L’Ajuntament dels comuns a Barcelona, o la passió per la videovigilància. Part 4: milers de càmeres intel·ligents, el control social i la videovigilància als autobusos de Barcelona.

A l’actual societat de la producció i el consum la mobilitat de les persones, el seu transport, te una importància cabdal, anar de casa al treball, de casa al punt de consum de bens i serveis i el retorn al domicili son baules d’una cadena de producció d’alienació i dissort.

Al menys de moment, ja que el teletreball, la compra online i el lleure en línia (fins i tot l’activitat “física”) fan innecessària la mobilitat per un segment important de la població afegint la solitud a la dissort i l’alienació.

A la zona del Sistema Tarifari Integrat les persones que es desplacen per treball o estudis, gasten entre 30 minuts i una hora en anar i tornar de la feina i si és mobilitat intermunicipal, amb transport públic, el temps consumit pot ser de fins una hora i mitja o dos hores, una part important del temps “lliure” amb un clar biaix de classe (https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/115924).

El transport, sobretot el transport públic, és un espai sensible on poden passar moltes coses i on les persones no estan sotmeses als lligams del treball i del consum, al voltant del transport públic s’han generat nombroses insurreccions, la vaga de tramvies de 1951 a Barcelona, “el estallido” de Xile del 2019 (http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1692-715X2021000200230 )i molts d’altres.

Fins i tot en el cas del transport privat els impostos i el preu del combustible han generat protestes importants, com la de les gilets jaunes (2018) a o els bonnets rouges (2013) a França els dos de caire antifiscal (i molt més...).

Els dispositius mòbils pacifiquen aquests espais ens mantenen “entretinguts” i aïllats, no és d’estranyar l’esforç de les empreses del transport soterrani per mantenir la cobertura telefònica.

És doncs totalment esperable que els transport públic estigui ben farcit de dispositius de control mitjançant videovigilància. A Barcelona el desplegament de la videovigilància va començar al metro (era més senzill) i hores d’ara Transports de Barcelona disposa de mes de 7.000 càmeres al metro (https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180305/tmb-instalara-camaras-en-todos-los-trenes-del-metro-6668930 ), cal afegir a aquestes uns quants milers més de Rodalies i dels Ferrocarrils de la Generalitat.

El següent pas ha de ser “cameritzar” els autobusos, cosa que amb l’avenç de les comunicacions s’ha fet possible i l’Ajuntament de Barcelona ha publicat un concurs per equipar la flota amb videovigilància (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/es_ES/notice.pscp?idDoc=86038695&reqCode=viewCn ) el 30 de gener d’enguany es va adjudicar per un import de 12.190.421 euros a l’empresa GMV (Grupo Mecánica de Vuelo Sistemas SAU https://gmv.com/es-es, http://centredelas.org/wp-content/uploads/2020/06/informe42_IndustriaMilitarISeguretatCatalunya_CAT_web_DEF_compressed.pdf ).

GMV és una empresa de capital espanyol dedicada, entre d’altres coses a armament, seguretat, control de fronteres, ciberseguretat, sistemes intel·ligents de transport… amb presència a 11 països. L’any passat va ser sancionada  per pràctiques corruptes i fraudulentes al Vietnam, amb 3 anys d’inhabilitació per participar en projectes finançats per ell.

GMV també va guanyar el 2020 el contracte per el manteniment del Sistema d’Informació dels busos (el que gestiona el geoposicionament i els temps d’espera entre d’altres coses) per un import de 2.105.350€. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Quan el projecte de videovigilància al Bus (Servei de Vigilància Embarcat SEV) s’hagi executat íntegrament el desplegament de càmeres serà aclaparador, en total seran 4.704 càmeres, de les que 4.590 son les de l’interior dels 1.170 busos, 147 les exteriors, 42 les de visualització del carril bus i unes 60 dels sistema Mobileye (https://www.youtube.com/watch?v=JGuBRGbVUdM&list=PLAJtfXgfNi8AA_-YqFswgVZW71sQMshLj&index=4 ).

Els 3 darrers tipus de càmeres (exterior, carril i Mobileye) de moment sols s’instal·laran en 20 busos cada tipus com a prova pilot, però la intenció va en direcció d’estendre-la a la resta de busos... En cas de que s’acabin generalitzant en tota la flota, la videovigilància exterior va més enllà de la logística del transport i ens situa en una ciutat vigilada des de 1.170 punts mòbils que recorren tota la trama urbana amb unes 13.470 càmeres... un somni per els controladors socials!!.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les característiques de les càmeres (igual que les de concursos anteriors com el de Ciutat Vella o el Parc Güell) son força avançades, amb anàlisi intel·ligent, així han de poder:

- Contar el passatge.

- Reconèixer patrons (per exemple cadires de rodes i cotxets de nen).

- Seguiment del passatge, matriu d’origen i destí dels passatgers individuals (diuen que sense identificació, però la possibilitat queda oberta).

- Reconeixement de situacions, objectes perduts o abandonats, caigudes dels passatgers...

- Ocupació de persones amb mobilitat reduïda (PMR).

- Detecció de places ocupades.

- Seguretat viària a l’exterior del bus, les càmeres exteriors enfoquen les aceres, es tracta doncs de veure l’activitat al carrer.

- Anàlisi del carril bus (invasió per vehicles no autoritzats?).

- Anàlisi per visió artificial (en principi sense gravació) del sistema Mobileye.

Els vídeos obtinguts es guardaran un mínim de 30 dies (s’esborren automàticament si no hi ha algun “motiu rellevant” per no fer-ho), es poden visualitzar en temps real des de els videowalls (https://negreverd.blogspot.com/2017/10/sales-de-control-de-videovigilancia-el.html ) dels centres de control de la ciutat, CCB (Centre de Control del Bus) i des de el CCSB (Centre de Control i Seguretat del Bus) i la Sala de Conjunt de Comandament de Barcelona (on interactuen Guardia Urbana, Mossos, Bombers i SEM).

El CCSB està situat al CON (Centre Operatiu de Negocis del Triangle Ferroviari el que abans en dèiem les Cotxeres de Sant Andreu) i està gestionat per l’empresa de seguretat privada SECURITAS, aquesta empresa també porta el control de la videovigilància de les 4 CON’s (Cotxeres de busos) que disposen de 137 càmeres (68 domo orientable des de el CCSB), aquestes càmeres son bàsicament per el control dels treballadors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El fet de que l’Ajuntament hagi privatitzat la videovigilància no te més importància en l’aspecte del control social (tan ens fa que ens vigili un segurata o un funcionari), però posar tota aquesta informació en mans d’una empresa és indicatiu del tarannà neoliberal de l’ajuntament de Barcelona.

Els vídeo ha d’anar acompanyat de l’hora, la data i les coordinades GPS que s’han de mostrar en una franja negra superior o inferior. A la franja esmentada també han de quedar registrats els events i alarmes produïts: avisos del conductor al CCB (passatger indisciplinats, accident, avaria, petició d’ambulància), avisos del conductor als passatgers (presència de “presumptes manguis”, desallotjament del vehicle...), marcació voluntària per part del conductor, acceleració i frenades sobtades (xivato de la conducta del treballador), salt de l’ABS, alta velocitat. Tots aquests events i avisos s’han de recepcionar en directe i han de poder ser visionats en temps reals des de els Centres de Control, els vídeos han de poder ser exportats amb la opció de poder anonimitzar les cares de passatgers escollits.

També s’han d’incloure  mitjançant autodiagnosi la detecció d’imatge borrosa, tapada, desenfocada o mal orientada...

A cada un dels busos s’instal·larà, a més, un micròfon d’ambient per mesurar el nivell de soroll, però també ha de poder captar els missatges reproduïts a l’interior per mesurar-ne la qualitat, i encara que la seva missió declarada no sigui enregistrar al passatgers, no deixa de ser una possibilitat oberta. El registre dels nivells de soroll aniran acompanyats també de les dades d’ubicació, data i hora.

Ens trobem doncs davant d’un salt quantitatiu i qualitatiu de la videovigilància al transport (i al carrer) de Barcelona, més enllà del control logístic de la circulació i del funcionament de les App’s del transport i la organització de la mobilitat urbana tenim un altra objectiu declarat el de “disciplinar als passatgers” i la disciplina, tant a les presons, com a les fàbriques o els carrers passa per el control panòptic dels dominats...i el transport no s’escapa d’això.

 

La primera part «el projecte Secur’Cities» la pots consultar a  http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html. La segona part «la videovigilància a Ciutat Vella» a http://negreverd.blogspot.com/2022/02/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html . La tercera, videovigilància al Passeig de Gràcia i al Parc Güell a http://negreverd.blogspot.com/2022/03/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html .