25 de nov. 2016

TENSOR. La UE i les seves policies ens ensumen el rastre....


El jihadisme dona excuses per a tot, per armar els cossos de seguretat de l’estat amb armes de guerra, per limitar la llibertat en las comunicacions i per augmentar el control social. La histèria de la captació i la radicalització mitjançant internet de joves conversos, de segona generació d’immigrants o de nens acaba d’adobar la cosa.
Recentment, aquest 1 de setembre, s’ha fet públic que dins del voluminós paquet de projectes d’investigació en seguretat de la UE hi ha un projecte que va en aquesta línia i en el que participen 2 socis catalans, la Universitat Pompeu Fabra i els Mossos d’esquadra a través del Departament d’Interior, és el projecte TENSOR (TENSOR ).

Aquest projecte està finançat per el programa Horitzó 2020 de Seguretat de la Unió Europea, amb un total de 4.977.200€, la resta fins a 5.618.027 l’aporten els socis (el Departament d’Interior aporta 171.175€). Es tracta del projecte: FCT-06-2015 - Law Enforcement capabilities 2: Detection and analysis of terrorist-related content on the Internet i forma part de la temática “societats segures” que te un pressupost estimat de 1.695M€ per el període 2014/2020.

La temàtica “Societats segures” del H2020 (societats segures) te com objectius específics:

1.-Lluita contra la delinqüència (inclosos terrorisme, tràfic i.... la lluita contra idees i creences... del terrorisme).
2.-Protegir i millorar la resiliència de les infraestructures crítiques, de les cadenes de subministrament, del transport (o sia del negoci).
3.-“Enfortir la seguretat” que es tradueix en impermeabilitzar fronteres.
4.-Millorar la seguretat cibernètica.
5.-Augmentar la resiliència a Europa front crisis i desastres...
6.-Garantir la privacitat i la llibertat (!?).
7.-Millorar la estandardització i la interoperabilitat.  

Altres projectes de la mateixa convocatòria van en el mateix sentit (H2020 seguretat ), terrorisme, “crim organitzat”, seguretat en la identificació, forensica... de moment han estat aprovats 9 projectes amb un finançament de 44,4 M€.

El programa de la UE “Societats Segures” de l’Horitzó 2020 és una continuació del Seventh Framework Programme for Research (FP7) que va durar fins 2013 (FP7 ). Aquest programa entre 2007 i 2013 ha invertit 1.350 milions d’euros en 350 projectes, i entre 2014 i 2020 pot arribar a 80.000€, tot aquest pressupost es divideix bàsicament entre tres sectors, la seguretat interior, la seguretat de les fronteres i la ciberseguretat. S’ha de tenir en conte que el sector de la seguretat (sense contar el cost d’agents públics ni privats) tenia, a la UE, el 2011 180.000 llocs de treball i facturava 30.000 milions.
Tots aquest milions dedicats a la “seguretat” donen suport a unes estructures de la UE que no està gens clar quines son realment les seves funcions ni qui les controla, l’agència de fronteres FRONTEX, la de seguretat marítima la EMSA, la de ciberseguretat de les xarxes, la ENISA, la EUROPOL (no cal dir el que és) i finalment la gran desconeguda la Agència Europea de Defensa.
Els sequassos  de la UPF i del Mossos són organitzacions tan poc recomanables com la Policia d’Irlanda del Nord (líder), la de Bèlgica, l’Agència Nacional del Crim (UK), la Oficina del Comissionat per la Policia i el Crim (UK) o la empresa armamentista francesa Thales, en total 16 socis de 7 estats, Espanya, Regne Unit, Grècia, Alemanya, Bèlgica, Itàlia i França.

La idea de TENSOR és construir una plataforma amb eines automàtiques i semiautomàtiques informàtica per explorar el ciberespai buscant continguts que siguin una “amenaça” per la seguretat d’Europa.

La presentació del projecte segueix la via marcada per la propaganda generalitzada que ens vol fer creure que hi ha un Dark Web obscur, on sols es pot trobar islamisme, pederàstia i traficants de diferent pel, web tenebrosa que és necessari controlar. Malgrat els “greus riscos” de la Dark Web, en anar llegint la descripció del projecte, es veu que l’objectiu prioritari es centra en les xarxes socials i en els intercanvis d’informació via correu electrònic i d’altres sistemes convencionals. 

L’objectiu de TENSOR és facilitar a les “Agències d’Ordre Públic” la detecció precoç de la radicalització i del reclutament per organitzacions radicals.

TENSOR ha de ser capaç localitzar i capturar informació en imatges, vídeo, àudio, text... multilingüe, encara que de moment sols s’implementarà en anglès, turc i àrab no es descarta anar ampliant el ventall de llengües.

La Universitat Pompeu Fabra a través del TALN (Grup de Recerca en Tractament Automàtic del Llenguatge Natural), del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, tindrà com funció el processament del llenguatge natural de diversos suports, sobretot textuals.

En paraules de la mateixa UPF “els professionals de la UPF estan acostumats a categoritzar i desxifrar grans volums d’informació que apareix oculta o encriptada a internet. Per això ara oferim la nostra experiència als agents de l’ordre per aturar a temps des de la xarxa possibles amenaces terroristes”, una opció clara vers el suport al control policial.

El paper del Mossos és més pragmàtic, intervenen cap al final del projecte (que vol ser el 2018), aplicant les eines a la realitat i validant-les en la pràctica, un bon caramel per aquells que manualment i amb la col·laboració del CESICAT (en mutació ver Agència Catalana de Ciberseguretat (Agència de ciberseguretat) van resseguir les xarxes més comunes tot mirant de controlar oponents i fent fitxers de “dubtosa legalitat” (com si això els importes). Que millor que emprar en lloc de mètodes manuals la intel·ligència artificial (a falta d’alguna altra) per perseguir els dissidents locals. La porta oberta a altres llengües pren significat (bon negoci futur per la UPF en adaptar les eines al castellà i el català).

TENSOR està en la línia d’altres projectes i actuacions europees com ara SITEL (SITEL) o la iniciativa INDECT (INDECT ), o moltes més del programa de seguretat europeu, de mica en mica el famós Eschelon ha anat quedant obsolet mitjançant una munió d’aplicacions que, descentralitzadament (instal·lades a un gran nombre de xarxes informàtiques de les diferents policies europees), van resseguint les comunicacions i la activitat al ciberespai... La esperança ciutadanista d’una ciberdemocràcia, tan apreciada per alguns dels sectors del 15M, es demostra una esperança banal, els ciberativistes a la llarga tindran la mateixa llibertat de moviments que els activistes del mon real... poca!, res escapa a l’ull de l’estat i les corporacions?... SIGUEM LLIURES I SALVATGES!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada