Alcoi i Saragossa campiones en la implantació del control social termografic.

La termografia combinada amb la videovigilància es va estenen imparable per empreses (Corte Ingles, McDonals…), serveis públics (Quiron Salud, Autoritat Portuari a Balear…)… i també per els ajuntaments, passant a ser part de la panòplia de control de l’espai públic i de l’arsenal policial.

A https://negreverd.blogspot.com/2020/05/termografies-videovigilancia-i-covid.html ja es parlava de Tossa de Mar que vol controlar termograficament les dues estrades a la població, però evidentment molt altres municipis estan adoptant la tecnologia, sense prejudicis i sense garanties.

Calonge i sant Antoni, el Vendrell, Mollerussa, Centelles... Santander, el Ejido, las Rozas, Donostia, Azuqueca... la major part d’aquestes càmeres i termòmetres làser passen a mans de les diverses policies locals.

Termografies, videovigilància i COVID, estrenyent el llaç del control social i la Smart City

El tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT, Almirall, IBERIA, NATURGI...  per no parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions laborals.

A més de tot això ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials... Als projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.

Ja fa temps que s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos de boira o pluja... Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos, Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons...

Aquests sistemes van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.

Mah Jong. Guía para NO sobrevivir al coronavirus

Extret de: https://plagueandfire.noblogs.org/files/2020/05/Mah-jong.pdf i
https://terraindomita.blackblogs.org/2020/05/15/pasaportes-de-inmunidad-rastreo-de-contactos-covid-19-y-control-social/

El mah jong es un descendiente directo de un antiguo oráculo que hace miles de años consultaban los adivinos chinos. Cuando los astrónomos empezaron a registrar las progresiones del Sol, la Luna y los planetas, utilizaron un mecanismo sencillo, un tablero, para calcular las posiciones de los cuerpos celestes. El movimiento a través de los cielos se registraba moviendo unos contadores alrededor de las divisiones del tablero. Este, u otro parecido, es posiblemente también el origen de juegos muy difundidos, como el parchís, o la oca. Pero precisamente en el mah jong resultan reconocibles algunos restos de este origen, como por ejemplo en el hecho de que los puntos cardinales se encuentren invertidos, ya que se trata de representar un mapa celeste, no terrestre, o que se repartan trece fichas, que son los meses del calendario lunar.
Se atribuye tradicionalmente la invención de este juego (similar al dominó y el parchís) a Confucio, hacia el año 500 antes de nuestra era, a partir de este oráculo. Al ser Confucio aficionado a la ornitología, se llamó al juego “gorrión”. Como con muchos otros juegos (por ejemplo el ajedrez o el fútbol), sufrió modificaciones a lo largo de la historia, siendo el juego inicial que creó, supuestamente, Confucio, la base de otro posterior que surgió en época de la dinastía Tang, bajo el reinado de Tai Zong, hacia el 630 de nuestra era. Sin embargo no hay documentación de este juego hasta finales del siglo XIX, cuando militares ingleses lo describieron y lo introdujeron en Gran Bretaña. En el resto de occidente se expandió partir de 1925.
Ahora, casi 100 años después, tienes en tus manos Mah Jong, una publicación que describe más que una pandemia y sus consecuencias, un juego de estrategia con fichas, en el que influye el azar (se tiran también dados) y cuyo tablero es el mundo, siendo las fichas la población, sus sociedades y sus estados. Cada partida de este juego necesita de un máximo de 4 jugadores (pueden ser 2 o 3, e incluso 1, aunque no es tan divertido), pero éstos juegan de forma individual. Los jugadores establecen las reglas del juego, que pueden variar de una partida a otra, así como los objetivos. Un jugador se puede aliar con otro pero no se forman equipos. Sólo uno puede obtener la victoria.
Daniel Estulin, experto en geoestrategia y ex-coronel de inteligencia ruso dice que las élites no juegan al ajedrez con el mundo, sino al bridge (famoso juego de naipes). Nosotros pensamos que juegan al Mah Jong. Al fin y al cabo ¿No es que el virus comenzó en China?


En algún lugar del mundo, a principios de mayo de 2020.

LA EVOLUCIÓ DE LA SMART CITY VERSUS LA SMART CONFINAMENT, EL CAS DE SINGAPUR.

1-Català.

2-Castellano

Singapur, la “petita” ciutat/esta, un dels 4 tigres asiàtics, es el tercer centre financer del mon, el segon port per activitat i el primer per moviment de contenidors... és el setè país per Producte Interior Brut per càpita (Espanya és el 49)...

Te uns 6 milions d’habitants, casi la meitat son estrangers, és una societat multicultural  i multireligiosa, que, encara que majoritàriament d’origen xines, te també proporcions molt altes de malais i tàmils,  te 4 llengües oficials (anglès, xines, malai i tàmil)...

El nivell de vida és alt, la qualitat dels serveis (sanitat, educació, zones naturals o naturalitzades...) és també alta... (https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/sn.html ).

El miratge de societat ideal s’enterboleix en quant mirem la gestió estatal, des de la independència governa el mateix partit amb majoria absoluta (i la mateixa família), no es tolera la discrepància i les llibertats d’expressió i d’associació estan perseguides, es tracta d’un estat parlamentari autoritari i despòtic.

El control social s’exerceix més enllà de l’espai públic i penetra en la vida domestica, el sistema (des de la independència) imposa patrons de conducta, d’higiene i d’interacció social molt estrictes.

Singapur és un Smart State, un territori farcit de càmeres de vigilància i de sensors de tota mena, de fet en tots els rankings de les smart city del mon sempre ocupa els primers llocs (https://www.esmartcity.es/biblioteca/imd-smart-city-index-2019 , https://www.vidasostenible.org/back-to-the-future-singapur-la-ciudad-mas-inteligente-del-mundo/ ).