No és massa difícil obtenir entrades per la expo de la Smart City
(per el Congres no, que és molt car i ningú les regala), de fet per entre els
estands abunden els estudiants de secundària i aquest any fins i tot alguns de
primària (participants en una mena d’esplai tecnològic anomenat Curtcircuit).
No passa el Mateix amb el Mobile World Congress que és caríssim i està blindat
de segurates i polis.
Aquest any el més abundant semblen ser els estands de països (Xina,
EUA, Espanya, India, Israel...) i ciutats (Nova York, Seul, Berlín, Tel
Aviv....), la majoria de delegacions de ciutats i països alberguen dins seu una
munior de petites i mitjanes empreses. Naturalment també hi ha els enormes
estands dels gegants del tecnonegoci: Bosch, Cisco, Microsoft, Huawei, Celnex, Amazon, Audi,
Airbnb, Google, IBM o Siemens i molts d’altres, disposats tots ells a no perdre
ni una engruna del pastis.
1.-La smart city ensucrada: tot una sèrie d’invents poca soltes però molt
“cuquis” que ha sigut el que més a publicitat la premsa, el
fantotxe-robot-policia informador de Qatar, la cabina telefònica que fa selfies
(de l’inefable telefònica espanyola)... les associacions de voluntaris que es
mobilitzen amb una app, els nens del Club de Robótica Cortocircuito de
l’Hospitalet corrent alegrement per tot arreu, els diferents mecanismes de
“participació ciutadana” per internet, les màquines de “vending” que
t’ofereixen els seus productes segons sexe, edat o hora del dia (?)... Tots
això ens donen una imatge “amable”, nyonya i edulcorada del Congres, una imatge
volguda per els seus organitzadors.
2.-El smart capitalisme aposta amb força per el vehicle privat, ja poden
els ecologistes i els “visionaris” d’una mobilitat “sostenible” anar tocant el
flabiol, la cosa ja està decidida, un transport públic eficient (barato) i
sobretot un transport privat (cotxe) molt smart. La gestió de l’aparcament
privat, el control informàtic de trànsit evidentment privat (models, programes
de gestió, sensorització per la obtenció de dades..), gestió smart de
l’aparcament (de vehicles privats), vehicles elèctrics (privats) i estacions de
càrrega (per vehicles privats)... i el més brillant de la smart mobilitat... el
vehicle autònom sense conductor!!!.
3.-Abunden els webs “ciutadanistes” de delació, sembla que l’infame senyor
Felip Puig i els, no menys infames, gestors de Ferrocarrils de La Generalitat,
van ser uns innovadors (al menys en el nostre entorn). Aquestes webs per la
smart delació poden ser dedicades al civisme, com la israeliana www.capester.com, de moment limitada al
transit, però aviat inclourà residus, neteja viària... o “antiterroristes” com
la www.iwatchla.org dels EUA... no son
les úniques casi tots els paquets de software per la gestió municipal per
convertir les ciutats en “smart cities” contenen un apartat de delació
ciutadana... eficaç i econòmic!!
4.-Per primera vegada m’he topat amb dues parelles de policies, dos urbans
de Barcelona i dos mossos d’esquadra... d’uniforme. Els urbans estaven escoltant
les explicacions d’un tècnic d’una empresa per l’ús del vídeo intel·ligent per
perseguir les “tràfic violations”, els mossos semblaven interessats en alguna
mena de software sense determinar.
5.-La videovigilància intel·ligent (detecció de conductes, d’objectes, de
persones concretes...) està cada cop més estesa i és un producte comercial que
aviat serà tan “normal” com la videovigilància tradicional (i la substituirà),
la quantitat d’aplicacions en aquesta direcció han estat innombrables. De fet a
la “Estratègia Smart de Catalunya” de la Generalitat, un dels punts claus en
l’apartat de “smart security” és la videovigilància intel·ligent (acompanyada
dels sistemes predictius, de la ciberseguretat i dels drons), podeu mirar http://www.idigital.cat/documents/10501/569422/idigital-infografia_smartCAT.pdf.
6.-El terme smart, igual que molts d’altres usuals no vol dir de fet res.
Igual que interculturalitat, que desenvolupament sostenible, que e-democràcia,
que economia col·laborativa... son paraules buides de sentit, però que tenen
una doble funció, atontar als crítics amb sang d’orxata (si se puede) i servir
d’estendard per agrupar als amics del sistema.
7.-Els beneficis que obtindran els de sempre amb la “smart city” estan
vinculats amb totes les dades que “voluntàriament” els cedim i no en tots
aquests gadgets absurds, el semàfors que avisen als conductors quan passaran a
verd, les papereres a energia solar, els fanals amb connexió wifi, les app shopper
manager o totes la munió d’app de la economia de la servitud (http://negreverd.blogspot.com.es/2016/04/el-futur-de-la-dominacio-laboral-al-mon.html
). Per això és tant xocant que no hi hagi a la fira un estand de l’ATM,
explicant el seu producte estrella la targeta T-mobilitat que recol·lectarà les
dades de tots els desplaçaments en transport públic de la majoria de la
població catalana (dades que no seran anònimes al estar lligades a un compte
bancari), desplaçaments que per el 2020 assoliran els 1.000 milions a l’any (un
bilió americà!!), de moment estem sobre els 623 milions de viatges... si la
T-mobilitat s’implantés el 2017 (com diuen) a finals de 2020 els gestors
(CaixaBank, Fujitsu, Indra i Marfina) disposarien de les dades de entre 2.800 i
3.500 milions de desplaçaments... matèria prima per la big data... or per el
negoci.
En sortir feia fresca, però la temperatura no semblava afectar als
aguerrits mossos d’esquadra que vigilen el perímetre, proveïts d’armadures
(suposem que smart), armes d’aspecte molt avançat i intimidatori (smart) i
suposem que dotats de vestimentes smart que els protegeixen de les temperatures
baixes... Anant cap a casa hem d’agafar els FGC a la parada Fira direcció plaça
Espanya, els dispensadors de tiquets ja son força smarts, malgrat que s’han d’adaptar
a la futura T-mobilitat (això ens costarà més de 25 milions anuals), passat els
torns d’entrada (que també s’hauran d’adaptar), al passadís i a l’andana ens
observen les càmeres de videovigilància que aviat seran intel·ligents... A
COMENÇAT EL MALSOM?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada