L’Ajuntament de Barcelona ens vol vigilar mitjançant drons…

 

El 27 d’abril es va publicar un anunci per la licitació d’uns “Serveis tècnics per a l'obtenció d'imatges i vídeo a la ciutat de Barcelona mitjançant tecnologia dron per millorar la gestió de l'espai públic amb mesures de contractació pública sostenible” (https://contractaciopublica.gencat.cat/ecofin_pscp/AppJava/ca_ES/notice.pscp?idDoc=100261743&reqCode=viewCn ), per un import de 169.279€.

És un nou capítol de l’afany videovigilador que aquests darrers temps ha anat desenvolupant l’Ajuntament de Barcelona (http://negreverd.blogspot.com/2022/01/lajuntament-dels-comuns-barcelona-o-la.html ).

 Sota aquest títol ostentós, el que es tracta és de vigilar les platges, controlar l’aforament i las dinàmiques d’ocupació igual que es va fer durant el més dur de la “pandèmia”, el 2020 quan Barcelona va instal·lar 18 càmeres de vídeo per controlar les seves platges (https://www.blogger.com/blog/post/edit/1364007314911708733/678484789605369995 ), no es te informació sobre els resultats de les mesures, encara que no deurien ser massa òptimes, ja que volen “innovar” amb els drons... De fet la tecnologia dels drons s’ha provat abastament per el control de platges (Peníscola, Fuengirola, Ayamonte, Sanxenxo, Mogan…) no és per tant cap innovació.

Tampoc és innovadora l’altra finalitat d’aplicar-lo a actes amb gran concurrència. És doncs un pla pilot per veure com encaixa la metodologia en l’esquema de seguretat de l’Ajuntament de Barcelona, de fet el municipi no obté ni els drons,  ni la infraestructura de comunicacions ni el software, simplement, al menys de moment, els lloga.

Aquest concurs penja d’un conveni entre l’Ajuntament. L’Institut Municipal d’Informàtica i la “Fundació Barcelona Institute of Technology for the Habitat” (BIThabitat, https://bithabitat.barcelona/es/ ), la BIT és de fet un organisme depenent el 100% de l’Ajuntament i presidit per l’alcaldessa (un conveni de l’ajuntament de Barcelona amb ell mateix). BIT te un pressupost per 2022 de 6.012.559 € facilitat per Barcelona, semblant al de l’any anterior.

El BIThabitat te com seu Ca l’Alier (https://www.barcelona.cat/infobarcelona/es/tema/empresa/casa-del-lalier-la-sede-de-la-innovacion-urbana-2_672507.html ) que també és seu dels centre d’experimentació de CISCO Systems (https://www.cisco.com/c/es_es/index.html ) per l’Internet dels Objectes (IoT), també participa Schneider, els dos paguen un lloguer per l’espai, no es coneix massa la relació comuna entre ells i amb BIThabitat.

El contracte és per dos drons, un amb càmera integrada, de menys de 2kg, capacitat de mantenir-se estàtic durant el vol, ha d’enlairar-se i aterrar verticalment en una superfície petita, aquests drons tenen una autonomia limitada a uns 20 minuts. El segon amb càmera integrada ha de ser d’ala fixa i ha de tenir una autonomia superior, però no s’enlaira verticalment i necessita una superfície mes gran. El primer s’opera d’una manera més flexible, però el segon pot fer tasques de vigilància contínua.

Els drons han de disposar de càmeres duals per operar en els espectres visible i dermogràfic, han de poder gravar vídeo i prendre fotografies en únic tret i en ràfega.

Les comunicacions han de ser xifrades i les imatges s’emmagatzemaran “anonimitzades”, les imatges han d’estar disponibles pel personal de l’ajuntament i de BIThabitat en entre 10 i 20 minuts i ha d’estimar l’aforament de l’espai en temps real.

Les finalitats declarades de la prova pilot son:

-Gestionar l’accés a les platges.

-Establir controls d’aforament complementarien els espectacles musicals i activitats extraordinàries a l’aire lliure.

-Aplicar la tecnologia a d’altres activitats d’interès públic.

-I el que potser és el més important, determinar requeriments d’integració i procediments organitzatius per passar, en un futur, de projecte pilot a servei “públic” completament operatiu.

Tot el plec està sospitosament trufat de referències a la anonimització i a la salvaguarda de les dades personals. Com en el cas de les darreres càmeres de seguretat instal·lades als carrers, que malgrat tenir la funcionalitat del reconeixement facial se’ns diu que les imatges no seran mai per aquest fi (quina necessitat hi ha doncs de tenir-la) ara també es proclama que no es recolliran dades personals...sempre que no siguin necessàries, per el be públic, a petició judicial...

En el fons estem davant d’una tendència mundial de totalització del control mitjançant tota la panòplia de tecnologies de que disposa l’estat, ja sigui la videovigilància, la biometria, els telèfons, la publicitat... TOT PER EL NOSTRE BÉ, ÉS CLAR!!!