El
tecnocapitalisme està a la que salta per aprofitar totes les circumstàncies i
convertir-les en posicions d’avantatge (http://negreverd.blogspot.com/2019/01/control-laboral-i-tecnologia.html, https://www.lavanguardia.com/economia/20200518/481246493856/test-covid-19-empresas-trabajadores-pandemia.html ), així que el confinament i el COVID no
ha estat una excepció: tenim els assajos del passaport «serològic», les app de
rastreig dels contactes, o la realització massiva de tests clínics a la SEAT,
Almirall, IBERIA, NATURGI... per no
parlar de l’impacte negatiu que sovint te el teletreball sobre las condicions
laborals.
A més de tot això
ara tenim el suposat mètode de detecció del COVID, mitjançant la presa de
temperatura per poder accedir a la feina o a espais públics, comercials... Als
projectes de Smart City ja tenien protagonisme la videovigilància (moltes
vegades amb lectura infraroja per visió nocturna), ara ens trobem amb la
normalització de la termografia i la captura directa de dades sanitàries.
Ja fa temps que
s’aplicava la termografia com alternativa a la videovigilància en situacions
especials, en zones fosques i no il·luminades (o no il·luminables), en cassos
de boira o pluja... Les imatges tèrmiques eren una alternativa per el control
en condicions difícils, totes les policies de l’estat (Guàrdia Civil, Mossos,
Policia Nacional, Ertzainzes, Servei de Vigilància Duanera i Exercit) disposen
de sistemes termogràfics de vigilància, càmeres de ma, o instal·lades en
vehicles de terra, embarcacions i sistemes aeris inclosos drons...
Aquests sistemes
van agafar protagonisme sobretot en el control de les fronteres, més
concretament en el control de la frontera sud, la termografia està present als
murs de Ceuta i Melilla i en les embarcacions i aeronaus de control fronterer.
La seguretat
privada està vivint un temps de vaques grasses amb el confinament i el seu
control. I les empreses del sector s’han afanyat en oferir diverses “solucions”
per a la Nova Normalitat i entre aquestes “solucions” destaquen les mesures
remotes de la temperatura corporal, fins el punt de que hores d’ara hi ha
“carestia” d’aparells per mesurar la temperatura corporal degut a la forta demanda.
Hi ha diversos
nivells tècnics (i de preu) en la mesura de la temperatura per controlar els
accessos:
-Termòmetres de
contacte.
-Els termòmetres
sense contacte (la solució més econòmica), son una mena de pistoles que
s’apunten al punt del que es vol prendre la temperatura, poden registrar les
mesures o estar connectats a un ordinador, però cal entrar les dades d’una en
una (manual, QR, targeta de fitxar...).
-Les càmeres
tèrmiques tradicionalment utilitzades per la vigilància perimetral, tenen una
escala de grisos, però son poc precises.
-Les càmeres
termogràfiques, generalment en colors, molt precises, poden ser de ma o fixes
com les de vigilància, enregistren les imatges i poden ser dual, registrant
simultàniament la imatge termogràfica i la visible «normal». Son les més
precises, però poden tenir un marge d’error superior al 2%.
La temperatura
corporal no es correspon exactament amb la temperatura exterior a la superfície
de la pell, varia uns quants graus, depenent de la temperatura ambiental, dels
vestits, del clima, de l’estat fisiològic de la persona... és per tant una
mesura relativa i no especifica per el COVID, per tant la seva utilitat
«clínica» és força discutible, sembla més aviat un sistema de recollir dades
sanitàries i anar-nos acostumant-nos a això. De fet la temperatura d’una
persona sana oscil·la entre els 36,2 i els 37,2, però poden haver persones que
la tinguin més baixa o més alta, de fet el que es mesura és si una persona te
una temperatura superior a la mitjana del grup en una mateixa situació
determinada (una anomalia tèrmica).Els “especialistes sanitaris”, proposen
detectar a les persones que tinguin un grau per sobre d’aquesta mitjana, sobre
36,7 un 2% son 0,73, a l’error de mesura s’ha d’afegir els de calibratge i
recalibratge de la càmera que, de moment, ningú farà, ja que no hi ha cap
obligació.
Ja s’estan
publicitant càmeres intel·ligents duals (visible/infraroig), amb reconeixement
facial i detecció de mascareta (https://cuadernosdeseguridad.com/2020/05/innovacion-tecnologia-temperatura/ ), unint la termografia amb les tècniques
d’estudi del comportament dins dels establiments, es pot controlar la
“distància social” i la formació de “punts calents (https://www.beabloo.com/interaction-care/
)... fins i tot mitjançant mètodes de reconeixement facial es pot
calcular la edat i prevenir la presència de persones vulnerables.
De moment ja hi
ha molts projectes (i moltes realitats) per implantar la mesura de temperatura,
McDonald’s afirma que prendrà la temperatura als seus treballadors a la entrada
i a la sortida dels seus 500 “restaurants”, Carrefour ja els ha instal·lat per
els seus treballadors i el Corte Inglés afirma que els utilitzarà tant per
treballadors com per clients... el degotall d’empreses que ens volen controlar
va augmentant dia a dia.
Un pas més és el
que ha donat el municipi de Tossa de Mar, que ja te previst instal·lar
mesuradors de temperatura a les dues entrades del poble i està treballant en
sistemes per aforar les visites a la població. Val a dir que aquest municipi
(5.683 habitants permanents, però que pot duplicar població en temporada alta)
te ja instal·lades 13 càmeres de videovigilància. El que no queda clar és la
legalitat del control i la seva utilitat, ja que el municipi no te competències
per impedir la entrada de persones per ell mateix.
La pregunta és si
ens podem negar a ser “mesurats”. Si ens fixem en el RGPD queda clar que es
tracta d’una dada sanitària i que per tant està protegida, sembla doncs que ens
podríem negar a aquest “mesurament”, ja que el consentiment no és lliure (si no
et sotmets no pots accedir al teu lloc de treball o a un altra local), i un us
generalitzat no és proporcionat, com a mínim no s’hauria de registrar la dada,
de fet és el que han recomanat les Agències de Protecció de Dades de Bèlgica i
Itàlia.
A Espanya, però,
l’AEPD manté, com de costum (igual que ha fet amb les app de rastreig), una
posició ambigua, no dient ni si ni no i deixant passar el temps (https://www.aepd.es/es/prensa-y-comunicacion/notas-de-prensa/comunicado-aepd-temperatura-establecimientos
). En el cas de l’agència
catalana (APDCat) com sempre més submisa al poder, ha emès un dictamen on es
considera que: “El tractament pel servei de prevenció de riscos laborals de dades de salut
de les persones treballadores arran de l’establiment d’un control de
temperatura corporal previ a l’entrada al centre de treball, resultaria
lícit sobre la base dels articles 6.1.c) i 9.2.h) de l’RGPD en relació amb
les previsions de l’LPRL, que imposen a l’empresa l’obligació de garantir la
seguretat i la salut de les persones treballadores al seu servei en els
aspectes relacionats amb el treball” (https://apdcat.gencat.cat/ca/documentacio/resolucions-dictamens-i-informes/cercador/cercador-detall/CNS-18-2020-00001
). No és d’estranyar en un organisme depenent de la
Generalitat, un govern que va tirar endavant el confinament de la Conca d’Òdena
sense tenir-ne les competències.
La resistència és problemàtica, però necessària, als
llocs de treball més difícil a espais de consum, administratius, d’ensenyament,
sanitaris... més senzilla.
Aquestes tecnologies han arribat per quedar-se, igual que
d’altres mesures de control social endegades amb la justificació de «l’amenaça
terrorista», la «seguretat» ho justifica tot, al menys per mentalitats
meselles.
CAL RESISTIR A CADA ACCÉS!!, CAL RESISTIR LA SMART CITY!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada