Darrerament a la
premsa han sortit noticies de diferents incident especialment desgraciats, on
nois i noies s’han vist empesos ver al suïcidi per la vivència escolar… La
presencia de matons prepotents amics de matxacar a aquell que es deixa és un
fet permanent a les estructures socials autoritàries.
Al treball hi ha
xivatos i confidents de la patronal que acaben essent encarregats i “jerarques”
de diverses menes. A les organitzacions socials abunden aquells que volen fer-se
una poltrona, si més no, per dirigir, manar i moltes vegades castigar als
companys. A la política tots volen aconseguir un bon lloc (vocació de servei en
diuen) i una bona part apunyalen per l’esquena, difamen, conspiren i mosseguen
per aconseguir-lo. A les presons entre els “funcionaris” i els presos hi ha una
capa d’autoritats intermèdia sovint mafiosa o col·laboracionista...
No és res
extraordinari que l’escola, que no es tan diferent d’aquestes estructures
socials, tingui també una jerarquia intermèdia entre el comú dels alumnes i els
mestres, en resum, sempre han existit els matons de pati, els torturadors de
passadís i els vexadors d’aula... hi ha alguna cosa diferent avui en dia?...
Es freqüent que
una noia o un noi no tingui a l’escola cap parent (ni germans ni cosins) o al
menys algun veí, no hi ha altres fidelitats que les que es formen al grup
escolar, per tant no hi ha cap agrupació alternativa.
Els nois i les
noies solen tenir molt del temps ocupat, classes de música, esportives, idiomes
... desconnectades entre si, moltes vegades són miralls del temps escolar, amb
l’avantatge de que duren mol poques hores en comparació amb l’escola... si hi
ha un vexador a anglès, el temps del que disposa per vexar és menor que el del
vexador escolar... per contra és també més difícil establir solidaritats.
Els nois i les
noies estan actualment, més aïllats que mai, no hi ha un cosí gran o una
germana que faci alguna mena de protecció al pati, ni la mare d’un amic
explicarà a la seva mare el que passa a l’escola...
Passejant per la
Travessera de Gràcia vaig trobar, en els baixos d’un edifici alt, una guarderia
que s’anunciava com trilingüe, amb webcam a les aules (!!!) i.... educació
digital (TIC’s)... a, i també “desenvolupament d’intel·ligència”... a la foto
que acompanya l’escrit es pot apreciar la oferta de la “llar d’infants
l’heura”.
Que pot suposar
la “educació digital (TIC’s)” per a nens de menys de tres anys?... be sembla un
complement de la progressiva digitalització de les joguines per els nadons (http://www.negreverd.blogspot.com.es/2014/12/la-microelectronica-infiltrada-en-les.html) i de les joguines “interactives” que
espien les paraules dels usuaris (http://www.negreverd.blogspot.com.es/2016/01/barbie-la-muneca-diabolica-compra-la.html). De fet en infants encara més petits, d’un
any o menys, els pares fan servir smarphones i tablets com a sonalls.
Estan els “nens
digitalitzats” millor comunicats que els no-digitalitzats?... la resposta crec
que és que no: estan molt aïllats, perquè informació no és comunicació. Els
nois i les noies tenen horaris “laborals” preindustrials de 10, 12 i fins i tot
16 hores de diverses activitats mediatitzades per adults, tenen vetat el carrer
(és molt perillòs), viuen en barris dormitoris on les relacions son molt
difícils encara que les distàncies siguin curtes.
I les persones
aïllades son molt vulnerables, als abusons físics de pati, als abusons del
whatsAPP i als ciberassetjadors.
DE QUE SERVEIX TENIR 500 AMICS A INTERNET SI NO EN
TENS UN QUE ET FACI COSTAT AL PATI?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada