Hi ha una
banalització del control social, ja no ens sol preocupar donar un munt
d’informació al fer qualsevol gestió, fins i tot en front d’interessos
clarament comercials, la donem directament omplint formularis i responent a
preguntes o indirectament passant una banda magnètica per caixers diversos.
Les càmeres de
vigilància, els detectors de presència, els mecanismes d’identificació per
targeta, per petjada dactilar... per d’altres mètodes biomètrics... estan cada
cop més generalitzats.
Així que hem triat
una institució per avaluar fins a quin punt se’ns controla, les Universitats
que, suposadament, són el bressol del pensament crític, de la llibertat de
càtedra, de les idees innovadores... quan en realitat són institucions que
col·labora directament amb la tecnologia repressora (física, tècnica, psíquica
o social), plena de càtedres “apadrinades” per multinacionals i transmissora
d’oportunitats de negoci per el sistema capitalista, ja sigui mitjançant “start
up’s” “spin off” o per submissió directa.
No és cap cosa
estranya, totes les universitats tenen contractes d’aquesta mena amb empreses
de seguretat privada. Les universitats tenen cada cop més bens inventariables
valuosos a les seves biblioteques i laboratoris, però sobretot tenen el
coneixement i la informació que les empreses ja han pagat (o han promès pagar).
Per exemple la Rovira i Virgili de Tarragona en te un per un import de 739.767€
l’any, la Pompeu Fabra per 1.158.619 i la UPC per 2.078.199... a aquestes
despeses de seguretat cal afegir, excepte en el cas de la UPC que l’inclou, el
manteniment dels sistemes de videovigilància i dels sistemes de control
d’accés que són obligatoris i cars,
nomes amb aquest contractes el seu cost suposa entre el 0,75 i el 1% del
pressupost total de cada Universitat.
Els contractes de
“vigilància i seguretat” estan dissenyats per això, per protegir els productes
(o millor dit les mercaderies), encara que sobre el paper diuen protegir a la
“comunitat” universitària i a les “persones”.
Tots els
contractes encarreguen a la empresa el visionat i control de les càmeres de
videovigilància i dels diferents sistemes electrònics de control. Per exemple
la UPC que disposa d’un Centre de Gestió de la Seguretat (CGS) que controla les
574 càmeres de videovigilància organitzades en 50 centres de gravació, 2.479 elements
de control d’accessos a edificis i aparcaments (lectors, plaques,
polsadors...), 3.143 detectors d’intrusió (volumètrics, de contactes magnètics,
de trencament...)... sensors de temperatura, d’incendis, alarmes d’ascensors...
En el cas de la
UPC, com que la empresa s’encarrega també del manteniment dels sistemes
electrònics de seguretat podem conèixer totes aquestes dades, en els altres no,
sols en el cas de la Universitat Rovira i Virgili hi ha una possible millora,
segurament contraria a la llei relativa a un sistema de videovigilància mòbil
(que sosl poden ser operats per els cossos de seguretat de l’estat): “Posar a disposició del contracte , un
sistema portàtil de videovigilància per seguiment de zones temporalment conflictives que inclogui muntatge i
desmuntatge, la gravació d’imatges i l’emissió d’un informe corresponent”.
El Servei de
Recursos Materials (òrgan que va redactar els plecs del servei) de la URV
sembla molt preocupat per la conflictivitat amb els estudiants, així al plec
demanen també “Reforç de seguretat en cas
de jornades de vaga, o similars” i també
“tots els reforços de seguretat
requerits pel SRM relacionats amb actes institucionals, acadèmics, visites de
personalitats etc. Depenen del tipus d’acte, el SRM fixarà la quantitat i el
tipus de personal responsable. En tots ells, es demana la presència del
coordinador de seguretat. El nombre aproximat d’hores anual estimat és de 50
hores (aquest valor, no és però, vinculant) ”...
Malgrat que en
alguns s’especifica que la vigilància és sense “armes reglamentàries” (pistola)
es sol deixar al contractista els elements de defensa i protecció que han de
portar els guàrdies, sols en un cas s’especifica que porra i manilles, la UPF
especifica que no han de portar tampoc esprais de defensa.
Universitat de Lleida
Universitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Universitat Rovira i Virgili
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada