fora de Brasil, però han estat el suficientment autònoms per poder tirar endavant sense la confusió del “cop d’estat”.

El cas del camp de golf olímpic de Marapendi és una mica diferent. El golf a tornat a l’olimpisme desprès de més de 100 anys d’absència, el darrer cop que el golf va ser olímpic va ser l’any 1904 (  http://bloglemu.blogspot.com.es/2015/01/el-campo-de-golf-de-rio-2016-una.html ).

Durant aquests 112 anys d’absència les organitzacions “golfistes” no han mostrat cap desig de ser incloses de nou. Però ara, en un moment en que el golf, una activitat consumidora d’espai i aigua, va adquirint un caràcter d’esport de masses (rics o casi rics del mon s’esforcen en ser jugadors de golf), necessita una empenta per vulgaritzar-se , i una part d’aquesta empenta pot ser l’olimpisme.

El COI va exigir a Brasil unes instal·lacions de golf noves amb 18 forats, no valia adaptar algun dels 2 camps de golf existents a Rio i els organitzadors de RIO 2016 no van trobar un lloc millor (més econòmic) que la zona natural protegida de Marapendi.

El camp, que ja és anomenat “el camp de golf més car de la història”, a costat uns 23 milions de dòlars, aquest import ha estat cobert per operadors privats... amb l’autorització de construir 23 torres d’apartaments de luxe de 22 pisos... amb tot l’impacte, i tots els beneficis, que això suposa. S’ha permès que el 3,5% dels 970.000 metres quadrats del golf siguin zona protegida, i a més l’estat de Rio ha “regalat” 58.000 metres de sòl públic als promotors.

La zona protegida de Marapendi es troba a la Barra Tijuca, i és un conjunt de llacunes salobres i de manglars, a la zona es troben diverses espècies de rèptils, papallones i ocells en perill, és una zona molt amenaçada per les extraccions de sorra, per la contaminació de les aigües i la pressió humana que el veïnatge de les 23 torres aportarà.

El camp es va inaugurar el novembre i durant algunes setmanes va haver una acampada ocupant-lo fins que va ser desallotjada.

Vindran més olimpíades, més copes del mon, més esdeveniments multitudinaris del “major espectacle consumista del mon”.

I de nou ens tocarà el mateix, callar o oposar-nos, si decidim oposar-nos potser no cal partir de zero, totes les celebracions olímpiques, futbolístiques...etc han tingut oposició (més o menys).

Però és cert que aquestes oposicions no han estat massa reeixides, potser cal recopilar activitats i accions i veure quines han estat més eficients, quines han tingut un cost més baix i treure conclusions per no repetir històries.