Carta des de Grècia de Lukánikos a Excalibur d’Alcorcón. Missatge trobat a sota de l’estora on dormia Lukánikos.

Hola Excalibur, no se si encara ets viu, jo ja estic donant el darrer alè... i em costa molt respirar, diu el veterinari que tinc els pulmons malmesos per els gasos lacrimògens i els esprais de “gas-pebre”... 

Mes info a:
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/06/si-fossim-salvatges.html
http://www.negreverd.blogspot.com.es/2013/12/lliures-i-salvatges.html

Les darreres imatges que he vist de tu, estàs parat en solitud absoluta, en un balcó, udolant cap el cel, a l’espera de que els sicaris de la comunitat de Madrid entrin a casa teva i, si poden, et matin amb alguna mena de verí.

He estat pensant molt en la teva situació i en la meva... els dos morirem (tots hem de morir) per causa d’una tribu d’humans, jo els dic “els escarabats” perquè van recoberts amb armadures protectores de cap, pit i extremitats i fan una pudor igual que la de les paneroles... no se si els que pujaven a buscar-te fan la mateixa mala olor (olor a odi, a por i a soterrani tancat...), però per els procediments i l’aspecte diria que, si no son iguals, s’assemblen o són cosins germans.

No em penedeixo de la meva relació amb la bandada d’humans a la que hem vaig unir fa uns anys, amb ells vaig sentir el goig de combatre junts per els interessos de la manada, més d’un escarabat te una mossegada o un trau d’un bon cop de roc!. No em penedeixo malgrat les males experiències que vaig tenir amb d’altres humans que no formaven part de la bandada, sobretot quan era un cadell.

Ni els gossos ni els humans estem fets per viure sols, en parelles o en trios... Hem fa pena que altres gossos, igual que tu, tinguin restringides les relacions i no puguin formar part d’una autèntica manada, lluitant per defensar recursos i territori, corrent lliures, fornicant i menjant junts.

He vist altres gossos familiars, com tu, estan contents amb els seus humans i els humans amb ells, però van units per una corretja, podria semblar que és per lligar al gos, però de fet lliga als dos, és el vincle de domesticitat d’home i de gos.

Ni el gos, ni l’humà estan autoritzats a barallar-se amb d’altres... i molt menys a aparellar-se lliurament, segons moment i ganes!!... i deixen els recursos i la llibertat en mans dels “escarabats”, segurament els únics humans que saben el que és una bandada i per això les combaten.

De fet humans i gossos (be, no érem gossos no, érem llops) ens vàrem conèixer essent lliures i salvatges, desprès ens vàrem anar domesticant i vàrem perdre la llibertat i la salvatgia, els llops vàrem esdevenir gossos i els humans ciutadans o escarabats.

Durant els combats d’Atenes, vaig sentir renéixer en mi la llibertat i crec que el mateix van sentir els humans i d’altres gossos que van participar... tornàvem a ser lliures i salvatges!!. Realment va durar poc, els escarabats tenen armes molt potents, algunes d’elles tan sols afecten als humans (la tele, la democràcia...), però son molt eficients!! I ara sembla que les coses tornen a estar totalment dominades per els escarabats i aquells que els manen, els escarabats grossos. De tota manera va valer la pena!!, la manada es tornarà a unir, es reconstituirà i atacarà de nou!!..

M’agrada pensar que has defensat el cau de la teva petita manada amb totes les teves forces, i amb temo que has pagat amb la teva vida, no cal esperar menys d’un gos que, encara que vell, te tan bona planta com tu... Espero que hagis pogut caixalejar la cama o el braç d’algun dels escarabats enviats a assaltar la teva casa, potser també tu has pogut sentir-te lliure i salvatge, encara que sols hagin estat uns instants i hagis estat en soledad, per manca d’una bona manada...

Per un mon lliure i salvatge!!