Ja ha acabat la “patochada” olímpica (ja se que no existeix aquesta paraula en català, però és molt gràfica).

mascarada olimpica

RIO 2016 exclusió i repressió

Ja marxen els atletes, els que tenen medalles a recollir els fruits, els qui no, es foten, i tornen igualment. Els dirigents federatius, preparadors, polítics i els seus seguicis potser es quedaran unes setmanes fruint del turisme a preu de saldo... I els del COI, ha seguir amb els seus xanxullos, corrupteles i robatoris.

Els brasilers poden anar curant-se les ferides (els qui han sofert les porres i armes de foc de la poli, de fet les desenes de morts olímpics de Tlatelolco no van tenir cura) i anar preparant la butxaca, durant anys estaran pagant la festa, directament (les inversions públiques) i indirectament les de la “iniciativa privada de finançament dels jocs”, de fet encara estan pagant (i la cosa durarà) els costos del Mundial de futbol del 2014.

Ara ja l’horitzó del negoci està a Tokio, els paralímpics no deixen de ser un negoci de segona... per minoristes vaja!.

Els balanços econòmics de les diferents olimpíades són molt sospitosos, només es reconeixen pèrdues a Montreal, amb el seu record de 1.600 milions de dòlars (1976), Atlanta (1996) i Atenes (2004). Generalment es suposa que entre els “inputs” econòmics està l’augment del turisme, el posicionament de la ciutat, la atracció d’inversions... que s’estimen d’una manera generalment arbitrària, però sempre a favor.

Per exemple a Barcelona 92, es considera que les olimpíades van ser el llançament del turisme (caldria pensar ben pensat si l’increment del turisme és desitjable), cosa que no és certa, de fet l’afluència de turistes no va repuntar brutalment fins el 98, amb la proliferació dels vols low-cost i la terminal de creuers.

Les xifres d’organització dels jocs esgarrifen, els màxims (comptabilitzats) correspondrien a Beijing i els jocs d’hivern de Sotxi, 40.000 i 50.000 dòlars respectivament... en el cas de Rio s’enfilen als 20.000 milions, el projecte de Madrid es xifrava en “només” 10.337 milions (no cal fer massa cas de les xifres inicials, de fet Londres, per exemple, va triplicar el pressupost inicial).

El “model econòmic” dels jocs (que com tot model econòmic és un model de saqueig) ha anat canviant al llarg del temps, fins Montreal (el primer gran fracàs) els costos eren assumits per els estats (els pagaven els de sempre), però les noves exigències espectaculars, econòmiques i socials van incrementar els costos... A partir de Montreal la cosa canvia i intervenen nous actors financers (que evidentment volen els seus corresponents beneficis)... els beneficis (al marge dels beneficis de la “marca” olímpica) es situen en grans operacions d’especulació immobiliària cobertes, subvencionades, recolzades.... per fons públics, amb la corresponent “gentrificació” (horrible paraula, perquè no aburgesament?)... de fet “l’impacte econòmic induït” ve a duplicar, segons els economistes, la inversió olímpica pròpiament dita.

La infraestructura olímpica del COI i dels Comitès Organitzadors actualment es paguen a través dels drets d’emissió, amenaçats per la xarxa, i que suposen un doll de calers (a Rio casi 1.000 milions de dòlars, per exemple la NBC va pagar 3.500 milions per els drets exclusius de tots els jocs del 2.000 al 2012), que es complementen amb tota mena de tripijocs, des de suborns de ciutats candidates o de països, fins la “revenda” d’entrades...

El COI és una agrupació mafiosa de ricatxos i aristòcrates que s’alien en cada edició amb els ricatxos de les ciutats seu, per saquejar-les, és una transferència de diners dels pobres vers els rics... una mena d’ONG.

De fet, que els organitzadors dels jocs siguin uns manguis no és cosa nova... ja 300 anys A.C. alguns “guanyadors” havien subornat als competidors, per no parlar de les de l’any 67 D.C., en que Neró va fer totes les trampes possibles, de fet aquells jocs van ser esborrats dels anals.

Es detecta però un cert canvi, com que el negoci ja no és tal, Oslo, Estocolm, Cracòvia, Muncih i Davos han renunciat als jocs d’hivern de 2022, desprès de consultar (més o menys) als habitants de les ciutats, i de forts moviments d’oposició, finalment es faran a Beijing. Per els Jocs de 2024 s’han retirat Boston i Hamburg.

Ara els tocarà rebre als japonesos, que encara no han resolt l’allotjament i re-assentament dels afectats de Fukushima... a lo millor els donen un pis a la Vila Olímpica!!... per cert sembla que Tokio va subornar als senyors del COI, suposem que l’hereu del facha Samaranch deu haver sucat també.