La Generalitat prepara un fitxer de “pobres”.

Des de principis de 2015 el departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya (actualmentDepartament de Treball, Afers Socials i Famílies) està treballant en el projecte HÈRCULES. HÈRCULES ha de ser l’instrument que permeti tenir historia social única, una cosa semblant a l’historial mèdic, que també està centralitzat i informatitzat i que és el que s’ha intentat privatitzar darrerament a través de VISC+ (http://negreverd.blogspot.com.es/2015/05/dades-sanitaries-trafic-i-dominacio.html), que finalment sols estarà disponible per a “Centres d’Investigació Públics”, com si actualment aquests centres no estiguessin, actualment, infiltrats i controlats per les empreses sanitàries.

Historia de la policia i les xarxes de control social (Mossos, Polis i Guàrdies Civils).

El capitalisme és sens dubte una de les estructures socials mes adaptables i resilients, han hagut sistemes socials amb una durada més llarga, però cap com el capitalisme ha sofert canvis ambientals i estructurals tan forts i tan ràpids.

Des de l’inici de la revolució industrial els canvis s’han succeït vertiginosament, però malgrat tot, hi ha un fil que uneix als xamans prehistòrics amb els moderns gestors de corporacions i estats, és el fil de la dominació, dominació sobre els homes, la natura i els recursos.

Els aparells policials neixen i es desenvolupen en estreta relació amb les xarxes de comunicació, de proveïment, de subministraments i auxiliars (residus, sanejament ...)... xarxes de poder. No es que s’alimentin la una a l’altra (com és possible que en algun moment històric hagi passat), sinó en funció de les progressives necessitats dels sistema de dominació d’estats i corporacions.. o millor dit d’estats/corporacions.

La “societat en xarxa” s’ha mostrat com un dels instruments de dominació més eficients, és en realitat la base de la megamàquina de la dissort que és el sistema tecnològic/ industrial/ corporatiu/ capitalista.

La història dels dominadors. El cas de l'any Josep Maria Planes

Des de els sectors dominants de la societat catalana s’ha endegat, des de fa un temps, un relat relativament nou sobre el període 36/39, es tracta de repartir papers de bons, de dolents i d’indiferents, el paper de dolent indiscutible és per la FAI, el d’indiferent per el PSUC  (de moment, pot passar també a dolent en breu, segons necessitats del discurs de la dreta catalana i resultats de les eleccions) i el dels bons esplendorosos per ERC i EC (i minoritàriament la Lliga i Solidaritat catalana), assenyats, humanitaris... amb les mans netes vaja!..

Cadascú explica la història de la manera que més convé als seus interessos, realment això de la història com a veritat científica és absolutament fals, tots els qui ens posicionem en ella prenem partit (fins i tot no prendre partit és de fet estar en un com diria l’actual president de l’estat), és “normal”. El que volem combatre i/o criticar és quan una visió determinada es vol convertir en “oficial” i, aprofitant medis tan poc “científic” com la premsa, les revistes i els ajuts públics institucionals pretenent ocupar una posició dominant.

Així està passant per exemple amb la celebració de l’any Josep Maria Planes, periodista manresà, mort les primeres setmanes de l’estiu del 1936 a mans d’una “patrulla de la FAI”. 

ADN de merda... merda d’ADN!!!

El ràpid progrés de la anàlisi d’identificació d’ADN, cada cop més senzill, més ràpid, amb mostres més petites i, sobretot, menys costós fa que el seu us s’estengui fins les aplicacions menys esperades.

Així, a més del clàssic de les proves de paternitat dels nens ja nascuts, ara s’anuncia per el mòdic preu de 240€ (390 si es vol en 24 hores) proves de paternitat prenatal prenent mostres de les vellositats del còrion per biòpsia o per anàlisi del líquid amniòtic per punció... sembla que conèixer la paternitat els “compensa” el risc de la biòpsia o de la punció (risc per la mare i per el fetus).

Els banc de dades genètiques s’estenen als llocs més insospitats, a institucions sanitàries, universitats... així al voltant dels processos vinculats a la recerca de les víctimes de la guerra (memòria històrica) s’estan formant diversos bancs, per exemple la Universitat de Barcelona pretén emmagatzemar les dades genètiques de les 4.700 famílies afectades per les desaparicions amb el suport de la Generalitat, la Junta d’Andalusia n’està formant un altra...

Quan es cremaven esglésies i convents.

MORIN ELS CAPS PELATS!!!

Acaba ja l’estiu, temps de calor i, actualment, de somnolència i lleure, sols ens movem (alguns, d’altres es mantenen actius...) per organitzar festetes diverses als barris i pobles, que, certament, és una cosa que està força be, com es sol dir “la festa i la joia son revolucionàries” i permeten omplir el calaix cara a la tardor, però ha estat sempre així?.

De fet històricament l’estiu va ser un temps d’insurreccions, bullangues i.... de CREMA D’ESGLESIES I CONVENT!!.